El favor de les coses grans

Ara que fins i tots els intel¡¤lectuals practiquen el selfie narcisista sembla molt inoport¨² reclamar grandesa moral i de les coses belles. De fet, no aspirem a m¨¦s i acceptem de gust la limitaci¨® postmoderna perqu¨¨ fins i tot la bellesa ¨¦s relativa. Tan vinculat, amb bons i mals moments, a Auguste Rodin, Rainer Maria Rilke el veu n¨¤ixer en plena esplendor quan s¡¯adona que no hi ha grup ni composici¨® sin¨® el domini de la plenitud de la vida, innombrables superf¨ªcies vives. Tenim a la Casa Garriga Nogu¨¦s, obra d¡¯un arquitecte tan vers¨¤til i fi com Enric Sagnier i seu de la Fundaci¨® Mapfre, una exposici¨® essencial de l¡¯obra de Rodin, amb la pres¨¨ncia de peces com El pensador i La porta de l¡¯infern. ?s una prova m¨¤xima per contrast a l¡¯estult¨ªcia minimalista. En hores d¡¯incertesa en la vida p¨²blica, ?com podr¨ªem sentir i admirar la pot¨¨ncia i l¡¯energia d¡¯El pensador sense enaltir la continu?tat de les coses grans? La porta de l¡¯infern ¨¦s una figuraci¨® sobre Dant Alighieri, i de Dant ¡ªsegons Rilke¡ª a Charles Baudelaire. Aix¨ª sorgeixen les transformacions tit¨¤niques, perqu¨¨ no debades Rodin creia que Miquel ?ngel era l¡¯¨²ltim i el m¨¦s gran dels escultors g¨°tics. Les formes sorgeixen del caos i existeixen contra el caos.

El pensador ¨¦s la consci¨¨ncia, l¡¯abstracci¨®, la gran pregunta, processos morals, el poder de la ment, el cervell com a estructura vivent m¨¦s complexa de l¡¯univers, els enigmes de la passi¨®, el drama del pensament, la culminaci¨® del geni. Eugeni d¡¯Ors afilia Rodin al barroc de fi de segle, a difer¨¨ncia del barroc trident¨ª i del barroc rom¨¤ntic. Aix¨° l¡¯aparella amb Wagner i amb una certa embriaguesa de la forma. La mobilitat de l¡¯energia dona al¨¨ a les seves figures, sempre grandioses, per grandesa de grandiositat o de grandiloq¨¹¨¨ncia. ?Com ¨¦s que l¡¯art va arribar a la mutaci¨® representada per l¡¯urinari de Marcel Duchamp? Fonamentalment, ¨¦s la p¨¨rdua de car¨¤cter.

Com pensem que pensem? ?Fins on hem arribat pel que fa a la prova de Turing? Diu que existir¨¤ intel¡¤lig¨¨ncia artificial quan no siguem capa?os de distingir entre un ¨¦sser hum¨¤ i un programa de computadora, en una conversa a les cegues. Per¨° ¨¦s que Rodin creia en un pensador capa? de pensar coses grans, irreprodu?bles amb una impressora 3-D, inassequibles a les quimeres tecnout¨°piques, de la mateixa manera que l¡¯omnipot¨¨ncia dels algoritmes no pot substituir les Estances de Rafael. ?s que ni fa falta proposar-s¡¯ho perqu¨¨, mentre Raymon Kurzweil parla d¡¯una imminent singularitat, si la intel¡¤lig¨¨ncia artificial esdev¨¦ l¡¯¨²ltima invenci¨® dels homes i si per un de cas tingu¨¦ssim la immortalitat a l¡¯abast de la punta del dit, Rodin i El pensador ja far¨¤ temps que s¨®n immortals.