Eleccions per a qu¨¨

Les eleccions auton¨°miques del 21-D han de servir per iniciar la plena normalitzaci¨® de Catalunya. Aix¨° implica reparar el desastre m¨²ltiple que ha suposat el proc¨¦s. L¡¯intent secessionista ha fracturat la societat catalana fins a extrems ins¨°lits: a la vida familiar i ve?nal, a les xarxes socials, al debat medi¨¤tic, en tots hi ha m¨¦s abismes que complicitats. La inestabilitat econ¨°mica buscada per l'antic Govern s'ha instal¡¤lat, preanunciant un declivi: en el creixement conjuntural del PIB per a 2018, i tamb¨¦ estructural, com indica la deslocalitzaci¨® d'empreses. Les institucions auton¨°miques ¡ªGovern i Parlament¡ª van trencar la seva legitimitat al setembre, molt abans de la intervenci¨® de l'autonomia que van provocar les seves c¨²pules. Les fissures entre una part de la societat catalana i el conjunt dels espanyols s'han multiplicat. I el prestigi internacional de la marca Catalunya corre perill de ru?na.

Malgrat que dolgui haver de ressaltar-ho, f¨®ra pitjor tancar els ulls a la realitat, la qual cosa incapacitaria per afrontar els problemes reals. El repte de Catalunya en l'horitz¨® que obrir¨¤ el 21-D ¨¦s tamb¨¦ m¨²ltiple: recuperar la conviv¨¨ncia i la cohesi¨® social internes; aconseguir la seguretat jur¨ªdic-pol¨ªtica suficient que permeti el retorn progressiu de seus d'empreses traslladades; retornar la dignitat a les institucions trepitjades pels seus dirigents; rescatar la confian?a; entre tots els catalans i els altres espanyols; i recuperar el prestigi internacional menyscabat. Aquestes s¨®n les tasques urgents, no altres. Es resumeixen a restaurar el funcionament correcte de l'autonomia, cosa que demanar¨¤ temps. Nom¨¦s despr¨¦s de culminades, asserenats els esperits i sota una (desitjable) direcci¨® pol¨ªtica responsable s'obrir¨¤ espai per perfilar i negociar una major i millor capacitat d'autogovern.

Tot programa alternatiu que defugi aquestes prioritats i patrocini la demag¨°gia de la presumpta exist¨¨ncia de presos pol¨ªtics (negada per Amnistia Internacional); agiti les consci¨¨ncies davant la suposada abrogaci¨® de l'autonomia per culpa de l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® (i no, com va oc¨®rrer, per les lleis rupturistes del 6 i 8 de setembre que la van cancel¡¤lar); i faci soroll amb el fals exili d'antics dirigents, ¨¦s fum distorsionador.

Perqu¨¨ per a l'alliberament dels exdirigents a la pres¨® n¡¯hi haur¨¤ prou segurament amb que imitin els parlamentaris: oferir al jutge garanties que no reincidiran en els seus presumptes delictes i respectaran la Constituci¨® (sense necessitat de renegar dels seus somnis). La recuperaci¨® de la plenitud auton¨°mica haur¨¤ de produir-se l'endem¨¤ de les eleccions, en concloure la vig¨¨ncia prevista de l'aplicaci¨® del 155. I el problema de l'expresident fugitiu i els seus adl¨¤ters pot resoldre's en nom¨¦s dues hores de vol, el temps que necessiten per respondre davant la just¨ªcia. Urgeix que les bases independentistes benintencionades examinin fredament el balan? dels seus dirigents, i que siguin ajudades amb esperit inclusiu per tots, i no menyspreades. Si ¨¦s aix¨ª, s'adonaran que el proc¨¦s ent¨¨s com a temptativa de trencar la conviv¨¨ncia il¡¤legalment ha periclitat: pol¨ªticament no suscita majories; jur¨ªdicament, ha quedat demostrat que l'ordre constitucional sap evitar la seva destrucci¨®.

Comprovaran tamb¨¦ que el ¡°relat¡± de la seva facilitat, gratu?tat i supremacisme democr¨¤tic era fals. Aquest relat era el m¨¦s potent del proc¨¦s, el fiasco del qual reconeixen ara els seus patrocinadors ¡ªm¨¦s val tard que mai¡ª: que no estaven preparats, que van improvisar, que tot era ¡°simb¨°lic¡±, i per tant, irreal i fantasi¨®s. Per¨° si era aix¨ª, correspon que els qui els van creure els demanin comptes. I concloguin que no mereixen tornar a governar-los els que tant van intentar enganyar-los, a ells i a tots.

El perill principal seria la tornada dels culpables del proc¨¦s i del seu fiasco a un paper preponderant: per b¨¦ que no ¨¦s imaginable que poguessin perpetrar desastres semblants, perqu¨¨ es va evidenciar que l'ordre constitucional disposa d'efica?os anticossos. Per¨° hi ha un altre risc, la mutaci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legal en una mena de refer¨¨ndum secessionista pactat segons la cantarella del ¡°dret a decidir¡± (un pilar de la democr¨¤cia que s'ha usat com a m¨¤scara del dret a trencar un pa¨ªs). Cal descartar-ho d'arrel: perqu¨¨ jur¨ªdicament no encaixa en la Constituci¨®, segons ha asseverat el seu int¨¨rpret, el Tribunal Constitucional. I perqu¨¨ pol¨ªticament ¨¦s molt millor confirmar un acord ja aconseguit amb el m¨¤xim consens possible que dirimir en fals un desacord que divideix per la meitat una societat, com ha succe?t al Regne Unit. Refer¨¨ndum s¨ª, sobre un pacte. No per consagrar la divisi¨® i dissoluci¨® d'una ciutadania.

L'etapa que s'inicia exigeix tres actituds c¨ªvic-pol¨ªtiques: respecte, reconeixement, ra¨®. M¨¤xim respecte per a tots (persones, no necess¨¤riament idees), tant a Catalunya per als conservadors, com a tot Espanya per als independentistes que optin per respectar la llei; el reconeixement dels desastres que ha provocat el proc¨¦s, per no repetir-los; la ra¨®, que crida a l'abandonament definitiu de l'unilateralisme il¡¤legal i impetra la tornada a l'autonomisme lleial. Ara ¨¦s el moment.