Qu¨¨ s¨®n els delictes de sedici¨® i rebel¡¤li¨®?

El fiscal general de l'Estat, Jos¨¦ Manuel Maza, ha anunciat avui dilluns la presentaci¨® de dues querelles per rebel¡¤li¨®, sedici¨®, malversaci¨® i altres delictes connexos al Tribunal Suprem i l'Audi¨¨ncia Nacional contra els pol¨ªtics responsables de la declaraci¨® d'independ¨¨ncia de Catalunya de divendres, que ha desembocat en la intervenci¨® de l'autonomia per part del Govern espanyol.

La sedici¨® es regula en l'article 544 i seg¨¹ents del Codi Penal, i castiga amb penes de fins a 15 anys de pres¨® els qui ¡°s'alcin p¨²blicament i tumultu¨¤riament¡± per ¡°impedir, per la for?a o fora de les vies legals, l'aplicaci¨® de les lleis¡±, o per ¡°impedir a qualsevol autoritat, corporaci¨® oficial o funcionari p¨²blic, el leg¨ªtim exercici de les seves funcions o el compliment dels seus acords, o de les resolucions administratives o judicials¡±.

La pena t¨ªpica de pres¨® per aquest delicte, de quatre a vuit anys, es pot aplicar a qualsevol ciutad¨¤ que cometi aquest tipus de delicte. En el cas dels l¨ªders de la revolta, la pena es pot elevar de vuit a deu anys. El tram de pena m¨¦s alt, de deu a 15 anys, es reserva per a les autoritats que incorrin en aquest al?ament p¨²blic i tumultuari.

Aquest delicte contra l'ordre p¨²blic tamb¨¦ es pot aplicar no nom¨¦s als qui impedeixin de facto l'aplicaci¨® de les lleis i resolucions governatives i judicials, sin¨® tamb¨¦ als qui participin en la ¡°provocaci¨®, la conspiraci¨® i la proposici¨® per a la sedici¨®¡±. La compet¨¨ncia per investigar aquest delicte i jutjar-lo correspon, en principi, als jutjats territorials.

En els ¨²ltims mesos, la Fiscalia de l'Audi¨¨ncia Nacional ha actuat per sedici¨® contra alcaldes catalans per haver aprovat mocions de suport a la resoluci¨® sobiranista del Parlament del 9 de novembre del 2015, suspesa pel Constitucional el desembre del mateix any. Aquestes den¨²ncies, no obstant aix¨°, van ser arxivades pels jutges d'instrucci¨®. Els jutges insistien que els delictes de sedici¨® i rebel¡¤li¨® requereixen "actes concrets" que "incitin" la ciutadania a aconseguir per la for?a la derogaci¨® de la Constituci¨® o la independ¨¨ncia.

Una versi¨® m¨¦s greu de la sedici¨® ¨¦s la rebel¡¤li¨®, reservada als qui s'aixequin ¡°violentament i p¨²blicament¡± per, entre altres objectius, ¡°derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constituci¨®¡± o ¡°declarar la independ¨¨ncia d'una part del territori nacional¡±. Aquest delicte contra la Constituci¨® seria, si es produeix, compet¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Nacional, segons el que preveu la Llei org¨¤nica del Poder Judicial. Aquest delicte va ser el que es va aplicar, per exemple, als gu¨¤rdies civils i militars que van perpetrar el cop d'Estat del 23 de febrer del 1981.

Els caps de la rebel¡¤li¨®, segons el Codi Penal, es poden enfrontar a penes d'entre 15 i 25 anys de pres¨®. En cas que l'al?ament fos armat o si es produeix ¡°combat entre la for?a del seu comandament i els sectors lleials a l'autoritat leg¨ªtima, o la rebel¡¤li¨® hagu¨¦s causat estralls en propietats de titularitat p¨²blica o privada, tallat les comunicacions telegr¨¤fiques, telef¨°niques, per ones, ferrovi¨¤ries o d'una altra mena, exercit viol¨¨ncies greus contra les persones¡±, les penes s'eleven fins als 30 anys de pres¨®.

¡°Quan la rebel¡¤li¨® no s'hagi arribat a organitzar amb caps coneguts, es consideraran com a tals els que, de fet, dirigeixin els altres, o en facin de portaveus, o signin escrits expedits al seu nom, o exerceixin altres actes semblants de direcci¨® o representaci¨®¡±, assenyala el Codi Penal.