Carles Pastor, un periodista rigor¨®s

Va comen?ar de molt jove en el m¨®n del periodisme. Eren temps en qu¨¨ la q¨¹esti¨® fonamental era el comprom¨ªs pol¨ªtic per guanyar espais de llibertat. Nascut a Barcelona fa 69 anys, Carles Pastor era una persona inquieta, i aix¨° el va portar a situar-se a la primera l¨ªnia en la lluita contra la dictadura franquista. Va estudiar a l¡¯Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Periodisme i Hist¨°ria, respectivament. All¨¤ de seguida es van avenir amb Carlos Mart¨ªnez Shaw, jove professor a tots dos centres i tamb¨¦ comprom¨¨s amb la lluita per les llibertats.

D¡¯aquells anys tamb¨¦ arrenca la seva amistat amb Xavier Vinader, periodista especialista en trames negres i clavegueres de l¡¯Estat, i Oriol Arau, advocat defensor de Salvador Puig Antich, anarquista executat per la dictadura militar. Tots tres van anar de vacances junts: Pastor va posar el cotxe, un Seat 600, per fer el viatge fins a Su¨¨cia. Tots van sobreviure l¡¯aventura. Eren anys de joventut en qu¨¨ va compartir inquietuds pol¨ªtiques amb Francesc Arroyo o Xavier Vidal-Folch.

La descomposici¨® del franquisme el va agafar treballant a Mundo-Diario, diari forja de periodistes rebels. All¨¤ van treballar plegats amb ?ngel S¨¢nchez, Sebasti¨¢n Serrano, Kiko Cus¨ª, Francesc Baltasar, ?ngeles L¨®pez, August Puncernau i molts altres, que batallaven di¨¤riament contra la censura per explicar qu¨¨ passava als convulsos carrers de la Barcelona tardofranquista. Despr¨¦s d¡¯aquesta primera etapa, Antonio Franco el va fitxar per a un projecte nou que tot just arrencava: El Peri¨®dico de Catalunya. All¨¤ va bregar encara m¨¦s amb la pol¨ªtica catalana. La seva especialitat eren les feixugues compet¨¨ncies auton¨°miques i els traspassos des de l¡¯Administraci¨® central a la perif¨¨ria. En sabia molt, era rigor¨®s i mai va buscar c¨¤rrecs, una esp¨¨cie en vies d¡¯extinci¨® en les modernes redaccions que empaqueten presumptes productes informatius. M¨¦s tard es va enrolar a l¡¯edici¨® catalana d¡¯EL PA?S, que el 1982 va arrencar a Barcelona. Van destacar les seves informacions sobre el cas Casinos, que afectava Converg¨¨ncia, i el cas Filesa, que implicava el PSC i el PSOE. Eren temps en qu¨¨ es fumava a les redaccions. La seva imatge passant-se la m¨¤ pels cabells, amb un cigarro a la m¨¤, perdent les seves formes tranquil¡¤les a l¡¯hora del tancament acompanyaran sempre els qui van tenir l¡¯honor de compartir fum, nervis i taula amb ell.

La seva defensa dels drets dels treballadors el va portar en diverses ocasions a exercir-ne la representaci¨® a trav¨¦s dels comit¨¨s d'empresa. En el terreny professional no tolerava les imprecisions, per¨° quan veia abatuts els m¨¦s joves els donava pacientment un cop de m¨¤. S¡¯asseia davant del teclat de qualsevol terminal d¡¯Atex i polia?la informaci¨®. La seva ¨²ltima etapa professional el va portar novament a El Peri¨®dico, on va ser subdirector de Pol¨ªtica i m¨¦s tard d¡¯Opini¨®.

En el seu recorregut sempre va tenir al seu costat la Maite, professora de literatura. Ella va ser la seva companya de tota la vida, amb la qual va tenir dos fills, l¡¯?lex i el David. N¡¯estava molt orgull¨®s. L¡¯?lex va guanyar amb el seu projecte de final de carrera Larutanatural el premi al millor curt internacional a Sundance. Al David li va passar el mateix amb Movie (theatre) hero al Coca Cola Refreshing Filmaker¡¯s Award. El Carles i la Maite es van implicar a fons en la carrera dels seus fills. Atrafegats, se¡¯ls podia veure portant c¨¤tering per als rodatges de l¡¯?lex o el David, directors tamb¨¦ de llargmetratges com Carriers o Los ¨²ltimos d¨ªas.

Preocupat per la deriva del proc¨¦s, en deixar l¡¯activitat a El Peri¨®dico de Catalunya va passar a ocupar-se de tasques informatives a la plataforma Federalistes d¡¯Esquerres. Dijous, i a causa d¡¯una malaltia que arrossegava des de feia mesos, va marxar un bon periodista, un professional honest dels que dignifiquen l¡¯ofici.