El desencaix (europeu) de les pol¨ªtiques socials

La Uni¨® Europea va tancar l¡¯anomenada ¡°cimera social¡± de G?teborg de divendres passat amb una declaraci¨® en la qual s¡¯intentava refor?ar el maltractat pilar social europeu. Deia Xavier Vidal Folch en aquestes mateixes p¨¤gines que la not¨ªcia era bona, ja que posava en relleu que els mandataris europeus volien respondre a la situaci¨® cada vegada m¨¦s generalitzada de precaritzaci¨® social. Com a s¨ªmptoma de reconeixement ¨¦s cert que aix¨° ¨¦s m¨¦s que zero, per¨° queda molt lluny del que caldria fer. Sens dubte, tenint en compte el passat comunitari, sempre molt reticent a incorporar mesures socials que acompanyin la unitat de mercat, aix¨° demostra que alg¨² a Brussel¡¤les ha vist que els senyals d¡¯alarma havien superat tots els l¨ªmits. Per¨° el simbolisme evident de la declaraci¨® de G?teborg, en qu¨¨ es recullen vint nous drets socials, en general de car¨¤cter complementari als ja existents a cada pa¨ªs, no pot amagar la seva feblesa i fragilitat.

No ¨¦s cap novetat que les retic¨¨ncies per avan?ar cap a un model social de car¨¤cter compartit a tota la Uni¨® Europea han estat enormes. Ja en l¡¯etapa fundacional, el Comit¨¨ Spaak va dictaminar en contra dels qui volien incorporar les pol¨ªtiques socials al mateix nivell que les pol¨ªtiques d¡¯unitat de mercat. Mentre aquestes ¨²ltimes han esdevingut la ra¨® de ser i el fonament de la construcci¨® comunit¨¤ria, les pol¨ªtiques socials sempre s¡¯han ent¨¨s com a patrimoni dels pactes espec¨ªfics que s¡¯havien donat a cada pa¨ªs, respectant la seva pr¨°pia idiosincr¨¤sia i el seu propi model de benestar. No ¨¦s estrany, doncs, que, com va analitzar Esping-Andersen, tinguem diferents models de benestar a Europa, i que dif¨ªcilment un suec acceptaria el sistema sanitari franc¨¨s, o un alemany es trobaria a gust en el peculiar sistema de protecci¨® brit¨¤nic. I aquestes difer¨¨ncies i retic¨¨ncies segueixen vives.

?s cert que G?teborg mostra que la Uni¨® Europea no pot seguir contemplant passivament el que est¨¤ passant. I el que passa ¨¦s que hi ha un gran augment de la desigualtat interna a cada pa¨ªs, creixents dificultats financeres per donar resposta a les demandes de protecci¨® social que segueixen augmentant, incerteses sobre el futur del mercat de treball, o la not¨°ria exist¨¨ncia de treballadors pobres que no arriben a final de mes i que han de rec¨®rrer als serveis socials, que cobreixen subsidi¨¤riament el que les empreses vergonyosament no assumeixen. La Uni¨® Europea s¡¯havia refugiat en les pol¨ªtiques de reconeixement, en mat¨¨ria de g¨¨nere, per exemple, per¨° aix¨°, tot i que enriquia la capacitat d¡¯atendre la diversitat en moments d¡¯una certa estabilitat, no compleix la seva funci¨® davant dels greus problemes de desigualtat de renda que no nom¨¦s no es mitiguen, sin¨® que augmenten i s¡¯enquisten.

No ¨¦s f¨¤cil imaginar-se que un sistema pugui ser pol¨ªticament estable si en aquest sistema les promeses d¡¯ascens social via educaci¨® es van esfumant, i van sent cada vegada m¨¦s determinants l¡¯her¨¨ncia econ¨°mica i l¡¯entramat social de contactes de cadasc¨² per explicar els factors cr¨°nics de desigualtat. Les dues principals bases de legitimitat democr¨¤tica, que eren la participaci¨® social en la presa de decisions i la capacitat de redistribuir la renda a trav¨¦s de pol¨ªtiques fiscals que ho permetessin, estan avui en clara reculada. D¡¯una banda, per la creixent sensaci¨® que les decisions essencials ja no estan en mans dels Estats. I, de l¡¯altra, per la tamb¨¦ evident capacitat d¡¯evasi¨® i elusi¨® fiscal que drena les capacitats redistributives d¡¯aquests Estats.

Les mesures de G?teborg apunten en la bona direcci¨® (per exemple, amb l¡¯autoritat europea en temes d¡¯ocupaci¨®, o amb un salari just que permeti viure decentment), per¨° no acaben d¡¯encertar el blanc, ja que simplement no hi ha ning¨² que dispari. No s¨®n vinculants. Es deixen a l¡¯arbitri nacional. De fet, s¨®n m¨¦s dotacions complement¨¤ries i traslladables individualment a altres pa?sos que no pas drets socials europeus. La base segueix sent nacional, el relat ¨¦s europeu. Per¨° davant d¡¯un futur que ja no ¨¦s el que era, davant de les incerteses, desconfiances i pors d¡¯unes classes mitjanes que es veuen prop de l¡¯abisme, tot aix¨° sembla poc. Si ¨¦s dif¨ªcil formar govern a Berl¨ªn, m¨¦s encara ho ¨¦s construir capacitats governamentals a Europa que puguin fer front realment i amb mesures concretes i no ret¨°riques a aquests injuriats populismes que s¨®n, com a m¨ªnim, expressi¨® d¡¯un malestar molt est¨¨s. Haur¨ªem d¡¯acompanyar aquests gestos en l¡¯esfera europea amb l¡¯enfortiment de les capacitats locals per apropar compet¨¨ncies (insuficients) amb incumb¨¨ncies (creixents i insatisfetes). Nom¨¦s aix¨ª anirem millorant els encaixos d¡¯unes pol¨ªtiques socials cada vegada m¨¦s necess¨¤ries i cada vegada m¨¦s insatisfact¨°ries.