Un Puigdemont globalitzat

Sempre hi ha hagut un tret biol¨°gicament comarcal en la constituci¨® pol¨ªtica de Carles Puigdemont. Assegurar ¨Cper exemple¨C que podia ser candidat des de Brussel¡¤les perqu¨¨ vivim en un m¨®n globalitzat entra en col¡¤lisi¨® amb la certesa que una hipot¨¨tica rep¨²blica catalana quedaria a l¡¯extraradi de la Uni¨® Europea, de la mateixa manera que t¨¦ un punt de localisme poc globalitzat suposar que un jutge de parla flamenca donar¨¤ un tracte d¡¯excepcionalitat preferent, per ser separatista catal¨¤, a un pr¨°fug de la just¨ªcia d¡¯Espanya. Aix¨° coincideix amb una tergiversaci¨® constant de la teoria dels tres poders, assenyalant que l¡¯Espanya venjativa aplica la llei segons li conv¨¦, tot i que, per la seva banda, la Generalitat prescindeix del marc legal proposant el desacatament constitucional al Parlament auton¨°mic.

Com entendre la figura de Puigdemont en un context de globalitzaci¨®? Situar un conflicte al mapamundi sempre ha tingut costos inhumans. Va ser el cas d¡¯Irlanda i, amb m¨¦s sentit tr¨¤gic, la Pol¨°nia ¡°infelix¡±. Puigdemont potser prefereix altres models, com els Balcans o Palestina, sense considerar que tant la Rep¨²blica d¡¯Irlanda en el seu moment com la Pol¨°nia alliberada de la Uni¨® Sovi¨¨tica immediatament van sol¡¤licitar incorporar-se al proc¨¦s d¡¯integraci¨® europea. Per contra, tot i que les enquestes una vegada i una altra expliciten el rebuig majoritari a una Catalunya fora de la Uni¨® Europea, Puigdemont segueix obstinat en una secessi¨® que comportaria l¡¯a?llament internacional de Catalunya. Per¨° ¨¦s que al mateix temps va a Brussel¡¤les a passejar-se com a ciutad¨¤ d¡¯Europa com qui, entestat a fer entremaliadures, li dona una lli?¨® d¡¯europeisme a Espanya. No ¨¦s impertinent preguntar-se si Puigdemont coneix a fons la Constituci¨® del 1978, els laberints en la naturalesa jur¨ªdica de la Uni¨® Europea o aquesta simple refer¨¨ncia escolar que ¨¦s la divisi¨® de poders segons Montesquieu.

Certament, no ¨¦s temps per a la ironia, per¨° de quina altra manera donar¨ªem la seva dimensi¨® exacta al globalisme de Carles Puigdemont? En els vells manuals de teoria militar es diu que quan no hi ha estrat¨¨gia, totes les t¨¤ctiques s¨®n dolentes. M¨¦s enll¨¤ del miratge de la independ¨¨ncia per la independ¨¨ncia, no es coneix cap m¨¦s estrat¨¨gia de Puigdemont. El que el caracteritza ¨¦s una varietat de t¨¤ctiques m¨²rries. S¨®n t¨¤ctiques ¨Cjur¨ªdiques, populistes o d¡¯escenificaci¨®¨C que s¡¯est¨¤ demostrant que s¨®n molt defectuoses precisament perqu¨¨ en el fons no hi ha estrat¨¨gia. Pret¨¦n v¨¨ncer l¡¯Estat de dret, per¨° ¨¦s equiparable al cas de qui t¨¦ algun truc pensat per entrar en batalla, per¨° no t¨¦ cap perspectiva per guanyar la guerra. Ho estan dient ara alguns dels mateixos agitadors medi¨¤tics que el presentaven com un gegant capa? de teixir la gran estrat¨¨gia d¡¯alliberament. En realitat, les t¨¤ctiques de Puigdemont tenen alguna cosa de partida carlista, d¡¯avui per dem¨¤, confiat en l¡¯homogene?tat profunda d¡¯una Catalunya que no existeix perqu¨¨ Montesquieu fa segles que garanteix el pluralisme als Estats de dret. Si els valors de Montesquieu fossin l¡¯estrat¨¨gia, les t¨¤ctiques de Puigdemont encara serien m¨¦s nul¡¤les.

En les societats avan?ades cada dia es discuteixen els l¨ªmits de la democr¨¤cia liberal i les seves imperfeccions, per¨° no q¨¹estionem que la idea de ciutadania consisteix a donar per leg¨ªtima la submissi¨® a la llei. D¡¯una altra manera, el sistema d¡¯equilibri de poders es desintegra. Ja ho van advertir els lletrats del Parlament de Catalunya i no se¡¯ls va fer cas. Ho intu?en molts ciutadans i se¡¯ls va ofendre negant-ho. En el buit conceptual de Puigdemont es dona per fonamentat un legitimisme espontani que s¡¯autoritza a si mateix per negar la legalitat en nom d¡¯un poble que rebutgi les impureses del pluralisme. Aix¨° t¨¦ precedents m¨¦s turbulents que no pas il¡¤lustres. Ha tornat a reapar¨¨ixer el somni carlista amb h¨¤bit antisistema. No t¨¦ estrat¨¨gia per a una Catalunya que ja viu en la globalitzaci¨®. Suposa una naci¨® incontaminada, totalment aliena als vincles hist¨°rics amb Espanya, recelosa dels valors de la Il¡¤lustraci¨®.

Per descomptat, en un m¨®n globalitzat la divisi¨® de poders s¡¯est¨¤ transformant cada dia. Puigdemont ¨¦s un exemple de com aquesta transformaci¨® pot tenir un sentit regressiu. Ha baixat de la muntanya inspirat per l¡¯ancestralitat de les rebel¡¤lions carlistes i, encara que s¡¯alia amb moviments antisistema com la CUP, arribava a Brussel¡¤les com un nou pretendent a la corona de Catalunya, per haver de fer marxa enrere davant de la llei.