La independ¨¨ncia que s¨ª que es va votar

Va declarar el Parlament la independ¨¨ncia de Catalunya divendres passat? Els quatre experts en dret constitucional consultats per EL PA?S consideren que s¨ª, per¨° els diputats de Junts pel S¨ª ho van negar amb l'argument que la declaraci¨® expressa de la secessi¨® no figura en cap apartat del document votat, sin¨® que nom¨¦s es va produir un pronunciament per iniciar un proc¨¦s constituent.

Els juristes rebaten aquesta interpretaci¨® i creuen que no ¨¦s m¨¦s que una estrat¨¨gia per emmascarar les conseq¨¹¨¨ncies penals que es poguessin derivar contra els diputats per l'acord del Parlament. Una altra cosa ¨¦s que la votaci¨® en urna i de manera secreta, aix¨ª com el resultat final fa impossible identificar amb nom i cognom els 70 parlamentaris que van recolzar un text en la part dispositiva del qual s'insta al Govern a ¡°dictar totes les resolucions necess¨¤ries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica¡±, que est¨¤ suspesa pel Tribunal Constitucional.

¡°?s m¨¦s clar que l'aigua el que es va votar¡±, assegura Xavier Arb¨®s, catedr¨¤tic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. ¡°Es pot ser tant formalista com es vulgui, per¨° la voluntat pol¨ªtica de l'acord del Parlament va ser declarar la independ¨¨ncia. Dir el contrari ¨¦s llan?ar l'en¨¨sima cortina de fum¡±, assegura.

En termes semblants s'expressa Jos¨¦ Antonio Montilla, catedr¨¤tic de dret constitucional de la Universitat de Granada. ¡°?s clar que es va declarar la independ¨¨ncia. Dir que no va succeir i votar que s'ha de posar en vigor aquesta llei, que ¨¦s una pseudoconstituci¨® en la seva estructura i contingut per caminar cap a un Estat independent ¨¦s molt dif¨ªcil de sostenir des d'una estructura l¨°gica¡±.

Arg¨¨lia Queral, professora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, secunda aquesta mateixa tesi. ¡°Negar que es va declarar la independ¨¨ncia ¨¦s filar encara m¨¦s prim¡±, assegura, al mateix temps que demana als diputats independentistes que ¡°es deixin de ximpleries¡± en la seva interpretaci¨® de l'acord que van votar. ¡°El de menys ¨¦s la forma adoptada per prendre aquell acord, l'important ¨¦s la voluntat pol¨ªtica de fer-ho¡±, afegeix.

Javier Tajadura, professor de dret constitucional a la Universitat del Pa¨ªs Basc, va m¨¦s enll¨¤ i ent¨¦n que en realitat la independ¨¨ncia es va declarar la matinada del 8 de setembre, quan el Parlament va aprovar la llei de transitorietat que es defineix com la norma suprema que ha d'imperar a Catalunya, arraconant d'aquesta manera la Constituci¨®.

L'estrat¨¨gia de Junts pel S¨ª durant el debat previ a la votaci¨® de la resoluci¨® es va centrar a explicar que la part dispositiva de la resoluci¨® no proclamava la independ¨¨ncia de manera expressa, sin¨® que aquesta intencionalitat figurava en l'exposici¨® de motius, que contenia tamb¨¦ tres posicionaments contundents.

-¡°Constitu?m la rep¨²blica catalana, com Estat independent i sobir¨¤, de dret, democr¨¤tic i social¡±.

-¡°Disposem l'entrada en vigor de la llei de transitorietat jur¨ªdica i fundacional de la rep¨²blica¡±.

-¡°Iniciem el proc¨¦s constituent, democr¨¤tic, de base ciutadana, transversal, participatiu i vinculant¡±.

Aquestes frases ja figuraven en el document que van signar els 72 diputats independentistes el 10 d'octubre, quan Carles Puigdemont va proclamar la independ¨¨ncia i despr¨¦s la va suspendre. El portaveu adjunt de Junts pel S¨ª, Roger Torrent, va reclamar en el debat previ a la votaci¨® que es don¨¦s lectura a aquest pre¨¤mbul i va evitar en tot moment les paraules independ¨¨ncia o rep¨²blica. El mateix va fer la portaveu d'aquest grup parlamentari, Marta Rovira, i, en la mateixa l¨ªnia, l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va assegurar: ¡°anem a votar la part dispositiva de la resoluci¨®¡±. La CUP va tenir menys objeccions i el diputat Carles Riera va afirmar sense ambages en diverses ocasions que s'estava proclamant la rep¨²blica catalana.

Els constitucionalistes desbaraten aquesta estrat¨¨gia pol¨ªtica de Junts pel S¨ª. ¡°El Tribunal Constitucional ja va dir en la sent¨¨ncia de l'Estatut que els pre¨¤mbuls d'una disposici¨® legal o acord tenen un valor interpretatiu, no normatiu, la qual cosa vol dir que ajuden a explicar la part dispositiva, en aquest cas la proposta de resoluci¨®¡±, assegura Jos¨¦ Antonio Montilla, que t¨¦ clar el que va passar al Parlament. ¡°No es pot demanar que s'adoptin mesures concretes per avan?ar en els efectes de la independ¨¨ncia si no s'ha declarat abans¡±, afegeix.

Mesures concretes

I el text votat al Parlament enumera 17 accions concretes que hauria d'adoptar el Govern de la Generalitat, referides, entre altres aspectes a l'adquisici¨® de la nacionalitat, l'adaptaci¨® del dret, promoure ¡°el reconeixement de la rep¨²blica catalana, crear un banc p¨²blic de Catalunya o negociar els actius i els passius ¡°entre el regne d'Espanya i la rep¨²blica catalana¡±.

¡°La resoluci¨® no es pot trossejar, es vota en el seu conjunt. La motivaci¨® ¨¦s indiferent, ¨¦s la part dispositiva la que produeix efectes, en aquest cas penals, i el que es va votar diu clarament que s'insta a aplicar la llei de transitorietat, la qual cosa vol dir que queda abolida la Constituci¨®¡±, explica Tajadura.

Per la seva banda, Xavier Arb¨®s i Arg¨¨lia Queralt coincideixen a recordar que els diputats eren plenament conscients del que estaven votant, ja que el secretari general del Parlament i el lletrat major van advertir de nou per escrit que no es podien vulnerar els advertiments del Tribunal Constitucional. ¡°Tanta votaci¨® secreta nom¨¦s pretenia declarar la independ¨¨ncia, per¨° no existia cap base legal per fer-ho. El dret s'ha abandonat aquesta setmana, nom¨¦s s'aplica en all¨° que li va b¨¦ al proc¨¦s¡±, assegura Queralt. ¡°El que van fer els diputats en votar en secret la independ¨¨ncia tenia m¨¦s a veure amb la respectable estrat¨¨gia de defensa penal que no amb la claredat pol¨ªtica¡±, sost¨¦ Arb¨®s.