La decisi¨® exacta

Fa dues setmanes vaig escriure el segon par¨¤graf d'aquest article en una llibreta que duia a sobre mentre esperava el metro. Pensava que ja no tindria validesa per quan l'utilitz¨¦s per a l'article que esteu llegint ara. Per¨° va resultar que el president Puigdemont no va respondre, per segona vegada consecutiva, a la carta del president Rajoy com aquest li exigia que havia de ser. Tampoc com jo, en aquest segon par¨¤graf, prego que succeeixi. El cap de setmana passat el Govern espanyol va decidir posar en funcionament l'insondable article 155 de la Constituci¨® Espanyola. D'alguna manera, la situaci¨® es repeteix. El senyor Puigdemont dilata la seva resposta (ni s¨ª ni no ni tot el contrari) insistint en el di¨¤leg i el senyor Rajoy li respon que no ¨¦s la resposta que ell necessita per no aplicar el 155. O dit d'una altra manera, el senyor Rajoy, amb el suport log¨ªstic del PSOE de Pedro S¨¢nchez i el partit d'Albert Rivera, vol aplicar al m¨¦s aviat possible el 155, per¨° el senyor Puigdemont no l'hi permet atesa la seva vaporosa resposta barrejada amb una pronunciada insist¨¨ncia en el di¨¤leg. No se sap si al senyor Rajoy el molesta m¨¦s que el senyor Puigdemont no respongui al seu requeriment o b¨¦ que es faci tan pesat amb el male?t di¨¤leg.

Vaig escriure fa dues setmanes: 'Isaiah Berlin escriu en un cap¨ªtol del seu llibre El sentido de la realidad, que es titula "El juicio pol¨ªtico", que a un cap de govern, emperador, rei o president de qualsevol rep¨²blica al m¨®n, el que se li demana en un moment crucial del seu exercici ¨¦s aquest do per encertar la decisi¨® exacta. Per aix¨°, argumentava el pensador, no cal ser un savi en cap mat¨¨ria determinada (ni que domini dues o tres lleng¨¹es, hi afegiria jo), nom¨¦s cal que tingui aquesta intu?ci¨® demolidora, l'¨²nica que potser se li exigeix en el seu trajecte de governant, per no crear ni neguit ni mis¨¨ria ni viol¨¨ncia als ciutadans que confien en el seu bon govern. Aquest governant tampoc necessita cap teoria pol¨ªtica que avali la seva esperada decisi¨®, ens segueix informant Berlin. Nom¨¦s ha de mirar al seu voltant i aplegar tots els fragments dispersos que veu en el paisatge hist¨°ric i social que t¨¦ davant seu i reunir-los mitjan?ant un sentit decidit del principi de realitat, o senzillament de ¡°saviesa pr¨¤ctica¡±, ¡°ra¨® pr¨¤ctica¡±, ¡°potser un sentit del que funcionar¨¤ o no funcionar¨¤¡±. ?s probable que als sibarites de la teoria pol¨ªtica, aquesta mena de dec¨¤leg per gestionar millor els problemes o avatars pol¨ªtics de m¨¦s o menys transcend¨¨ncia els sembli de poca volada. Per¨° ¨¦s que el governant no ha de volar tan amunt que li sigui impossible albirar els problemes que hi ha arran de terra i que tant l'afecten. ?El senyor Carles Puigdemont tindr¨¤ aquest do que exigeix Isaiah Berlin per prendre les grans decisions? Del senyor Rajoy, aquest do, malauradament, ja no el podem esperar. En aquest do jo crec que tamb¨¦ s'hi ha d'incloure el do de saber rectificar a temps. I tamb¨¦ el do de fer rectificar l'oponent, que consistiria a obligar el senyor Mariano Rajoy a revisar el seu proverbial immobilisme i contestar, entre altres q¨¹estions, als 46 punts que li va plantejar el president de la Generalitat fa ara m¨¦s d'un any. Tots necessitem que Carles Puigdemont doni aquest dilluns vinent la resposta que ens estalvi? m¨¦s inquietud i tristesa. Potser resultar¨¤ que qui guanyi aquesta partida ser¨¤ Puigdemont i Catalunya no aplicant la DUI i que qui es vegi obligat a negociar sense que valguin m¨¦s excuses ni dilacions injustificades sigui el Govern de l'Estat. Tant de bo Puigdemont tingui aquest dilluns aquest cop d'intu?ci¨® gaireb¨¦ miraculosa que Catalunya, i Espanya, necessiten d'ell'.

Ara sabem que aquesta resposta l'haur¨¤ de donar divendres, sense saber-se ara mateix si retirar la DUI i convocar eleccions servir¨¤ perqu¨¨ no s'activi el 155. Perqu¨¨ del que es tractava era de convocar eleccions a la primera invitaci¨® del senyor Rajoy, la decisi¨® que segurament Isaiah Berlin, tal com estan de greus les coses, li hauria aconsellat que fes. El Partit Popular (partit que va trigar 27 anys a condemnar el franquisme al Congr¨¦s i 40 al Parlament) ja ha fet tot el que volia fer. Ho va fer quan Pascual Maragall va advocar per un federalisme asim¨¨tric. Ho va fer quan va recollir signatures per impugnar un Estatut confirmat pels catalans i aprovat al Congr¨¦s de Madrid, amb "ribot" incl¨°s.

En el terreny simb¨°lic, el PP ja t¨¦ el seu nou 1939, el luctu¨®s any del ¡°captiu i desarmat l'Ex¨¨rcit Roig¡±. No s¨¦ si Puigdemont t¨¦ previst evitar un nou 1714.