Arquitectura pensada

El moment en qu¨¨ vivim es manifesta tamb¨¦ en l¡¯arquitectura, per¨° no en les obres pr¨°piament, sin¨® en all¨° que podr¨ªem anomenar l¡¯arquitectura pensada. Una arquitectura present a les exposicions i a les biennals, celebrada per les fundacions, desitjada pel futur Museu de l¡¯Arquitectura i estudiada a les escoles d¡¯arquitectura, que em porten a fer aquests comentaris. Hi ha tres fets sobre els quals em sembla oport¨² reflexionar. Un ¨¦s la pres¨¨ncia de Barcelona com a ciutat convidada a la biennal de Buenos Aires, mitjan?ant una mostra organitzada per l¡¯Institut Ramon Llull que ha reunit cinc obres d¡¯arquitectura amb les quals aquest institut sembla voler convocar diferents ¡°sensibilitats¡±, amb obres velles i noves, de car¨¤cter molt marcat i amb un innegable contingut social. Un altre ¨¦s encara un projecte, una antiga aspiraci¨® impulsada amb insist¨¨ncia pel CoAC: el Museu de l¡¯Arquitectura, que ha estat not¨ªcia aquests dies en transcendir que es vol instal¡¤lar a l¡¯Arts Santa M¨°nica amb la pol¨¨mica que algunes veus han volgut fomentar. Una pol¨¨mica amplificada per la regidoria d¡¯Urbanisme i Arquitectura de Barcelona, que dirigeix Daniel M¨°dol, en assegurar que l¡¯edifici ¡°no s¡¯adapta al que necessita un centre d¡¯arquitectura, ni per les dimensiones, ni per la flexibilitat dels seus espais¡±. Una idea que no comparteixo; l¡¯¨²nica cosa flexible no ¨¦s l¡¯espai, tamb¨¦ ho s¨®n les persones i les organitzacions que formen amb el seu funcionament, ja siguin culturals, educatives, econ¨°miques o administratives, i s¨®n aquestes les que s¡¯han d¡¯adaptar perqu¨¨ s¨®n intel¡¤ligents. La mateixa font ha assenyalat tamb¨¦ que ¡°el Museu ¨¦s avui un concepte anacr¨°nic¡± i que aquest nou centre no ser¨¤ un espai expositiu ni un arxiu de col¡¤leccions, sin¨® un lloc per impulsar la reflexi¨® sobre el fet de projectar i elevar edificis i la seva aportaci¨® a la construcci¨® de la ciutat.

El tercer ¨¦s l¡¯exposici¨® commemorativa dels 200 anys dels estudis d¡¯arquitectura a Barcelona: Arquitectura-Ciutat amb una mostra de Projectes Fi de Carrera dels darrers 50 anys, recentment clausurada, que es va poder veure a la sala oval del MNAC i que ha estat recollida fa uns dies a les p¨¤gines d¡¯aquest diari. A totes tres not¨ªcies es fa esment de la pres¨¨ncia de M¨°dol que, juntament amb el regidor d¡¯habitatge Josep Maria Montaner, tamb¨¦ present als actes d¡¯aquesta mostra, han estat, fins a ocupar aquests c¨¤rrecs, professors de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Aix¨ª ¨¦s que entendran l¡¯inter¨¨s d¡¯una reflexi¨® conjunta at¨¨s que les tres not¨ªcies tenen for?a coses en com¨². A aquestes hi podr¨ªem afegir la Fundaci¨® Mies van der Rohe, tamb¨¦ dirigida per una professora de l¡¯ETSAB, escola en la qual es va poder veure la mostra dels darrers premis de l¡¯esmentada Fundaci¨®. Aquest ¨¦s el panorama.

La meva observaci¨® ¨¦s que, en aquest context en qu¨¨ es reclama innovaci¨® i s¡¯assegura que el Museu ja no sembla el lloc per reunir les col¡¤leccions d¡¯arquitectura que tenim a la ciutat, ?com ¨¦s que no es pensa en l¡¯ETSAB com el lloc ¡°per impulsar la reflexi¨® sobre el fet de projectar i elevar edificis i la seva aportaci¨® a la construcci¨® de la ciutat¡¯? Com ¨¦s que l¡¯opini¨® dels docents que ara es dediquen a la pol¨ªtica no inclou les escoles com a espais per a aquesta reflexi¨®? Puc respondre parcialment a aquest pregunta, ja que l¡¯ETSAB s¡¯ha convertit en un espai per a la commemoraci¨® constant dels vells mestres morts i de les velles ¨¨poques glorioses. No ¨¦s d¡¯estranyar, ja que en lloc de poder celebrar l¡¯arribada de nous professors (escandalosament congelada des de fa ja massa temps) se celebra m¨¦s aviat la jubilaci¨® dels docents, que fan la seva darrera lli?¨® sobre un antic professor ja mort. Tot plegat un preludi d¡¯escola-pante¨®. I una darrera reflexi¨® que ens hauria de fer pensar a tots; l¡¯ETSAB es basa ¨°bviament en un sistema democr¨¤tic per triar els seus c¨¤rrecs, per¨° ni els comissaris de les biennals, ni la directora de la Fundaci¨®, ni el futur responsable del Museu, han estat o seran escollits democr¨¤ticament, sin¨® que es far¨¤ per nomenament o per concurs. ?s un bon sistema l¡¯elecci¨® democr¨¤tica d¡¯un director d¡¯escola? I amb tots els respectes i matisos, t¨¦ sentit que el vot dels estudiants sigui decisiu? Garanteix tot plegat l¡¯excel¡¤l¨¨ncia acad¨¨mica? Seguir¨¤ l¡¯ETSAB, i en general les escoles d¡¯arquitectura p¨²bliques, competint en el terreny de la cultura i la innovaci¨® arquitect¨°nica amb una m¨¤ lligada i els dos peus tamb¨¦?