Nous patriotes

La matinada del 12 d¡¯octubre va succeir un fet que em va impactar de manera especial. Aquell dijous, la nit de festa a la sala Razzmatazz de Barcelona va finalitzar amb el p¨²blic cantant Els segadors i al?ant el bra? fent les quatre barres amb els dits, com li agradava tant fer a Artur Mas. Razzmatazz, l¡¯antiga Zeleste, ¨¦s on molts vam gaudir de les nostres primeres trobades amb la m¨²sica internacional m¨¦s transgressora o m¨¦s indie. Razzmatazz, com el S¨®nar, era un pont que connectava Barcelona amb una xarxa global cultural que va m¨¦s enll¨¤ d¡¯identitats nacionals. L¡¯ap¨¤trida barcelon¨ª, l¡¯individu que rebutja formar part d¡¯una naci¨® i que tant se li¡¯n fum ser ciutad¨¤ d¡¯un Estat o de l¡¯altre, per¨° que si s¡¯identificava amb alguna cosa era amb la seva ciutat, sempre ha estat en minoria. Avui ho estan molt m¨¦s.

Escriptors, m¨²sics, actors, il¡¤lustradors o agents culturals de Barcelona que viuen del mercat cultural espanyol han abra?at la causa independentista. No em refereixo a persones que han tingut sempre el somni de dotar la naci¨® i la cultura catalana d¡¯un Estat. A Catalunya l¡¯hegemonia actual d¡¯aquests ¨¦s incontestable; no em refereixo a ells: em refereixo a persones que tamb¨¦ treballen en castell¨¤, que tenen Espanya com a mercat. Persones que tenien com a p¨¤tria una bona edici¨® de Blackie Books o d¡¯Anagrama, un disc de Los Planetas, una pel¡¤li dels Trueba o que se¡¯n fotien de les mis¨¨ries nacionals d¡¯uns i els altres. Segur que continuen gaudint d¡¯aquestes opcions culturals, per¨° ara ho fan mentre t¡¯inunden les xarxes socials amb fotografies d¡¯antidisturbis espanyols atonyinant una senyora, amb les ocurr¨¨ncies de Julian Assange, increpacions al Partit Popular, al PSOE, a Ciutadans, a EL PA?S, darrerament tamb¨¦ a la Uni¨® Europa i, sobretot, amb imatges de les masses amunt i avall amb banderes. No ¨¦s que abans no els preocupessin la pol¨ªtica i les seves causes nobles, per¨° el fet nacional, aquestes masses amb banderes i embolcallades en colors nacionals, els generava suspic¨¤cies; ara en s¨®n uns defensors hiperactius.

La directora de cinema Isabel Coixet ha destacat per defensar el que Espanya ha aconseguit en democr¨¤cia i per criticar la propaganda independentista. El personatge al qual em refereixo no hauria actuat com Coixet perqu¨¨ no s¡¯hauria plantejat defensar cap vincle emocional amb Espanya, per¨° tampoc cap ideal de Catalunya. Ara, en canvi, s¨ª que defensa un projecte nacional, el catal¨¤, i menysprea Coixet. Ho argumenten com una q¨¹esti¨® de democr¨¤cia. ¡°Aix¨° va de democr¨¤cia¡±, ¡°Dret a decidir¡±, ¡°Viure vol dir prendre partit¡±, etc¨¨tera. Han comprat a l¡¯engr¨°s els esl¨°gans de cinc anys d¡¯una campanya de m¨¤rqueting pol¨ªtic tan ben orquestrat que universitats d¡¯arreu del m¨®n la estudiaran durant d¨¨cades.

El refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre i la llei de transitorietat jur¨ªdica van ser aprovades saltant-se les bases m¨¦s elementals de l¡¯Estat de dret, i el resultat de la consulta no presenta cap garantia m¨ªnima per proclamar la independ¨¨ncia; aix¨° t¨¦ de democr¨¤cia el que jo tinc d¡¯enginyer aeron¨¤utic, per¨° res ¨¦s important al costat de les c¨¤rregues policials de l¡¯1-O, de la corrupci¨® al PP, la monarquia o la detenci¨® dels Jordis. Aquesta ¨¦s la manera de veure la situaci¨® per una gran part de la progressia barcelonina abans desmarcada d¡¯identitats o de les forces de la Transici¨®. Han abra?at la creaci¨® d¡¯una rep¨²blica catalana com un ideal democr¨¤tic malgrat que fa dos dies podien considerar la idea d¡¯un Estat naci¨® com una cosa convencional, fins i tot retr¨°grada. ¡°?s que seria diferent, ho farem amb un proc¨¦s de decisi¨® popular¡±, ¡°no hi haur¨¤ ex¨¨rcit¡±, ¡°les pol¨ªtiques socials de la nova rep¨²blica seran un model de socialdemocr¨¤cia¡±. Ning¨² pot garantir que aix¨° s¡¯acabi produint, o que el nou Estat sigui millor que el dels ve?ns, sobretot quan el que est¨¤ quedant n¨ªtidament clar ¨¦s el desastre empresarial i que Catalunya no ser¨¤ d¡¯entrada al mercat ¨²nic de la Uni¨® Europea. Els recursos per assolir la Dinamarca del sud potser els tindrien els catalans d¡¯aqu¨ª a tres generacions; a m¨¦s, qui assegura que en una Catalunya independent els Mossos d¡¯Esquadra seran una policia mod¨¨lica? Deixar¨¤ d¡¯haver-hi casos del 3%? Els mitjans de comunicaci¨® catalans supervisaran de sobte el poder pol¨ªtic, com no ho van fer amb Pujol i continuen sense fer-ho avui? I qu¨¨ farem fora de la UE? Res d¡¯aix¨° tampoc es t¨¦ en compte entre aquesta progressia cultural perqu¨¨, com va dir Miquel Buch, president de l¡¯Associaci¨® Catalana de Municipis, el 30 de setembre a Montju?c, ¡°Espanya ¨¦s molt pitjor que Corea del Nord o que Turquia¡±. Temps enrere, persones com Buch eren considerades per aquesta progressia nacionalistes esbojarrats; ara repeteixen fil per randa el mateix que ell.

Els senyals del canvi fa anys que es detecten. Com quan l¡¯admirat Josep Ramoneda va explicar que a les eleccions plebiscit¨¤ries del 2015 va votar per la CUP i que en un refer¨¨ndum votaria per la independ¨¨ncia. Per a la majoria d¡¯aquestes persones de la cultura i els seus seguidors, la seva implicaci¨® pol¨ªtica havia estat com a molt passar algun dia per la pla?a Catalunya durant el 15-M o tenir el carnet d¡¯alguna ONG pels drets humans. Si el nacionalisme catal¨¤ cultural ha votat eminentment ERC o la CUP, aquests nous patriotes han votat sobretot pels comuns. En Ramoneda tampoc ¨¦s una excepci¨®: van votar per la CUP moltes persones de la cultura barcelonina amb una vida burgesa i plaent, persones que han gaudit del pont del Pilar a la seva segona resid¨¨ncia i que, entre instagrams dels seus passejos per la Cerdanya o d¡¯un ¨¤pat a la costa de Menorca, continuaven difonent missatges revolucionaris.

Els revolucionaris del pont del Pilar asseguraven fins fa poc que quan la CUP defensa sortir de la Uni¨® Europea i de l¡¯euro, nom¨¦s ¨¦s postureigantisistema; no s¡¯ho prenien seriosament. Votar la CUP molava. Avui s¨®n ells mateixos que escriuen que sortir de la UE potser no ¨¦s tan mala idea perqu¨¨ els governs europeus no nom¨¦s no consideraven un ¡°cop d¡¯Estat¡± l¡¯aplicaci¨® del 155 i no fan fora Espanya de la comunitat europea, sin¨® que hi donen suport. Angela Merkel, Emmanuel Macron, Theresa May, Jean-Claude Juncker, Donald Tusk, Paolo Gentiloni... Totss¨®n uns fatxes. I la caiguda del turisme? I els efectes econ¨°mics per a la seva butxaca? Tot ¨¦s una conxorxa de Madrid.

L¡¯hom¨°nim d¡¯aquest progre barcelon¨ª a Madrid, oient de Radio 3, abonat a les activitats de La Casa Encendida i lector de l¡¯Ignacio Escolar, continua passant de p¨¤tries i sentiments nacionals. Per aix¨° mostra el seu suport al progre catal¨¤ i li dona la ra¨®: el PP ¨¦s molt dolent, la m¨¤fia del 78, un sistema corrupte, etc¨¨tera. Per¨° aleshores, el progre de Madrid li comenta al progre de Barcelona que alguna cosa haur¨¤ fet malament la Generalitat, i el progre de Barcelona respon que potser s¨ª, per¨° que, sobretot, darrere de tot plegat hi ha la voluntat democr¨¤tica d¡¯un poble, i l¡¯alerta que la premsa espanyola li renta el cervell. Per confirmar-ho busca a Facebook aquella cadena que ha compartit vint vegades amb unes paraules de Miguel de Unamuno del 1907: ¡°Merecemos perder Catalu?a. Esa cochina prensa madrile?a est¨¢ haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la b¨¢rbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen test¨ªculos en vez de sesos en la mollera)¡±. L¡¯interlocutor de Madrid li dona la ra¨®, esclar, per¨° ¨ªntimament pensa que hi ha alguna cosa que falla a l¡¯altra banda, alguna cosa que segurament t¨¦ a veure amb unes altres paraules d¡¯Unamuno, del 1906: ¡°Los espa?oles de las dem¨¢s regiones han estado constantemente ponderando y exaltando la laboriosidad e industriosidad de los catalanes ¨Cson los dem¨¢s espa?oles los que han hecho el dicho de: ?los catalanes, de las piedras sacan panes?¨C, y con esto les han recalentado y excitado esa nativa vanidad que con tanta fuerza arraiga y crece bajo el sol del Mediterr¨¢neo. Y esa vanidad, esa petulante jactancia y jactanciosa petulancia que se masca en el aire de Barcelona, hace que las gentes sencillas y modestas ¨Cel castellano, a vuelta de otros defectos, es sencillo y es modesto hasta en su altivez¨C, al encontrarse en aquel ambiente de agresiva petulancia, se sientan heridas y molestas.¡±