¡°Descobrir la veritat em va alleujar¡±

La Mercedes va ser una nena feli? (o aix¨° es pensava fins als 21 anys) en una fam¨ªlia benestant de l'Argentina als anys vuitanta i noranta. Fins que va descobrir que els seus pares no eren els seus pares, que les hist¨°ries que havia sentit de nens desapareguts i que, tal com l'havien educat, no s'havia cregut mai, eren certes i que ella no era la Mercedes, sin¨® la Claudia. "Em van treure la catifa de mentides que tenia sota els peus", diu aquesta enginyera de sistemes de 38 anys, mare d'una nena de vuit i d'un nen de cinc.

Ara explica la seva hist¨°ria des de l'escenari a?Claudia (al Teatre Nacional de Catalunya fins al 10 de desembre), una obra de teatre documental en la qual Carles Fern¨¢ndez Giua i Eugenio Szwarcer (La Conquesta del Pol Sud) bussegen en el drama dels nens desapareguts a l'Argentina dictatorial dels anys setanta. Estrenada al Grec del 2016, ha passat per Catalunya i, recentment, per B¨¨lgica (Brussel¡¤les i Anvers). ?s la segona part d'una trilogia que va comen?ar amb Nadia (la narraci¨® d'una nena afganesa que va fugir del seu pa¨ªs disfressada de noi i ara viu a Badalona) i que culminar¨¤, probablement en el proper Grec, amb una hist¨°ria, tamb¨¦ en primera persona, sobre la identitat de g¨¨nere.

"Despr¨¦s d'investigar sobre els refugiats, per a la segona pe?a de la trilogia li don¨¤vem voltes a la idea de just¨ªcia", explica Eugenio Szwarcer. "I les ?vies de la Plaza de Mayo em van treure el cas de Claudia Poblete, que va ser el que va permetre tornar a jutjar militars amnistiats, en una sent¨¨ncia sobre la qual s'ha dit que, des del punt de vista jur¨ªdic, ¨¦s una obra d'art". Carles Fern¨¢ndez Giua, director de l'obra, reconeix que van trobar la noia en el moment oport¨²: "Ella sentia que havia de fer sentir la seva veu i nosaltres, sense saber-ho, l'est¨¤vem buscant a ella", comenta. "Vaig comen?ar a xerrar amb ells fa uns dos anys, sense imaginar-me, ni de bon tros, que hauria de pujar a un escenari", explica la Claudia. "Volia trobar la meva veu en el relat de la meva vida i aix¨° era just el que m'estaven proposant".

¡°Si m¡¯interpret¨¦s una actriu trairia l¡¯esperit de l¡¯obra¡±, diu Claudia Poblete, protagonista real de l¡¯obra

"Ella tamb¨¦ ¨¦s autora de l'obra", diu el director. "La seva aportaci¨® ¨¦s una garantia perqu¨¨ explorem un territori que no ¨¦s ficci¨®, per¨° s¨ª que t¨¦ una estructura dramat¨²rgica, basada en l'experi¨¨ncia". Igual que Nadia, Claudia ¨¦s un document dur, dur¨ªssim, en primera persona, portat a l'escena amb v¨ªdeos del viatge dels autors als indrets que apareixen en la hist¨°ria, d'imatges del lloc on van tancar i van torturar els pares de la Claudia, de testimonis de les ?vies de la Plaza de Mayo, de mapes del terror, de veus inc¨°modes.

La narraci¨® de la protagonista ¨¦s esfere?dora. El novembre del 1978 la van arrencar dels bra?os dels seus pares quan tenia vuit mesos i es va criar amb un pare militar i una mare conservadora i submissa. Res quedava m¨¦s lluny de l'imaginari d'aquella nena que els seus pares biol¨°gics, dos revolucionaris condemnats i morts durant la dictadura de Videla. Va ser la seva ¨¤via, que treballa a ?vies de la Plaza de Mayo, qui la va trobar. "Vaig saber que la meva fam¨ªlia biol¨°gica estava ansiosa, feia 20 anys que m'esperaven! Jo pensava que tot aix¨° dels desapareguts no havia existit, que era una mentida. Per¨° alguna cosa no acabava de quadrar en la meva vida. Hi havia alguna cosa estranya". Aix¨° que hi havia, una veritat terrible, "em va alleujar". La Claudia mant¨¦ ara un vincle distant amb els seus apropiadors, una parella gran que ja va complir condemna.

La Claudia es mou b¨¦ en escena, acompanyada per l'Eugenio i el Carles, en un viatge emocional intens¨ªssim. "Si no sent¨ªs tot el que explico, si no fos una cosa meva, de deb¨°, no ho podria fer", reconeix, insistint una vegada i una altra que no ¨¦s una professional del teatre: "Si m'interpret¨¦s una actriu trairia l'esperit de l'obra".

"Claudia t¨¦ un contingut pol¨ªtic molt marcat i molt argent¨ª", diu Fern¨¢ndez Giua. "Per¨° tamb¨¦ parla molt de nosaltres, de l'Estat on vivim. La gesti¨® de la mem¨°ria hist¨°rica a l'Argentina em fa enveja [el 1985 el Tribunal Internacional de la Haia va fer els primers judicis al pa¨ªs sud-americ¨¤] perqu¨¨ al meu pa¨ªs aix¨° no ha passat". La Claudia tamb¨¦ veu relaci¨® entre el cas de la seva terra i el d'Espanya: "Nosaltres estem molt orgullosos de la recuperaci¨® de la nostra mem¨°ria hist¨°rica, per¨° cal sostenir-ho, no deixar-ho estar, perqu¨¨ es podria enfonsar. Nom¨¦s s'ha recuperat una part de la veritat". Queda molt per descobrir: "No m'oblido que encara queden 400 nets amb la identitat canviada. I em motiva pensar que aix¨° que fem pot ajudar a trobar-los".