Les joies que va ¡®robar¡¯ el tsunami de la crisi

En els ¨²ltims 10 anys, coincidint amb la crisi que han viscut l¡¯economia i la societat espanyola, han tancat a Catalunya la meitat dels negocis i tallers dedicats a joieria, una dada dram¨¤tica que ha anat acompanyada amb el descens, tamb¨¦ a la meitat, de la facturaci¨® que va passar dels 725 milions d¡¯euros el 2007 als 346 de l¡¯any passat, encara que la dada positiva i esperan?adora ¨¦s que des de 2013, l¡¯any que el sector va tocar fons, les xifres no han fet altra cosa que recuperar-se any rere any. Des d¡¯aquest ¨²ltim any les vendes i la facturaci¨® no han fet sin¨® pujar. Pel 2017 s¡¯espera que el creixement arribi al 4% de mitjana (un 5,7% les grans marques), segons les dades que proporciona el Col¡¤legi Oficial de Joiers, Orfebres, Rellotgers i Gemm¨°legs de Catalunya (JORGC), que agrupa 1.200 professionals, aproximadament el 70% dels que es dediquen a aquest sector a Catalunya, que s¡¯organitza en empreses que compten amb quatre o cinc treballadors de mitjana, segons l¡¯¨²ltim informe que recull les dades del 2016.

?lex Riu, president del JORGC, no dubta a qualificar aquesta crisi que ha viscut el sector com un ¡°tsunami que ho ha arrasat tot, fins i tot els que estaven ben posicionats¡±. Aix¨°, assegura, ha provocat una reestructuraci¨® molt forta amb una tend¨¨ncia gradual a la concentraci¨® en grans botigues i cadenes. ¡°Els que hem sobreviscut ha estat perqu¨¨ ens hem reinventat amb noves tecnologies, professionalitzant-nos i apostant per la internacionalitzaci¨®¡±, encara que una de les assignatures pendents que tenen joiers i rellotgers ¨¦s l¡¯aposta pel comer? electr¨°nic, ja que nom¨¦s el 31% el fan servir, segons les dades amb qu¨¨ compta el JORGC.

Riu espera que l¡¯objectiu de creixement de les vendes per a aquest any, fixat entre un 4% i un 5% ¡ªun 1% i un 2% de creixement en la fabricaci¨®¡ª s¡¯aconsegueixi de cara a la campanya de Nadal, que comen?a d¡¯aqu¨ª uns dies: ¡°En aquests dies ¨¦s normal que el consum repunti, perqu¨¨ la incertesa, com la que s¡¯est¨¤ vivint aquests dies, ¨¦s el pitjor que hi ha per als negocis i les vendes¡±.

Pel que fa a la publicaci¨® del llibre que ha editat Enciclop¨¨dia Catalana, Riu assegura que el sector joier ¡°se sent hereu de la tradici¨® dels grans joiers catalans¡±. I en aquest sentit ¡°volem recollir el testimoni de la gran joieria catalana, mantenir els seus valors, per¨° mirant al futur. Aix¨° ¨¦s el que ens motiva, encara que tamb¨¦ ¨¦s una responsabilitat¡±, explica Riu, que creu que malgrat que les tend¨¨ncies i l¡¯estil canvien amb les ¨¨poques, la filosofia ¨¦s la mateixa que fa un segle. ¡°Hi ha marques que mantenen l¡¯ADN propi i el perpetuen, per¨° la nova tend¨¨ncia ¨¦s apostar per la innovaci¨® i el disseny, no quedar-nos ancorats en el passat¡±.

Segons les dades que maneja el JORGC, el preu mitj¨¤ de les joies que es compren a Catalunya ¨¦s de 300 euros, mentre que la despesa del comprador de joieria i rellotgeria a Catalunya ¨¦s de 163. ¡°?s un tiquet molt baix. La crisi ha castigat les classes mitjanes, el segment alt del gran luxe no l¡¯ha notat i la mitjana de compra ¨¦s molt polaritzada, o molt alta o molt baixa, ja que s¨®n moltes les despeses de joieria que no superen els 20 o 30 euros per arranjaments¡±, assegura Riu, que diu que en la seva professi¨® no els agrada parlar de les joies com a ¡°valor segur¡± ni com a inversi¨®. ¡°?s un error. Les joies, a nivell racional, estan fetes amb materials el preu dels quals pot pujar o baixar, per¨° tamb¨¦ t¨¦ un component art¨ªstic, de disseny, de perdurabilitat, que ¨¦s el que li dona sentit. ?s un error limitar-nos al valor material d¡¯una joia¡±, insisteix.

Pel que fa a les extraordin¨¤ries peces que els burgesos catalans van encarregar el 1906 a Llu¨ªs Masriera per regalar-los a la futura reina Vict¨°ria de Battenberg, Riu t¨¦ clar que ¡°avui no tindria sentit, ja que han canviat els rols. Abans, les joies tenien la intenci¨® de mostrar un estatus social cap als altres, una ostentaci¨®. Ara es busca la satisfacci¨® personal interna¡±. I insisteix: ¡°En l¡¯actualitat no es compren joies per exhibir-les, sin¨® per a gaudi personal, amb un valor cultural, igual que comprar una obra d¡¯art i tenir-la a casa. Aquest seria un dels grans canvis amb el passat. S¨®n obres d¡¯art fetes joies¡±, rebla.