El Gaud¨ª germinal, recuperat

Heures i plantes enfiladisses, oliveres, vinyes, fulles de margallons, clavell de moro, magn¨°lies, flor de la passi¨®, roses i esbarzers amb unes mores immenses. S¨®n algunes de les esp¨¨cies vegetals que creixien a la finca familiar on l'agent de canvi i borsa Manel Vicens i Montaner va encarregar a l'arquitecte Antoni Gaud¨ª, de 31 anys, construir una casa, la Casa Vicens (Carolines, 20), a la ve?na vila de Gr¨¤cia per estiuejar i gaudir de la natura, fora de l'aglomeraci¨® de la ciutat, que ja comen?ava a ser insuportable.

L'habitatge, que es va construir entre el 1883 i el 1885 ¨Ctot i que hi ha especialistes com Joan Bassegoda i Daniel Giralt Miracle que l'allarguen fins al 1888¨C, va ser el primer enc¨¤rrec important de l'arquitecte, que va acabar incorporant en la seva exuberant decoraci¨® de parets i sostres aquesta vegetaci¨® per crear una continu?tat entre l'exterior i l'interior.

La Casa Vicens ¨¦s una obra germinal de Gaud¨ª, en la qual l'arquitecte ja va introduir moltes de les caracter¨ªstiques de la seva obra posterior i va deixar veure el seu ric potencial. El 2005 aquest parad¨ªs vegetal de Gaud¨ª va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, m¨¤xim reconeixement a qu¨¨ pot aspirar un b¨¦ cultural.

Despr¨¦s de funcionar durant m¨¦s de 130 anys com a habitatge familiar i dos anys de tasques de restauraci¨®, la Casa Vicens obrir¨¤ al p¨²blic per primera vegada el 16 de novembre. Ja hi ha moltes reserves per internet per visitar-la, tot i que que els primers que ho faran seran els ve?ns, que podran satisfer la curiositat que han despertat els treballs en aquesta casa ic¨°nica.

Acostumats a construccions de Gaud¨ª en les quals l'arquitectura domina sinuosament per sobre de l'ornamentaci¨®, aquesta casa de l'arquitecte resulta estranya. En aquest cas, la colorista fa?ana inspirada en l'arquitectura oriental o nassarita d'edificis com l'Alhambra de Granada ¨¦s d'un intens color vermell¨®s, en la qual destaquen les rajoles decorades amb la flor del clavell de moro de tons ataronjats i que no t¨¦ res a veure amb la Pedrera ni tampoc amb la Casa Batll¨®.

L'interior ¨¦s sobri en els paviments creats amb mosaics fets de petites tessel¡¤les blanques i negres a les habitacions m¨¦s nobles i de terratzo continu a la resta, del mateix color que els s¨°cols de les parets. La part superior de les estances est¨¤ decorada amb esgrafiats de plantes arbustives: heures, arbustos i flors de la passi¨®, entre altres esp¨¨cies, que sembla que no parin de cr¨¦ixer.

Entre les sales m¨¦s pintoresques de la primera planta, que inclou una sala d'estar, el menjador i la cuina (avui desapareguda), hi ha tamb¨¦ el sal¨® de fumar, l'habitaci¨® m¨¦s oriental de totes. D'estil moss¨¤rab, encara s'hi pot veure un grup de restauradors eliminant una capa de to ocre que ha amagat durant anys el color blau original dels moc¨¤rabs de les parets i el sostre.

Les peces de les parets, una altra singularitat, no s¨®n de cer¨¤mica, sin¨® de paper maix¨¦, molt menys pesants per¨° m¨¦s fr¨¤gils, un dels pocs llocs del modernisme on s'han conservat malgrat que s'han utilitzat molt. Al primer pis se situen les habitacions, i a les golfes, les zones de servei i per assecar la roba.

Aquest habitatge creat a tres fa?anes, amb una cara adossada a una mitgera d'una construcci¨® conjunta, es va transformar profundament el 1925, quan els nous propietaris, la fam¨ªlia Jover, que havien comprat l'habitatge a la v¨ªdua de Vicens el 1899, van decidir instal¡¤lar-s'hi i utilitzar-la com a resid¨¨ncia permanent. L'encarregat va ser Joan Baptista Serra de Mart¨ªnez, que va afegir un cos a l'original de Gaud¨ª que des de l'exterior no es percep, per¨° que a l'interior va eliminar alguns elements, com l'escala que donava acc¨¦s a les altres plantes.

Des que el 2014 la banca andorrana Morabanc va comprar aquest habitatge, s'han invertit fins ara, a m¨¦s de la quantitat que es va pagar als Jover, 4,5 milions d'euros per rehabilitar-la i per fer un projecte museogr¨¤fic. Tot, per recuperar al m¨¤xim el projecte original i convertir-la en una casa museu per explicar el primer Gaud¨ª.

El projecte de rehabilitaci¨® ha estat a c¨¤rrec dels arquitectes Jos¨¦ Antonio Mart¨ªnez Lape?a, El¨ªas Torres i David Garcia, que, a m¨¦s de retornar l'aspecte original del 1885 a l'habitatge, eliminant els elements afegits que amagaven part de la fa?ana per facilitar la seva lectura i dotar-la de tots els elements de seguretat que permeten, per normativa, que obri les portes.

Entre els elements m¨¦s destacats, destaca una escala blanca i angulosa, que permet dividir la part patrimonial creada per Gaud¨ª i il¡¤luminar la zona creada per Mart¨ªnez Lape?a. Aquesta zona, a partir d'ara, acollir¨¤ l'¨¤rea expositiva temporal (dedicada a l'obra primig¨¨nia d'altres arquitectes contemporanis de Gaud¨ª) i la permanent, en la qual s'expliquen les influ¨¨ncies i les lectures de Gaud¨ª que el van portar a fer aquest projecte, a m¨¦s de mostrar en una maqueta i dispositius interactius l'evoluci¨® d'aquesta casa al llarg del temps.

A l'exterior ¨¦s on es fa m¨¦s evident el canvi d'aquest habitatge ¨²nic. Si en l'¨¨poca de m¨¦s esplendor, entre el 1925 i el 1946, la parcel¡¤la arribava fins a l'actual Pr¨ªncep d'Ast¨²ries i inclo?a una capella de Santa Rita on brollava una deu d'aigua amb propietats guaridores, actualment l'habitatge est¨¤ assetjat pels edificis propers i la parcel¡¤la s'ha redu?t a la m¨ªnima expressi¨®, tal com es pot veure a la terrassa de l'edifici. ¡°Ens serveix per explicar aquesta part de la hist¨°ria i l'avan?ament i l'especulaci¨® de la ciutat¡±, assenyala Abell¨¤ al costat d'un dels templets que coronen la fa?ana.