Esgarrifa veure un Camp Nou mut

No hi ha estadis neutrals, sin¨® que la majoria acostumem a ser intimidadors i fan valer l¡¯anomenat factor camp; si de cas, se¡¯n troben alguns de m¨¦s amables que d¡¯altres, i despr¨¦s hi ha el Camp Nou. Tots els equips parlen molt b¨¦ de l¡¯estadi del Bar?a i de la dificultat de guanyar perqu¨¨ ¨¦s molt gran i ample i sobretot perqu¨¨ permet que l¡¯equip blaugrana exhibeixi el seu millor futbol, no pas perqu¨¨ l¡¯afici¨® estigui molt a sobre del contrari, llevat quan es tracta del Madrid o d¡¯algun rival liderat per algun jugador o entrenador mal vist, com ara Mourinho.

L¡¯afici¨® blaugrana ha estat de vegades m¨¦s cr¨ªtica amb els seus jugadors que amb els del rival, i n¡¯hi ha hagut algun que fins i tot ha perdut la paci¨¨ncia, fastiguejat, com ara Siso Mart¨ª Filosia, un davanter centre molt fi de Palafrugell que va dedicar una botifarra als espectadors perqu¨¨ no paraven de xiular-lo dia s¨ª dia tamb¨¦. No ¨¦s l¡¯¨²nic cas: Luisito Su¨¢rez es va emprenyar molt quan el van insultar el dia que va tornar vestit amb la samarreta de l¡¯Inter. Hi ha hagut jugadors als quals els ha caigut el travesser a sobre, davanters i porters de la talla de V¨ªtor Baia.

Se sap, aix¨° s¨ª, d¡¯esbroncades importants a c¨¨lebres exjugadors blaugrana, especialment a Figo, i la gent blaugrana sovint se les t¨¦ amb els ¨¤rbitres, possiblement des que Guruceta es va inventar aquell penal contra el Madrid. Els periodistes estrangers coincideixen, en qualsevol cas, que el Camp Nou ¨¦s un estadi silenci¨®s perqu¨¨ els espectadors es miren el futbol com si veiessin una funci¨® al Liceu. No sembla pas un elogi al m¨®n cridaner del futbol, per m¨¦s que el Bar?a n¡¯ha fet bandera com a senyal que la seva afici¨® ¨¦s entesa i exigent, singular com el club.

Per¨° hi ha una cosa molt pitjor que un estadi silenci¨®s, i ¨¦s un camp mut, com el del diumenge 1 d¡¯octubre, en qu¨¨ el Bar?a va jugar contra Las Palmas a porta tancada en una controvertida decisi¨® de la directiva que presideix Bartomeu. Mai havia sentit una esgarrifan?a tan gran al Camp Nou. La buidor de l¡¯estadi t¡¯arribava fins al moll de l¡¯os. No hi havia manera de combatre aquella fredor i quietud del camp, i encara era molt pitjor si et connectaves a les r¨¤dios i senties qu¨¨ passava a Catalunya mentre es jugava aquell dolor¨®s partit de Lliga.

Ni Puyal ni Pou no el van retransmetre, Catalunya R¨¤dio i RAC1 van donar prioritat als programes especials amb motiu del refer¨¨ndum. Hi havia vida al carrer i en canvi el partit era mort: se sentia com s¡¯interpel¡¤laven els jugadors, el so cruel de la pilota i l¡¯estrident xiulet de l¡¯¨¤rbitre. A excepci¨® de Piqu¨¦, ja se sap que els futbolistes del Bar?a s¡¯expressen amb la bola, de manera que no hi va haver cap gest, ni espontani ni populista, referent a la jornada. Nom¨¦s es va sentir el president dient que havien tancat expressament el camp perqu¨¨ ho vei¨¦s tot el m¨®n.

Tal vegada va anar b¨¦ com a anunci, o com a den¨²ncia, per¨° Bartomeu no va veure el partit des de la llotja, igual de despullada que les grades. La solitud va ser tanta que des de la tribuna de premsa es van enyorar detalls com els c¨¤ntics a vegades sobrers de la grada d¡¯animaci¨®; l¡¯estrident soroll ambiental previ als partit, i la suada onada dels turistes que fa mal als ulls dels seguidors futbolers. Ens passem el dia renegant contra el que passa a l¡¯estadi, ara que ja no hi ha ni mocadorades ni c¨¤ntics com D¨¦u mana, i quan no ho tenim, plorem.

Res ¨¦s comparable a un Camp Nou mut. L¡¯estadi pot ser distant amb el futbol, per¨° sempre ha estat receptiu al que passa al pa¨ªs i sensible a les manifestacions populars, cr¨ªtic quan ha convingut tamb¨¦ amb les decisions de la junta, coral quan s¡¯ha hagut de cantar la canya. Ara voleien les estelades on abans hi havia les senyeres, i les pancartes entren i surten, de vegades d¡¯amagat i d¡¯altres en conniv¨¨ncia amb alg¨² del club, com va passar el dia 1 amb l¡¯espontani que va saltar al camp, un motiu m¨¦s per acabar de q¨¹estionar-se de qu¨¨ va servir el partit a porta tancada. Hi ha pocs estadis sociol¨°gicament m¨¦s interessants que el Camp Nou.

Veurem qu¨¨ passa la setmana que ve contra l¡¯Olympiacos a la Champions, molt estricte en l¡¯organitzaci¨® de les seves jornades, i despr¨¦s a la Lliga davant del M¨¤laga, setmana que coincideix amb el 40¨¨ aniversari de la tornada de Tarradellas a Catalunya.

Com se separa la pol¨ªtica del futbol? Nom¨¦s cal recordar qu¨¨ va passar el dia 1 al Camp Nou, repassar les declaracions de Piqu¨¦, mirar com desfilava diumenge passat per Barcelona Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional; o b¨¦ llegir els tuits de Francisco Rubio, president del Comit¨¨ de Competici¨® de la Federaci¨® Espanyola, respecte a l¡¯1-O: ¡°Al menos, algunos ya saben qu¨¦ es un colegio¡±, deia respecte a les votacions. ¡°Ya solo queda que sepan qu¨¦ es el gel, el champ¨², la democracia y el respeto a la ley¡±.