Siguem sincers

Que Barcelona no sigui la seu de l¡¯Ag¨¨ncia Europea de Medicaments es deu, com tots sabeu, a una causa principal: la inestabilitat pol¨ªtica i inseguretat jur¨ªdica que produeix l¡¯anomenat proc¨¦s. Tamb¨¦ a l¡¯err¨¤tica i inefica? pol¨ªtica municipal barcelonina des que l¡¯alcaldessa ¨¦s Ada Colau. Tamb¨¦ sense cap mena de dubte. I amb aquests dos elements combinats, el resultat ¨¦s nefast i molt perill¨®s.

Barcelona era una ciutat d¡¯¨¨xit, en clar ascens des dels primers ajuntaments democr¨¤tics. Les transformacions urbanes des de l¡¯¨¨poca de la Transici¨® la van canviar de dalt a baix. Pensem en la reforma dels barris perif¨¨rics, crescuts en un desordre total entre mitjans dels anys cinquanta i els anys setanta, fins a l¡¯¨¨poca democr¨¤tica. Pensem en el car¨¤cter que li va generar la remodelaci¨® del nucli antic.

A m¨¦s, fins a aquella ¨¨poca Barcelona era, incomprensiblement, una ciutat sense sortida al mar. El port i unes zones industrials envellides eren un obstacle que semblava insalvable perqu¨¨ els barcelonins poguessin gaudir del privilegi que suposava ser una ciutat mar¨ªtima. Va semblar un miracle l¡¯obertura de quil¨°metres de platges a les quals els barcelonins podien accedir f¨¤cilment amb metro o autob¨²s. Per¨° hi ha hagut m¨¦s fites. Barcelona va passar de ser una decadent ciutat industrial t¨¨xtil a un potent nucli tecnol¨°gic, especialment en mat¨¨ria m¨¨dica i farmac¨¨utica. Hospitals, cl¨ªniques i laboratoris van passar a formar part del paisatge econ¨°mic quotidi¨¤ de la ciutat.

Finalment, gr¨¤cies a la bona imatge de les Olimp¨ªades, Barcelona ha esdevingut una ciutat tur¨ªstica de primer ordre, de manera que passar dies de vacances a Barcelona ha estat un fet habitual, com havia passat abans en ciutats europees mitjanes: Flor¨¨ncia, Amsterdam, Praga¡­ El turisme ha perm¨¨s consolidar una oferta hotelera i de restauraci¨® m¨¦s que brillant, uns serveis que han generat nombrosos llocs de treball, empreses grans, mitjanes i petites. A m¨¦s, s¡¯han beneficiat de tot aix¨° no nom¨¦s els qui viuen al municipi, sin¨® tota la seva ¨¤rea d¡¯influ¨¨ncia. Barcelona ha passat de ciutat a ¨¤rea metropolitana, la rapidesa del transport l¡¯ha convertit en capital d¡¯una taca humana de proporcions considerables.

Doncs resulta que tot aix¨° s¡¯est¨¤ esfondrant. Ha comen?at una decad¨¨ncia que pot ser imparable. Els obstacles de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª al turisme, a m¨¦s d¡¯incomprensibles, han estat contradictoris, sense cap rumb definit, el pitjor escenari per atreure inversions, per consolidar projectes. L¡¯intent de separar Catalunya d¡¯Espanya i, per tant, d¡¯Europa ¨¦s encara m¨¦s transcendent, ho afecta tot. Han fugit en desbandada bancs, empreses, professionals, inversors: tots desconfien del que pugui passar.

Siguem sincers: durant les ¨²ltimes setmanes ning¨² a Barcelona creia que la ciutat seria designada seu de l¡¯Ag¨¨ncia Europea de Medicaments. Ning¨². Una decisi¨®, a m¨¦s, normal: si ens posem a la pell de l¡¯altre, tampoc l¡¯haur¨ªem votat. Massa incertesa, inseguretat i, per dir-ho tot, estupidesa. Traslladem l¡¯Ag¨¨ncia des de Londres a una altra ciutat europea a causa del Brexit i n¡¯escollim una altra que tamb¨¦ se¡¯n vol anar? Ni parlar-ne: el que ¨¦s assenyat, en benefici dels europeus, ¨¦s apostar per l¡¯opci¨® segura, per ciutats on prevalguin la sensatesa i la intel¡¤lig¨¨ncia. Per descomptat, no ¨¦s el cas de la Barcelona d¡¯avui.

Una mostra, una de molt petita i anecd¨°tica: les paraules, pronunciades entre sanglots, que he escoltat aquests dies a una emocionada Marta Rovira, candidata d¡¯ERC a presidenta de la Generalitat: ¡°No ens rendirem, nosaltres no farem aix¨°, lluitarem fins al final, fins al final¡­ Tenim tot el dret del m¨®n a viure en un pa¨ªs lliure, digne i just¡±.

Segurament si aix¨°, dit en un to dram¨¤tic i apocal¨ªptic, numant¨ª, ho han vist i escoltat els delegats europeus que havien de decidir on volien situar l¡¯Ag¨¨ncia de Medicaments, sabent que Rovira pot ser la propera presidenta de la Generalitat, s¡¯han fet enrere immediatament. Per¨°, qu¨¨ li passa a aquesta dona? Davant de qui no s¡¯ha de rendir? ?s que Espanya, un Estat de la UE, no reuneix les condicions per poder viure amb llibertat, dignitat i just¨ªcia? Per qu¨¨ crida, per qu¨¨ plora?

Aquest llenguatge no ¨¦s el de l¡¯Europa del segle XXI. No situarem l¡¯Ag¨¨ncia Europea de Medicaments, que ¨¦s la quinta ess¨¨ncia de l¡¯esperit cient¨ªfic, en una ciutat governada per emocionals dotats de molt poca ra¨®. Els que han assignat la seu a Amsterdam no volien c¨®rrer riscos i han fet b¨¦. Malauradament, si no hi posem remei, apostar avui per Barcelona no ¨¦s prudent ni assenyat. Ning¨² ho far¨¤, siguem sincers.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.