Les turbul¨¨ncies que ens esperen

Hi ha dues formes almenys, les dues ben interessants, de llegir la sobtada estampida dels dos bancs catalans i de 2.000 empreses, una com a retret i una altra com a advert¨¨ncia. La primera ¨¦s ben clara. Els empresaris que van callar durant cinc anys ara es precipiten a votar amb els peus: vost¨¨s, amb el que estan fent, no tenen la meva adhesi¨®. Junqueras ho va minimitzar amb excuses de mal pagador, com si els empresaris no atenguessin als senyals dels mercats, a l'actitud dels inversors o al significat de la sortida de la zona euro, i s¨ª a les pressions del malvat Rajoy o la ideologia suposadament conservadora i espanyolista dels que van prendre aquestes decisions. O pitjor encara, tal com el va interpretar un dels seus economistes de cap?alera, com si haguessin estat les imatges de la reprovable actuaci¨® policial de l'1-O, i no el propi refer¨¨ndum unilateral i il¡¤legal amb els seus prop¨°sits d'independ¨¨ncia autom¨¤tica i immediata, les que haguessin provocat el p¨¤nic empresarial.

Si aquesta lectura ¨¦s di¨¤fana sobre la impossibilitat d'una independ¨¨ncia catalana, profecia que es confirma a si mateixa des del moment en qu¨¨ la fa seva una part tan substancial de la societat, la segona lectura, com admonici¨®, ¨¦s la que explica el que est¨¤ succeint ara, un cop liquidat el projecte d'independ¨¨ncia f¨¤cil i feli? i quan ens dirigim cap a un cam¨ª que sembla ple de corbes, barrancs i obstacles, si ¨¦s que no ens espera una cat¨¤strofe de dimensions desconegudes. El que diu l'admonici¨® ¨¦s descoratjador perqu¨¨ ¨¦s una aposta pel pitjor dels escenaris un cop vist que no hi haur¨¤ independ¨¨ncia: aix¨° va dur i va per llarg; gaudim del que tenim avui perqu¨¨ el que tindrem dem¨¤ ser¨¤ pitjor; que no torni ning¨² dels que s'han anat; i que s¡¯afanyin els que encara s¨®n a temps de posar-se a resguard. La causa de tan preocupant indeterminaci¨®, que no permet albirar una sortida al conflicte ni tan sols en l'horitz¨® ben proper de les eleccions del 21-D, ¨¦s l'abs¨¨ncia de direcci¨®, o de lideratge si es vol, en cap de les dues parts enfrontades .

El govern de Rajoy ¨¦s el m¨¦s feble que hagi tingut la democr¨¤cia. Per la seva majoria parlament¨¤ria insuficient, per la corrupci¨® devastadora que ha erosionat la credibilitat del seu partit i per la personalitat del mateix president. A aix¨° s'afegeix un nou desequilibri de poders, que alguns observadors com Juan Rodr¨ªguez Teruel (Proc¨¦s i judicialitzaci¨® de la megapol¨ªtica, Agenda P¨²blica) consideren una fenomen generalitzat, entre l'executiu i el judicial, de manera que aquest ¨²ltim ¨¦s el cridat a resoldre els 'grans problemes', davant l'abs¨¨ncia de comprom¨ªs i de voluntat pol¨ªtica per part dels governants.

Aquest fen¨°men s'ha encarnat de manera concreta en l'anomenada judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica al conflicte catal¨¤, resultat del subarrendament als fiscals, jutges i Tribunal Constitucional de la tasca de barrar el pas al projecte independentista. Resultat d'aquest subarrendament ¨¦s que la pol¨ªtica es veu sotmesa als ritmes i a les contradiccions de la just¨ªcia, i no al contrari com ing¨¨nuament denuncien alguns en pretendre que els jutges estableixin treves en funci¨® de les convocat¨°ries electorals m¨¦s delicades.

El moviment independentista, per la seva banda, constantment dividit i enfrontat, ha tingut la seva tracci¨® directora principal fora de les institucions, sigui el govern, siguin els partits, fins al punt de comptar amb una direcci¨® invisible i esmunyedissa, sobre la qual hi ha m¨¦s conjectures que not¨ªcies comprovades, especialment pel que fa a la seva composici¨® i estructura permanent. L'an¨¤lisi emp¨ªrica demostra a m¨¦s l'exist¨¨ncia d'una din¨¤mica de radicalitzaci¨® des del primer dia, el que porta a que sempre guanyin les posicions m¨¦s extremes, que solen coincidir amb les de la CUP. Afegit a la determinaci¨® amb qu¨¨ s'aixequen els que dirigeixen el moviment davant de cada cop rebut, tot fa pensar que res no els frenar¨¤ si no ¨¦s una derrota definitiva i sense pal¡¤liatius.

S'ent¨¦n aix¨ª la dificultat d¡¯encalmar la tensi¨® entre un govern democr¨¤tic molt feble, que ha de respectar la divisi¨® de poders, i un moviment amb majories insuficients per¨° molt ¨¤mplies, que es troba dividit i assetjat, per¨° alhora dirigit amb determinaci¨® bolxevic. Res condueix a les transaccions entre dues parts, al contrari, donat que al final dels comptes cadascuna d'elles descarta qualsevol opci¨® que no sigui l'aniquilaci¨® de l'adversari, encara que sigui pagant el preu m¨¦s alt possible per a una vict¨°ria p¨ªrrica i in¨²til. Tamb¨¦ permet entendre l'¨²ltim meandre del conflicte, en qu¨¨ l'efica? aplicaci¨® de l'article 155 per part de Rajoy s'ha vist immediatament neutralitzada pel desastre produ?t per la jutgessa Lamela amb l'acte d'empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i de vuit consellers m¨¦s, que est¨¤ actuant com un fibl¨® removilizador per a l¡¯independentisme.