¡°A casa hi vam participar tots¡±

Despr¨¦s de 40 anys, el que m¨¦s em sorpr¨¨n de la Comissi¨® pel Retorn del President Tarradellas ¨¦s el treball que va fer sense recursos ni estructures. ?rem uns dotze membres i, per comen?ar, molts no ens coneix¨ªem d¡¯abans. Alguns ens vam trobar a Perpiny¨¤ amb motiu d¡¯un viatge que hi va fer el president Tarradellas per destacar la seva pres¨¨ncia. En aquella ocasi¨®, va crear el Consell Consultiu i a Sant Cebri¨¤ va retre un homenatge als republicans exiliats que hi van morir. De Barcelona hi van anar unes 200 persones, i alguns ens hi vam con¨¨ixer.

La Comissi¨® no tenia ni requeria gaires coses. Els divendres al vespre ens reun¨ªem a cal Ponti, que s¡¯incorporaven a la reuni¨® i ens atenien amb una amabilitat extraordin¨¤ria. Ajunt¨¤vem les firmes que hav¨ªem recollit, les envi¨¤vem als diaris i coment¨¤vem la situaci¨® amb les petites estrat¨¨gies. L¡¯amistat presidia les reunions. A fora f¨¨iem c¨°pies en ciclostil del manifest i dels fulls per a les adhesions, amb espais en blanc per als noms, el DNI i la signatura. Per Setmana Santa vam imprimir i repartir un gran nombre de cartells, que no tenien una gran qualitat, amb una fotografia del president i un r¨¨tol que deia ¡°El nostre president¡±.

Tota aquesta hist¨°ria va tenir dues ¨¨poques: la primera era una pressi¨® per aconseguir que el president torn¨¦s, mentre es desenvolupaven meticuloses negociacions, que naturalment van ser decisives. La segona ¨¨poca, una vegada decidit el seu retorn com a president i el restabliment de la Generalitat de Catalunya, tenia per objecte fer popular la imatge del president, que molts ciutadans desconeixien. Aquests van ser els ¨²nics costos significatius de la Co-missi¨®; per sort, moss¨¨n Dalmau, que s¡¯hi va afegir, va aconseguir que l¡¯industrial Pere Duran Farell els pagu¨¦s.

A casa, com a casa d¡¯altres membres, hi vam participar tots. La meva dona, aleshores Anna Bofill, va portar del Taller d¡¯Arquitectura taulons i cavallets per muntar taules a Montju?c a un m¨ªting, per recollir signatures. Les nenes, la S¨ªlvia i la Marta, aix¨ª com el meu pare (que havia vingut de Girona), tamb¨¦ hi participaven. Tots, vaja.

Crec que l¡¯¨¨xit de la Comissi¨® va ser degut, d¡¯una banda, a la il¡¤lusi¨® i dedicaci¨® que els membres hi vam posar. Segon, al nombre de persones que s¡¯hi van anar afegint per difondre el manifest. I tercer ¡ªpotser el m¨¦s important¡ª va ser la receptibilitat que una gran part de la societat catalana, dels ciutadans de Catalunya, molts d¡¯ells fora dels entorns dels partits, van mostrar pel restabliment de la Generalitat i el retorn del seu president hist¨°ric.

Tarradellas va fer i dirigir amb la seva expertesa un govern d¡¯unitat que, a m¨¦s dels consellers d¡¯¨¤rees espec¨ªfiques, tenia cinc consellers pol¨ªtics representant el PSC, Converg¨¨ncia, el PSUC, Esquerra Republicana de Catalunya i la UCD. Tots van treballar magn¨ªficament tant en el desenvolupament de la Generalitat com en la integraci¨® d¡¯una societat ¨²nica.

Un fet aparentment secundari, per¨° que diu molt de tot plegat, van ser les exig¨¨ncies formals i de vestir que va requerir el president, en una societat en qu¨¨ el progressisme es mostrava en la descura de les formes. Aquest fet va impressionar a Madrid, que ens va prendre com a model a seguir.

Eduard Bonet fou membre de la Comissi¨® del Manifest pel Retorn del President Tarradellas.