Ens deuen una explicaci¨®

Les coses comencen a posar-se al seu lloc a Catalunya. Per¨° no cadasc¨² ¨¦s al seu lloc. Alguns ens deuen una explicaci¨®.

Quan dic que les coses comencen a posar-se al seu lloc no pretenc insinuar que la crisi catalana est¨¤ en vies de soluci¨®. Malauradament, la conviv¨¨ncia civil i el progr¨¦s social i econ¨°mic estan seriosament afectats, trigaran a recuperar-se. El dany ¨¦s considerable i les ferides sempre cicatritzen lentament.

L'aplicaci¨® del fam¨®s article 155 de la Constituci¨® segur que generar¨¤ tensions i insubmissions. Tot aix¨° encara est¨¤ per veure i probablement les emboscades als col¡¤legis de l'1 d'octubre es repetiran en contextos molt diferents. Puigdemont acatar¨¤ la seva destituci¨®? Abandonar¨¤ mansament el seu despatx del Palau de la Generalitat? Com rebran alguns funcionaris els seus nous superiors jer¨¤rquics? Sens dubte, hi haur¨¤ de tot. Alguns estan desitjant que arribin, d'altres dubten sobre quin paper han d'adoptar, uns tercers els veuen com a objectius que cal combatre.

Aquests nous superiors hauran d'utilitzar molt de tacte i m¨¤ esquerra, limitar-se a assegurar que les lleis es compleixin i no excedir-se en l'objectiu per al qual han estat designats: restablir l'ordre constitucional i garantir que l'Administraci¨® p¨²blica ha de servir ¡°amb objectivitat els interessos generals¡± i actuar ¡°amb submissi¨® plena a la llei i al dret¡±, tal com prescriu l'article 103.1 de la nostra Constituci¨®. Despr¨¦s d'aquests anys d'arbitrarietat polititzada, de desprestigi oficial de la Constituci¨® i de les lleis, dels jutges i les seves sent¨¨ncies, tornar al funcionament regular de les institucions no ser¨¤ una tasca f¨¤cil ni c¨°moda.

No obstant aix¨°, insisteixo en la primera idea: les coses comencen a posar-se al seu lloc. A qu¨¨ em refereixo? Al fet que algunes mentides, postveritats (o puigveritats, segons l'acudit de moda) comencen a revelar la seva absoluta falsedat. Alguns, molts, de fet, ja argument¨¤vem contra aquestes falses idees i fets, per¨° despr¨¦s en sortien d'altres que, impert¨¨rrits, les afirmaven com a certes amb una seguretat sorprenent: tant pol¨ªtics, com experts (sic), periodistes, columnistes o tertulians. Bombardejaven di¨¤riament els seus lectors i audi¨¨ncies amb enganys a l'estil goebbelsi¨¤ i, com que aquest sistema de propaganda no falla, el bon home del carrer, ¨¦s a dir, una immensa multitud que confia que all¨° que diu la majoria ¨¦s la veritat, els feia cas i s'ho creia.

L'economia catalana havia d'experimentar una excitaci¨® impressionant amb la independ¨¨ncia. Ara sabem que les empreses fugen, les inversions es retreuen i l'horitz¨® ¨¦s molt pitjor que abans. Tot aix¨° sense independ¨¨ncia, nom¨¦s per por de la seva mera possibilitat. Tamb¨¦ deien, sense despentinar-se, que Catalunya t¨¦ dret a l'autodeterminaci¨®, a decidir el seu futur com a Estat separat d'Espanya. Fins i tot la llei de refer¨¨ndum, aprovada tan irregularment el 6 de setembre, com qui diu fa quatre dies, t¨¦ com a objectiu regular el dret d'autodeterminaci¨® de Catalunya. Autoritats incontestables de la comunitat internacional han respost recentment que Catalunya no reunia, ni de bon tros, les condicions per ser subjecte del dret a l'autodeterminaci¨®. Tamb¨¦ certs espavilats?sostenien que un nou Estat catal¨¤ es quedaria a la Uni¨® Europea. A Oviedo ho van desmentir divendres Juncker, Tajani i Tusk, els tres actuals caps visibles de la UE, durant el solemne acte del lliurament dels premis Princesa d'Ast¨²ries.

En realitat, no calia fer aquestes declaracions per desmentir-ho, ja que en els ¨²ltims anys se n'havien fet moltes altres, qualsevol que sab¨¦s una mica d'economia i dret sabia perfectament que els defensors de l'independentisme mentien, mentien sense parar, demostraven amb enganys la seva deshonestedat intel¡¤lectual. Em refereixo sobretot als considerats experts, als professors d'economia, de dret p¨²blic, de ci¨¨ncia pol¨ªtica, de relacions internacionals. I si alguns mentien, molts altres callaven, s'escapolien i amagaven el cap sota l'ala, mentre conservaven c¨¤rrecs p¨²blics molt ben remunerats o aspiraven a exercir-los.

Doncs b¨¦, tots aquests personatges tenen nom i cognoms, podr¨ªem fer-ne la llista. S¨®n, per acci¨® o omissi¨®, els autors intel¡¤lectuals d'una aventura perillosa i in¨²til que ha portat Catalunya a un atzucac, ha deteriorat la conviv¨¨ncia civil entre catalans i amb la resta d'espanyols, ha perjudicat el progr¨¦s econ¨°mic i social, ens ha fet fer el rid¨ªcul davant del m¨®n i ha comprom¨¨s el nostre futur. No se'ls ha de perdonar, tanta irresponsabilitat no els ha de sortir gratis, com a m¨ªnim ens deuen una explicaci¨®.?