Digue¡¯m on seus i et dir¨¦ si ets reina, monja o plebea

Honestes, modestes, obedients, submises, virtuoses i castes. S¨®n algunes de les virtuts en qu¨¨ s¡¯educava la dona i que se li exigien als segles XVI i XVII seguint models com el de la mateixa Verge i el santoral femen¨ª, a les quals es pregava per aconseguir aquesta perfecci¨®; unes dones que nom¨¦s podien actuar sota el paraigua d¡¯un home. Per¨° hi havia llocs on les dones podien obtenir l¡¯espai de llibertat per desenvolupar els projectes que marits, pares i germans els negaven. Com els monestirs, on les dones, dirigides per una altra dona, tenien m¨¦s llibertat per crear i cr¨¦ixer. A Pedralbes, un dels centres religiosos de m¨¦s tradici¨® de Barcelona des que el va fundar la reina Elisenda de Montcada el 1326 fins avui, que continua acollint una comunitat de religioses clarisses de vuit monges, s¡¯ha inaugurat l¡¯exposici¨® Les dones tamb¨¦ seuen, que explica (fins al 18 de febrer) com el mobiliari i altres objectes d¡¯¨²s quotidi¨¤ de les dones que van acabar sent monges parlen de la condici¨® femenina i reflexionen sobre el que se n¡¯esperava dins i fora de la clausura.

Una cadira ¨¦s un dels elements de mobiliari m¨¦s senzills que podem imaginar, per¨° la forma, la grand¨¤ria i, sobretot, l¡¯altura denoten l¡¯estatus de la persona que la utilitza. ¡°Era un senyal clar de poder, no de confort com ara, perqu¨¨ el paper que cada persona ocupa en la societat es visualitza de moltes maneres, i una ¨¦s el mobiliari¡±, explica M¨®nica Piera, la comiss¨¤ria de l¡¯exposici¨® i una de les expertes m¨¦s importants en mobles de tot Espanya. En el segle d¡¯or espanyol moltes dones s¡¯asseien directament a terra, aix¨° s¨ª sobre coixins. Si la cadira tenia reposabra?os qui s¡¯hi asseia (normalment un home) era m¨¦s important que si ho feia en una que no en tenia. De la mateixa manera, si a un personatge se¡¯l pintava tocant una cadira ¨¦s que tenia el privilegi de poder asseure¡¯s en p¨²blic i si el que tocava era una taula tenia el dret a signar. ?s clar i l¡¯exposici¨® ho demostra que com m¨¦s baixa ¨¦s una cadira m¨¦s t¡¯obliga a sotmetre¡¯t al que s¡¯ha assegut per damunt teu.

Pedralbes ¨¦s un lloc privilegiat, la pau que s¡¯ha viscut aqu¨ª durant set segles ha perm¨¨s conservar gaireb¨¦ tot el seu patrimoni. En diverses exposicions s¡¯han presentat les seves riques obres d¡¯art. Ara li toca el torn al mobiliari que ha acompanyat el dia a dia de les monges amb un gran sentit utilitari, per¨° tamb¨¦ amb un alt grau de representaci¨®. Piera ha comissariat la mostra seleccionant les peces a partir de l¡¯aixovar amb el qual van ingressar centenars de monges en aquest monestir (moltes d¡¯elles d¡¯una gran posici¨® social) i peces procedents d¡¯altres museus i col¡¤leccions particulars, cosa que ¨¦s una novetat en aquest centre. En total s¨®n 200 peces, algunes de les quals in¨¨dites, com una s¨¨rie de set quadres d¡¯amazones, un dels pocs conjunts pict¨°rics no religiosos catalans del segle XVI, en qu¨¨ apareix reflectit un altre model de dona gens submisa i imaginem que poc casta.

Un Zurbar¨¢n mai vist

L¡¯exposici¨® ha reunit algunes obres mai vistes, fruit del treball de Piera. Com una pintura de Zurbar¨¢n d¡¯una Verge nena que cus i resa. ¡°S¡¯havia descrit per¨° no s¡¯havia vist mai, ¨¦s in¨¨dita¡±, va explicar Piera al costat d¡¯aquest quadre amb un enorme marc daurat que pertany a un col¡¤leccionista. Bover de Rossell¨® va escriure sobre ella el 1845: ¡°T¨¦ la labor a la falda i la panereta als peus, les manetes juntes en posat de resar, aixecant els seus bells ulls andalusos i el cap inclinat, al voltant del qual gira una aur¨¨ola de querubins¡±. Tot un exemple de les virtuts a les quals aspirava una dona... al segle XVII.

Joies, sabates, granadures i documents parlen de l¡¯origen noble de moltes de les que van ingressar al monestir, per¨° la pe?a que dona origen a l¡¯exposici¨® ¨¦s la coneguda com ¡°Cadira de la reina¡±, una pe?a excepcional i estranya de la qual fins ara no es coneixia l¡¯origen. ¡°L¡¯an¨¤lisi de la fusta ha demostrat que procedeix de l¡¯?ndia portuguesa i que va arribar a Espanya i al monestir, no sabem com, per¨° al final del XVI¡±, explica Piera. La cadira porta a pensar r¨¤pidament en Elisenda de Montcada, la reina fundadora. ¡°?s impossible, hi ha diversos segles de difer¨¨ncia, per¨° la seva pres¨¨ncia no ¨¦s estranya, tenint en compte la successi¨® de visites reials i les relacions familiars d¡¯algunes monges amb la monarquia¡±, rebla l¡¯experta. La seva forma i decoraci¨® aviat va ser copiada fins a meitat del segle XX.

Que la cadira marcava el poder queda reflectit a l¡¯¨²ltima sala de l¡¯exposici¨® (la capitular), on amb una recreaci¨® escenogr¨¤fica es pot veure sobre una estrada la cadira de rep¨°s de l¡¯abadessa en qu¨¨ rebia els membres del Consell de Cent, que cada any (ara tamb¨¦) pujaven a retre-li homenatge. Aqu¨ª manava ella, de manera que l¡¯abadessa sempre estava per sobre d¡¯ells, que s¡¯asseien en uns simples bancs. Eren ells els que per una jornada havien d¡¯aixecar la mirada i d¡¯aquesta manera rebien d¡¯una dona una bona lli?¨® d¡¯humilitat.