Alberto San Juan porta a Catalunya la seva ¡®Espa?a ingobernable¡¯

Amb el panorama que hi ha a Catalunya i Alberto San Juan es planta al Romea, a dos minuts de la Rambla, amb dos espectacles, dos, sobre Espanya. ¡°?s arriscat, s¨ª. Porto dues obres i cada una t¨¦ la paraula ¡®Espanya¡¯ o ¡®espanyol¡¯ al t¨ªtol¡±, diu, en to de broma, l'actor i autor d'Espa?a ingobernable, un recital de ¡°can?ons indignades i proses indignants¡± que estan en cartell fins diumenge. El cap de setmana, San Juan far¨¤ doblet i representar¨¤ tamb¨¦ el seu conegut Autorretrato de un joven capitalista espa?ol.

San Juan sempre ha estat ben rebut a Barcelona, on ja t¨¦ un p¨²blic fidel, que sap el que li ve a explicar: ¡°?s un relat fragmentat de les principals lluites populars que hi ha hagut per l'alliberament en una Espanya que ¨¦s ingovernable perqu¨¨ no es deixa governar, una Espanya que t¨¦ la gosadia de voler-se governar¡±, explica. Sobre l'escenari, ell, de peu, passejant, recitant (cantant, fins i tot) textos seus, passatges de discursos del mateix Franco o del general Mola, o versos de Lorca, de Cernuda, de Miguel Hern¨¢ndez o de Pem¨¢n, o d'Albert Pla (¡°no li he demanat perm¨ªs¡±, adverteix; hi deu haver confian?a¡­). Assegut, amb la guitarra, Fernando Egozcue, que ha compost la m¨²sica, ¡°sensible, visceral, intensa¡±, sobre la qual discorre la narraci¨®.

¡°Aquest relat, que comen?a a la Segona Rep¨²blica i arriba fins avui, ara mateix t¨¦ el seu epicentre clar¨ªssimament a Catalunya¡±, assumeix l'autor, que es declara profundament sobiranista (¡°que no ¨¦s necess¨¤riament ser independentista¡±, aclareix): ¡°Estic a favor del dret a decidir¡±, diu. ¡°Jo tamb¨¦ vull decidir, i decidir tamb¨¦ si vull que em governi un rei o si vull que es privatitzin els recursos naturals¡±. D'aquesta llibertat lluitada i patida a les places parla l'obra. ¡°D'aquesta Espanya que surt al carrer a M¨²rcia, o que va sortir a Gamonal, a Burgos, o la del 15-M, que reclama el seu dret a decidir com vol viure¡±. Parla de la hist¨°ria no oficial: ¡°Tots els canvis profunds sempre s'han produ?t al marge de les estructures de poder¡±, argumenta. ¡°La fi del franquisme s'explica com un ¨¨xit institucional, i s'amaga la hist¨°ria m¨¦s rica d'aquest canvi social, que es va forjar a les assemblees i a les f¨¤briques molt m¨¦s que als despatxos¡±.

El fil argumental ¨¦s el poble: ¡°El populatxo, els de baix, la xusma. La ciutadania¡±, diu, categ¨°ric, San Juan. ¡°Els que peri¨°dicament s'organitzen per dir prou, per millorar la condici¨® humana¡­ i perqu¨¨ el poder els esclafi en nom del seu sistema, el que funciona, segons ell¡±. De fet, l'espectacle no t¨¦ un final: ¡°En tot cas, un cl¨¤ssic ¡®continuar¨¤¡­¡¯ perqu¨¨ seguim, els uns i els altres, cadascun pel cam¨ª que entengui, reclamant o reprimint¡±. Relacionant, altre cop, el tema amb l'ocupaci¨® dels carrers i amb la situaci¨® catalana, San Juan no es mossega la llengua: ¡°No ens enganyem, hi ha hagut una campanya medi¨¤tica que ha sabut centrar molt b¨¦ en Puigdemont, en Artur Mas i en el seu partit corrupte el que est¨¤ passant aqu¨ª. Per¨° no. Aix¨° va molt m¨¦s enll¨¤, aix¨° ho mou la gent al carrer¡±, declara.

Malgrat la transcend¨¨ncia dels temes que aborda, el p¨²blic s'ho passar¨¤ b¨¦. ¡°L'element humor¨ªstic de tants anys a Animalario, amb Andr¨¦s Lima, sempre ¨¦s aqu¨ª¡±, subratlla, amb orgull, l'autor. ¡°El primer que busco quan pujo a l'escenari ¨¦s que la gent s'ho passi apassionadament b¨¦, que rigui i que se li remoguin les emocions¡±. A m¨¦s, Alberto San Juan fuig de qualsevol tipus d'adoctrinament: ¡°Mai cauria en la sup¨¨rbia de creure que jo puc ensenyar res a ning¨²¡­ Cadasc¨² pensa el que vol¡±.