El bloc del 155 no existeix

L¡¯¨²ltima invenci¨® de la propaganda processista ¨¦s el bloc del 155. La propaganda t¨¦ la virtut que sobreviu a qualsevol derrota. Aquesta hist¨°ria ja s¡¯ha acabat, les idees s¡¯han esgotat, els programes han quedat inservibles, els dirigents ¨Cempresonats, fugits o ven?uts¨C han quedat carbonitzats i, no obstant aix¨°, la propaganda segueix campant com si res, com l¡¯orquestra del Titanic.

Dividir el m¨®n entre els partidaris de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 i els seus enemics ¨¦s, sobretot, un instrument de pressi¨® sobre Ada Colau i el conjunt del m¨®n dels comuns, inquiets pel terreny insegur en qu¨¨ es troben instal¡¤lats. No hi ha res que temin m¨¦s aquests comuns intimidats que la seva identificaci¨® amb Rajoy i amb el PP, per la qual cosa es veuen constantment obligats a buscar la posici¨® equidistant que els permeti rebutjar els evidents disbarats independentistes sense llan?ar-se als bra?os de l¡¯Espanya constitucionalista.

No existeix el bloc del 155. I, si existeix, est¨¤ format per una enorme varietat de pol¨ªtics que sostenen posicions molt diferents pel que fa a l¡¯aplicaci¨® d¡¯aquest article d¡¯excepci¨® de la Constituci¨®. Hi ha pol¨ªtics que no poden veure l¡¯article 155 per¨° que l¡¯accepten, tot i que sigui a contracor; per exemple, Carme Forcadell i la Mesa sencera del Parlament, a m¨¦s de Rull, Turull, Forn i fins i tot Junqueras i, tot seguit, tot el que queda del Govern; uns, per acord expl¨ªcit, i altres, per impl¨ªcita omissi¨®, per¨° tots al final conformes i conformats.

Si som rigorosos, tots ells formen part del bloc del 155, al qual cal adscriure tamb¨¦ tots els partits que es presenten a les eleccions, fins arribar fins i tot a la CUP. En aquest cas no ho fan a contracor, sin¨® en alegre contradicci¨® amb el que prediquen en el seu programa, que consisteix a seguir pel cam¨ª de la rep¨²blica nonada i de la desconnexi¨®, tot i saber a qu¨¨ condueix, que ¨¦s a la persist¨¨ncia del 155. En realitat, el seu extremisme els converteix en els partidaris m¨¦s fervents de l¡¯article 155. Els agrada tant que no volen que es deixi d¡¯aplicar el dia 22 de desembre, sin¨® que prefereixen que segueixi aplicant-se o torni a aplicar-se tantes vegades com calgui per evitar la rep¨²blica que mai podran construir.

Sabem que els extrems es toquen. Els de la CUP coincideixen amb les posicions m¨¦s extremes que trobem en sectors del PP i de Ciutadans, que volien un 155 dur i llarg, per intervenir a fons l¡¯autonomia catalana, retallar compet¨¨ncies en ordre p¨²blic, els mitjans de comunicaci¨®, l¡¯ensenyament i les finances i convertir aix¨ª una circumst¨¤ncia excepcional en el moment d¡¯una contrareforma definitiva de l'Estat de les autonomies que aplan¨¦s l¡¯autogovern catal¨¤ fins al nivell m¨¦s baix possible. La radicalitat de la CUP, aplaudida des de sectors especialment excitats d¡¯ERC i del PDeCAT, consisteix a convertir l¡¯Espanya actual en el m¨¦s semblant possible al centralisme franquista i aqu¨ª era imprescindible el 155 dur i llarg que ells volien.

Davant d¡¯aquests extremismes, hi ha un 155 curt, moderat i centrista, que ent¨¦n l¡¯aplicaci¨® d¡¯aquest article com el recurs ¨²ltim i inevitable davant de la cavalcada unilateral i inconstitucional empresa pr¨°piament des del 9-N del 2015 amb la declaraci¨® de sobirania, i amb un ¨²nic i principal objectiu, com ¨¦s convocar eleccions immediatament. Hauria estat millor no aplicar-lo, sens dubte, i per aix¨° n¡¯hi ha que es van dedicar a intentar conv¨¨ncer Puigdemont perqu¨¨ convoqu¨¦s les eleccions per iniciativa pr¨°pia, com van fer Urkullu, Santi Vila o Miquel Iceta, tots ells, naturalment, part del bloc del 155 segons la visi¨® m¨¦s extremista de la jugada.

El 155 ¨¦s l¡¯¨²nic mecanisme a m¨¤ per tallar d¡¯arrel la fugida cap enlloc empresa pel independentisme, incapa? de fer res amb les declaracions i proclames que ell mateix ha defensat. En realitat, en vista de la coalici¨® destructiva i ideol¨°gicament contra natura que va permetre la DUI del 27-O, el 155 s¡¯hauria d¡¯haver aplicat des de molt abans, just quan el sobiranisme, a falta de la majoria parlament¨¤ria, es va llan?ar als bra?os de la CUP per no veure¡¯s expulsat del Govern, com va estar a punt de succeir abans que Puigdemont es convert¨ªs en obedient comod¨ª al servei d¡¯Anna Gabriel i els seus.

La sospita que corroeix la moral sobiranista des del 27-S del 2015 ¨¦s que llavors va arribar al punt m¨¦s alt de la crescuda independentista i que mai m¨¦s tornar¨¤ a tenir tanta for?a per intentar de nou la seva aventura secessionista. Aix¨° explica el seu inter¨¨s a evitar noves eleccions i treure el m¨¤xim profit a la legislatura ara dissolta.

El bloc del 155 ¨¦s, en realitat, el bloc de les eleccions que tornen a donar la veu a la gent en la forma adequada a una democr¨¤cia representativa en lloc de la democr¨¤cia plebiscit¨¤ria que el sobiranisme pretenia. L¡¯independentisme tamb¨¦ s¡¯hi presenta i forma part del bloc perqu¨¨ no t¨¦ cap m¨¦s remei, ja que tamb¨¦ viu del sistema electoral i de les seves subvencions, per¨° en la seva denigraci¨® del bloc del 155 ja t¨¦ constru?da la propaganda, els nous i fal¡¤la?os arguments amb els quals explicar¨¤ aquesta derrota que cada vegada es dibuixa m¨¦s n¨ªtidament en l¡¯horitz¨® immediat.