Alfonso Dastis, socioling¨¹ista postveritable

He escoltat amb atenci¨® les declaracions d¡¯Alfonso Dastis, el loqua? i poliglot (l¡¯he sentit desenrotllar-se amb notable desimboltura tant en franc¨¨s com en angl¨¨s) ministre d¡¯Exteriors, que va dir sense despentinar-se gaire (i aix¨° de no despentinar-se no ¨¦s figurat, cal admetre que llueix una tofa envejable) que a Catalunya no es podia estudiar el castell¨¤. No hi ha mentida m¨¦s verificable, basta agafar qualsevol horari de qualsevol escola o institut per comprovar si s¡¯hi imparteix el castell¨¤, i prou. Com pot ser, doncs, que tot un ministre multiling¨¹e caigu¨¦s en una falsedat tan barroera i desmentible? ?Estava bastint un relat de postveritat consumible sobretot per un p¨²blic exterior que s¡¯ho podia empassar f¨¤cilment? ?O senzillament es va animar i va dir coses que no hauria d¡¯haver dit? Perqu¨¨ ves que la cosa no an¨¦s per aqu¨ª. Pares l¡¯atenci¨® i t¡¯adones que era una entrevista a mida, un massatge en tota regla, d¡¯aquelles en qu¨¨ es genera una empatia tal entre entrevistador i entrevistat que el segon pot assentir i secundar qualsevol cosa que l¡¯altre li pregunti. Si li arriba a demanar si la Terra ¨¦s plana o si l¡¯Elvis ¨¦s viu, hauria respost afirmativament, segur.

Dic aix¨° perqu¨¨ qui diu que a Catalunya no s¡¯ensenya el castell¨¤ ¨¦s l¡¯entrevistador, no pas Dastis, que tanmateix s¡¯aferra a la pregunta com qui balla la conga i acaba enlla?ant-hi una resposta ben expl¨ªcita, sense matisos ni excuses: ¡°S¨ª, s¨ª, l¡¯espanyol est¨¤ discriminat a les escoles p¨²bliques catalanes¡±. ¡°Per¨° ¨¦s incre?ble, no ¨¦s possible!¡±, apunta l¡¯entrevistador amb complicitat com si caigu¨¦s de la figuera, i en aix¨° que el ministre rebla: ¡°?s possible¡±. No cal insistir gaire en la nul¡¤la veracitat d¡¯aquestes afirmacions, han estat prou glossades i no conv¨¦ malbaratar un espai preci¨®s. Suposo que com m¨¦s grossa la diguis, si ¨¦s amb convenciment postveritable, m¨¦s opcions tens de pescar entre ignorants.

Tanmateix, de Dastis s¨®n molt m¨¦s perilloses i ro?nes les frases pr¨¨vies a la pregunta sobre el castell¨¤ a l¡¯escola, les quals han passat inadvertides a l¡¯opini¨® p¨²blica. Atenci¨® a la radiografia socioling¨¹¨ªstica d¡¯urg¨¨ncia de Catalunya que fa el ministre: ¡°Hi ha una llengua i una cultura que s¨®n perfectament respectades a Catalunya i que no pateixen cap repressi¨®. Si vost¨¨ va a Catalunya all¨° que sentir¨¤ parlar ¨¦s catal¨¤. Els que tenen dificultats s¨®n els que volen parlar en castell¨¤¡±. Vet-ho aqu¨ª doncs. Una vegada m¨¦s el relat tendenci¨®s de fer creure que a Catalunya no es parla altra cosa que llengua catalana, que si parles castell¨¤ ho tindr¨¤s malament perqu¨¨ t¡¯entenguin i t¡¯atenguin, que el catal¨¤ ¨¦s respectat (oh, moltes gr¨¤cies, ministre!) i en canvi la llengua que passa per dificultats ¨¦s la castellana. Nom¨¦s li faltava agombolar el discurs de Ciutadans i afegir que els castellanoparlants s¨®n ciutadans de segona.

La indignaci¨® per les paraules de Dastis ¨¦s perfectament leg¨ªtima, diria que fins i tot ¨¦s un deure. Per¨° s¨®n temps en qu¨¨ els missatges creixen a partir de c¨¤psules petites, de detritus llan?ats a l¡¯espai medi¨¤tic per al que ha de venir despr¨¦s. Ja no es tracta d¡¯un globus sonda a veure qu¨¨ passa, sin¨® de sediments en qu¨¨ arrelar¨¤ un nou relat que justifiqui una determinada acci¨® pol¨ªtica o judicial com un preludi. ?s el ministre portaveu parlant de tumult per les concentracions del 20 de setembre com a pre¨¤mbul de les acusacions de sedici¨®. ?s Pablo Casado apuntant a la il¡¤legalitzaci¨® de l¡¯independentisme en vig¨ªlies de l¡¯aplicaci¨® del 155, i Garc¨ªa Albiol dient que a les escoles s¡¯adoctrina. ?s Dastis afirmant contra la veritat que el castell¨¤ passa dificultats a Catalunya.

I el meu fill, aquest mat¨ª, em deia que avui li toca castell¨¤.