Un poble gris

No ¨¦s d¡¯estranyar que la imatge de la coberta d¡¯Afores, segona novel¡¤la de Ramon Mas (Vic, 1982) ¡ªo tercera, si es compta la que va publicar amb el pseud¨°nim de Roderic Mestres a l¡¯editorial que dirigeix, Males Herbes, Mentre el m¨®n explota¡ª, faci recordar la que il¡¤lustrava la versi¨® castellana de Knockemstiff, de Donald Ray Pollock: a totes dues hi apareix la vista a¨¨ria d¡¯un paisatge extremament corrent a la rodalia dels nuclis urbans: una urbanitzaci¨®, cases a?llades, camps i boscos i un nus de carreteres que ho circumval¡¤len o ho travessen. Des del cel, evidentment, no es veu cap persona, per¨° una vegada s¡¯obre qualsevol d¡¯aquests dos llibres, el paisatge perd de cop i volta la dist¨¤ncia que el separava de la realitat, i es veu l¡¯horitz¨® pla i infinit que envolta el lloc on passa l¡¯acci¨®, les percepcions del lector canvien radicalment: Knockemstieff ¨¦s l¡¯infern a la terra, un lloc on ¨¦s impossible somriure i on el dest¨ª de cadasc¨² sembla ser anar-se¡¯n a dormir el m¨¤xim d¡¯infeli? possible amb la seguretat que el despertar ser¨¤ pitjor. A Knockemstieff, el cultiu de la maldat personal ¨¦s l¡¯ofici de cada un dels poqu¨ªssims habitants que hi vagaregen com poden, convivint familiarment amb l¡¯atordiment, la ira i la resignaci¨® a la desgr¨¤cia: comparat amb el que passa en aquesta aldea d¡¯Ohio, que existeix de deb¨°, els malvats de Faulkner o d¡¯Erksine Caldwell semblaria que sortissin de la factoria Walt Disney. Puigsech, el poble inventat on Mas situa Afores, t¨¦ el dubt¨®s honor de poder agermanar-se amb el de Donald Ray Pollock i de convertir-se en un altre lloc de la Catalunya rural que convindria no visitar mai: com passava amb Mompuig, el poble que Joan Carreras s¡¯inventava a la seva millor novel¡¤la fins ara, La dona del Cadillac, com passa amb Georges Simenon, l¡¯asf¨ªxia fa venir nost¨¤lgia de Nova York.

¡°M¡¯havia passat la nit barallant-me amb la male?da novel¡¤la. Tan aviat em sembla que estic escrivint una obra mestra com que no s¡¯aguanta per enlloc. El que ja ¨¦s definitiu ¨¦s que s¡¯ha esmicolat: no podr¨¦ aconseguir una unitat de sentit. Tampoc s¨¦ si cal. El m¨¦s probable ¨¦s que s¡¯acabi convertint en un recull de contes¡±, diu el narrador de l¡¯¨²ltima part d¡¯Afores. Com si segu¨ªs les estrat¨¨gies utilitzades per Ray Pollock, que fa que els personatges d¡¯un conte reapareguin en un altre, aconseguint que el lector tingui la sensaci¨® de con¨¨ixer passat i present del poble i la hist¨°ria de cada una de les fam¨ªlies que hi sobreviuen, Mas tamb¨¦ traspassa d¡¯una banda a l¡¯altra del llibre una s¨¨rie de motius, d¡¯an¨¨cdotes i de personatges, els col¡¤loca dins d¡¯un espai temporal redu?t, i ho lliga amb l¡¯espera i la celebraci¨® de l¡¯enterrament d¡¯un noi que havia fugit de Puigsech i que s¡¯acaba su?cidant a Barcelona.

En els set contes, o parts, d¡¯Afores hi surt tot el que es pot preveure en un lloc tan inh¨°spit: hi ha viol¨¨ncia, malentesos, secrets impronunciables que tothom coneix, estranyeses quotidianes ¡ªper qu¨¨ la barberia ¨¦s oberta les vint-i-quatre hores del dia i, en canvi, no hi ha mai cap client?¡ª, conductes incomprensibles, enemistats i ressentiments, els tres jubilats que miren com transcorre el temps asseguts en un banc de la carretera, l¡¯enemic de sempre, que es localitza al poble del costat, Daltabaix, la m¨ªtica de la geografia dels voltants, i el punt de reuni¨®, Can Robert, el bar que els dijous, el dia de l¡¯arr¨°s, ¡°¨¦s ple a vessar¡±. Encara que hi surti el sol, Puigsech no deixar¨¤ mai de ser un altre poble gris.

Escrit amb estil essencial i trepidant, amb causticitat, Afores no acaba de conv¨¨ncer, potser perqu¨¨ Puigsech sembla post¨ªs: per oferir m¨¦s sensaci¨® de vida aut¨°noma, hauria calgut que la cr¨°nica del poble fos m¨¦s complexa, que la relaci¨® entre els habitants s¡¯explicit¨¦s m¨¦s; o potser perqu¨¨ hi ha parts ¡ªcom ¡°La fosca¡±, protagonitzada per una noia embogida d¡¯insomni¡ª que no deixen de ser una an¨¨cdota bastant superficial; o potser perqu¨¨ les derives de Mas cap a la fantasia o la m¨¤gia ancestral no acaben de concordar amb l¡¯extrema materialitat del lloc; o potser, en fi, perqu¨¨, si b¨¦ s¡¯escau a l¡¯esperit del llibre que el conductor del metro que atropella el su?cida assisteixi d¡¯inc¨°gnit al funeral, ¨¦s massa exagerat que sigui un escriptor que, com que no li surt la novel¡¤la, es conformi a transformar el material en llibre de contes.?