Brossa i els Mossos

Joan Brossa es va definir aix¨ª: ¡°Essencialment soc poeta. Actuo en moltes pistes, per¨° el meu punt de partida ¨¦s la poesia. L¡¯¨²nic que faig ¨¦s vehicular-la per diferents canals¡±. D¡¯aqu¨ª que fos autor de poemes escrits i visuals, poemes objecte, poesia esc¨¨nica, accions espectacle i guions de cinema. La seva concepci¨® de la tasca po¨¨tica era tan ¨¤mplia que inclo?a des de la p¨¤gina impresa fins als poemes transitables en l¡¯espai urb¨¤, com ara els espl¨¨ndids del Vel¨°drom de la Vall Hebron i de l¡¯Hospitalet de Llobregat.

Brossa va viure amb una gran estretor econ¨°mica: de jove venia llibres prohibits per la censura franquista, i aix¨ª guanyava alguns diners; despr¨¦s, als anys setanta, menjava cada dia al restaurant Les Violetes convidat per Montse Ester, i als vuitanta ja va guanyar alguns diners amb els seus poemes objecte que venia la galeria Joan Prats. Per¨° era tal la seva indifer¨¨ncia cap als diners que, quan van apujar la tarifa de l¡¯autob¨²s ¡ªl¡¯agafava cada dia per anar a la Filmoteca¡ª, Brossa ja va anar-hi sempre m¨¦s caminant, i ho feia des del carrer G¨¨nova, al Guinard¨®, fins a la travessera de Gr¨¤cia, un recorregut considerable. En un moment donat, l¡¯Ajuntament va arribar a un acord amb el poeta i li va atorgar un sou mensual (recordo que eren 100.000 pessetes) a canvi d¡¯una part de la seva obra. El 1999, un any despr¨¦s de la seva mort, es va constituir la Fundaci¨® Brossa; el 2011, davant els seus greus problemes econ¨°mics, la Fundaci¨® va dipositar al Macba en r¨¨gim de comodat 60.000 ¨ªtems amb l¡¯acord d¡¯inventariar-los i mostrar-los al p¨²blic en una exposici¨®.

Ara, aquesta exposici¨® pret¨¦n mostrar una nova mirada al treball del poeta, i ho aconsegueix parcialment. En part perqu¨¨ el juxtaposa a tres artistes que certament tenen concomit¨¤ncies amb ell, per¨° que es col¡¤loquen excessivament a prop de l¡¯obra brossiana, confonent l¡¯espectador no iniciat, especialment en l¡¯¨²ltima sala, on les cartel¡¤les no s¨®n de comprensi¨® clara. Aquests tres artistes s¨®n el postsurrealista belga Marcel Mari?n, l¡¯escoc¨¨s Ian Hamilton Finlay i el xil¨¨ Nicanor Parra. La idea ¡ªque no ¨¦s nova¡ª permet, almenys, veure l¡¯excel¡¤lent film de Mari?n, L¡¯imitation du cin¨¦ma, de 1960.

Tampoc suposa una novetat el text del comissari Pedro G. Romero, exemple prec¨ªs del que el mateix Brossa detestava: el llenguatge cr¨ªptic i pretensi¨®s d¡¯una part de la cr¨ªtica d¡¯art; com a mostra: ¡°La lectura de Brossa com a antipoesia ¨¦s necess¨¤ria. Ho hem anunciat al principi: l¡¯oralitat i la performativitat s¨®n al centre de l¡¯operaci¨® d¡¯implosi¨® del text po¨¨tic que porta a Brossa cap al r¨¨gim visual¡±.

Dit aix¨°, no es perdin l¡¯exposici¨®. Perqu¨¨ Brossa ¨¦s magn¨ªfic, i aqu¨ª es poden veure els seus poemes visuals primerencs, com ara Suites (1959-1969) i Poemes habitables (1970), que, en la retrospectiva que vaig comissariar ¡ªBrossa al reina Sofia (1991)¡ª, no es van poder mostrar a causa de la seva gran fragilitat i pel fet de tenir una seq¨¹¨¨ncia temporal de lectura. Aqu¨ª han trobat una excel¡¤lent disposici¨®, on es pot veure l¡¯anvers i el revers. Brossa ja aconseguia un efecte po¨¨tic amb materials nimis: un segell de correus, un escuradents, un calendari amb dies ratllats, un tros de cordill. M¨¦s tard, en els seus poemes objecte, ho aconseguia amb la juxtaposici¨® d¡¯objectes dispars, o en el joc sem¨¤ntic amb el t¨ªtol, o provocant una cr¨ªtica a l¡¯establert: Esgl¨¦sia, Estat i moral burgesa.

En haver classificat aquesta enormitat de material (tasca realitzada per Carme Grandas amb Lloren? Mas), l¡¯espectador pot percebre m¨¦s b¨¦ l¡¯enorme contribuci¨® de Brossa a les avantguardes de postguerra. Per al fan brossi¨¤, no t¨¦ preu veure un T¨¤pies jove actuar en un film; les fotografies dels seus ¡°anticoncerts¡±, com la Suite Bufa amb m¨²sica de Mestres Quadreny (1966), o el Concert irregular (1968) amb un joven¨ªssim Carles Santos. Veure l¡¯excel¡¤lent No compteu amb els dits (1967), de Pere Portabella, o un extracte d¡¯Umbracle (1972), amb una joven¨ªssima Jeannine Mestre. O llegir alguna carta d¡¯una n¨°via del poeta, l¡¯holandesa Madel¨®n. I afegeixo: aferrissat catalanista, Brossa va escriure, el 1970, un poema sobre els Mossos d¡¯Esquadra. No el transcric perqu¨¨ vagin al Macba. ?s en una vitrina, preguntin.