Jutges i Mossos intenten tancar la ferida

La desconfian?a de jutges i fiscals cap als Mossos d¡¯Esquadra per la seva inacci¨® durant el refer¨¨ndum il¡¤legal d¡¯independ¨¨ncia de l¡¯1 d¡¯octubre ha tingut conseq¨¹¨¨ncies: la policia auton¨°mica catalana est¨¤ sent relegada com a policia judicial en algunes investigacions, que ara desenvolupen la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional. Aquest episodi ha deixat ferides profundes en una relaci¨® que els Mossos tracten ara de reconstruir.

¡°Mira, aix¨° ¨¦s com a la vida. La confian?a es cou a foc lent, per¨° es trenca en un minut. I despr¨¦s costa horrors recuperar-la¡±. Qui parla ¨¦s una experimentada jutge d¡¯instrucci¨® de Barcelona. Com alguns dels seus col¡¤legues ¨Ca la ciutat en s¨®n 33, cadascun amb les seves f¨ªlies i f¨°bies¨C, ha deixat de confiar plenament en els Mossos d¡¯Esquadra. La deriva del proc¨¦s independentista ja li havia fet aixecar la cella, per¨° la inacci¨® de la policia catalana davant el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre ¨Cque una jutge havia ordenat impedir¨C la va sentir com una tra?ci¨® intolerable. Els tel¨¨fons entre la comissaria i el despatx judicial van deixar de sonar. Els jutges van tancar les seves portes als uniformes. Una cosa molt delicada es va trencar. ¡°I alerta, toca recompondre-ho, perqu¨¨ ells i nosaltres som aqu¨ª per quedar-nos¡±, afegeix la magistrada amb m¨¦s perspectiva.

Tot i que la ferida encara est¨¤ fresca, mossos i jutges es proposen tancar-la. Caldr¨¤ temps, per¨° el relleu en la c¨²pula policial pot accelerar la cicatritzaci¨®. ¡°La sensaci¨® de deslleialtat l¡¯hem tingut amb els comandaments. Especialment, amb [Josep Llu¨ªs] Trapero¡±, afegeix un altre jutge de Barcelona que divendres ¨Cabans que el Parlament declar¨¦s la independ¨¨ncia i que el Senat, en resposta, autoritz¨¦s l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®¨C va participar en una junta de magistrats d¡¯instrucci¨® per abordar les relacions amb els Mossos.

En la trobada va quedar clar, segons les fonts consultades, que la ¡°tra?ci¨® de l¡¯1 d¡¯octubre¡± i la posterior desconfian?a dels jutges ja ha tingut conseq¨¹¨¨ncies pr¨¤ctiques. ¡°Alguns col¡¤legues posen en mans de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional assumptes que abans encarregaven als Mossos¡±, explica el magistrat, sense donar xifres. No se¡¯ls ha apartat d¡¯investigacions en curs, per¨° s¨ª que se¡¯ls ha relegat en altres de noves i ¡°especialment delicades¡±. ¡°No ¨¦s que portem menys casos, no ¨¦s un nombre significatiu. Per¨° s¨ª que s¡¯ha constru?t un mur que abans no existia, una capa dura i dif¨ªcil de travessar¡±, matisen fonts de la policia auton¨°mica, que al¡¤ludeixen a una ¡°bombolla¡±, un estat d¡¯¨¤nim als passadissos de la Ciutat de la Just¨ªcia.

On els Mossos han notat una reducci¨® ¡°dr¨¤stica¡± dels casos que els encarreguen ¨¦s a la Fiscalia de Barcelona, comandada per Ana Magaldi, que va ordenar no enviar fiscals a fer formaci¨® a l¡¯Escola de Policia. ¡°Si en ten¨ªem una quinzena al mes, ara potser en tenim un o cap¡±, estimen fonts policials. Molts s¨®n peticions de dades o citacions. Amb altres fiscalies provincials la relaci¨® no ¨¦s tan complicada; amb la Fiscalia Anticorrupci¨® es mant¨¦ la bona sintonia; a l¡¯Audi¨¨ncia Nacional, els assumptes de crim organitzat estan congelats.

Els Mossos es van desplegar a Barcelona el 2005 i el seu aterratge no va ser f¨¤cil de digerir per als jutges. ¡°Alguns sempre s¡¯han sentit m¨¦s c¨°modes amb els cossos de l¡¯Estat. Aquests s¨®n ara els primers que ens releguen¡±, apunten fonts policials.

Per¨°, encara que volguessin menysprear-los a perpetu?tat, els magistrats ho tenen dif¨ªcil. Hi ha, almenys, dos l¨ªmits. D¡¯una banda, l¡¯escassa capacitat operativa de la Gu¨¤rdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya. Per l¡¯altra, el fet que, per als delictes ordinaris (com els robatoris), ¡°els Mossos tenen la compet¨¨ncia exclusiva¡±, recorden fonts judicials.

Visites informals

Hi ha signes de distensi¨®, gr¨¤cies sobretot a la tasca de relacions p¨²bliques engegada pels Mossos. Alguns comandaments han intensificat les seves visites als jutjats, de vegades informals, per millorar la relaci¨® i recordar-los que no els han ¡°fallat mai¡± en les investigacions. En una reuni¨® es va recomanar als policies aprofitar investigacions en marxa per fer aquestes visites.

La ruptura, no obstant aix¨°, ha estat profunda i ha deixat seq¨¹eles. Un agent explica el que passa de vegades quan els Mossos van als despatxos: ¡°Hi ha excuses per no rebre¡¯t, o no es posen al tel¨¨fon, o demanen que qualsevol petici¨® sigui per escrit¡±. ¡°Anem a veure¡¯ls amb ¨¤nim constructiu, per¨° est¨¤ sent dif¨ªcil¡±, afegeix. Davant la retic¨¨ncia d¡¯algun magistrat, han optat per no insistir per no ¡°importunar¡± i deixar una dist¨¤ncia ¡°terap¨¨utica¡±. En altres jutjats, subratllen, la relaci¨® ¡°segueix igual¡±, o sigui, sense problemes.

La desconfian?a ja va apar¨¨ixer el 20 de setembre, amb les detencions de diversos alts c¨¤rrecs de la Generalitat pels preparatius del refer¨¨ndum: la secret¨¤ria judicial d¡¯instrucci¨® 13 va haver de sortir pel terrat del Departament d¡¯Economia, mentre al carrer una multitud impedia la seva sortida. ¡°A partir d¡¯aquest moment, tots els inputs que ens van arribar eren negatius¡±, explica una font policial, que afegeix que ja abans hi havia un brou de cultiu, una esp¨¨cie de tensi¨® continguda provocada pel proc¨¦s.