La fugida antieuropea de Puigdemont

El discurs de Carles Puigdemont i el d'eur¨°fobs com Nigel Farage i Marine Le Pen ja s¨®n pr¨¤cticament indistingibles. ¡°El projecte europeu est¨¤ en decad¨¨ncia. La Uni¨® Europea actua com la m¨¤fia. No t¨¦ legitimitat, ¨¦s una martingala que ni tan sols respecta la democr¨¤cia. ?s una casa freda, amb poca democr¨¤cia interna¡±, assenyalava Nigel Farage el 2016. ¡°La Uni¨® Europea ¨¦s un club decadent¡±, bramava des del seu esc¨® a l'Eurocambra la ultradretana francesa Marine Le Pen fa uns mesos a Estrasburg; ¡°Europa est¨¤ controlada per l'oligarquia econ¨°mica¡±, escrivia poc despr¨¦s a The New York Times. Deia Robert Frost que la poesia ¨¦s el que es perd en traduir un poema a una altra llengua. Carles Puigdemont encaixa perfectament en aquest aforisme: l'expresident de la Generalitat va fer ahir una bella traducci¨® de Farage i Le Pen que amb prou feines perd poesia euroesc¨¨ptica en una entrevista a la televisi¨® p¨²blica israeliana Canal 1 Kan, reprodu?da per La Vanguardia. Europa, segons l'expresident, ¨¦s ¡°un club de pa?sos decadents, obsolets, on manen uns pocs, vinculat a interessos econ¨°mics cada vegada m¨¦s discutibles¡±.

Per¨° Puigdemont comen?a a anar m¨¦s enll¨¤ de les paraules: comen?a a suggerir la idea d'un refer¨¨ndum sobre la pertinen?a de Catalunya a la Uni¨® Europea; un Brexit a la catalana, una q¨¹esti¨® molt similar tamb¨¦ a la que reclama Le Pen per a Fran?a, De Wilders a Holanda o tots i cadascun de la vintena de partits ultres que han sorgit a tot Europa. Es tracta de l'¨²ltim cap¨ªtol de la fugida cap endavant de Puigdemont i el seu partit, que va patrocinar la independ¨¨ncia de Catalunya sota la idea que la Uni¨® Europea reconeixeria les aspiracions dels nacionalistes i donaria encaix legal al secessionisme.

D'aqu¨ª va passar a demanar la mediaci¨® d'Europa entre Catalunya i Espanya. Quan va quedar clar que Brussel¡¤les no participaria en res de tot aix¨° van comen?ar les cr¨ªtiques, que han anat pujant de to fins a la cabriola final: ¡°No paren de dir-nos que quedarem fora de la UE, per¨° qui ha de prendre aquesta decisi¨® s¨®n els ciutadans de Catalunya, igual que haurien de prendre-la lliurement els altres ciutadans d'Europa. Vost¨¨s volen pert¨¤nyer o no a aquesta Uni¨® Europea? I en quines condicions? Ja veurem qu¨¨ diu el poble de Catalunya¡±.

La deriva euroesc¨¨ptica de l'expresident catal¨¤ arriba, paradoxalment, en ple exili a Brussel¡¤les per intentar internacionalitzar el proc¨¦s. Puigdemont buscava guanyar-se les institucions europees per a la seva causa, per¨° passa que amb les seves ¨²ltimes entrevistes, plenes d'atacs a la Uni¨®, ha aconseguit si fa no fa just el contrari. Aquest ¨¦s un breu resum d'aquesta deriva euroesc¨¨ptica, que ha coincidit amb la defensa de l'independentisme per part dels Farage, Le Pen, De Wilders i la resta d'ultradretans del Parlament Europeu.

Setembre del 2013: ¡°Una Catalunya sobirana seguir¨¤ a l'euro¡±. El mentor pol¨ªtic de Puigdemont, l'expresident Artur Mas, desafiava la UE a finals del 2013 assegurant que una Catalunya independent seguiria ¡°a l'euro¡±; ¡°no s'ha de tenir cap por de quedar fora de Schengen [l'acord de lliure circulaci¨® de persones]¡±. El secessionisme ha patrocinat durant anys els informes jur¨ªdics que aventuraven que una Catalunya independent no sortiria mai de la UE. La Comissi¨® Europea, des dels anys del president Romano Prodi, diu just el contrari: "Quan un territori d'un Estat membre deixa de formar part d'aquest Estat perqu¨¨ esdev¨¦ un Estat independent, els tractats deixaran d'aplicar-se a aquest nou Estat". El president Jean-Claude Juncker ha estat taxatiu sobre el tema: ¡°Una Catalunya independent quedaria fora de la UE".

Gener del 2017: ¡°Europa no pot mirar cap a una altra banda¡±. Puigdemont es va aferrar en tot moment als esmentats informes sobre una Catalunya independent dins de la Uni¨® Europea, de l'euro i de Schengen, per¨° a mesura que s'anava preparant el refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia la tesi de l'expresident era que tant Brussel¡¤les com els Estats membres veurien amb bons ulls la secessi¨®. ¡°No est¨¤ en joc la independ¨¨ncia, sin¨® la democr¨¤cia; Europa no podr¨¤ mirar cap a una altra banda¡±. A poc a poc, el bloc independentista anava reclamant que Brussel¡¤les intervingu¨¦s entre Espanya i Catalunya: ¡°Europa intervindr¨¤ amb di¨¤leg pol¨ªtic en un primer moment, i facilitant l'encaix jur¨ªdic despr¨¦s¡±, deia Puigdemont a principis d'any, quan encara es declarava ¡°profundament europeista¡± i subratllava ¡°la clara vocaci¨® de pertinen?a de Catalunya en el projecte europeu¡±.

Puigdemont a Brussel¡¤les: comencen les cr¨ªtiques a la UE. Brussel¡¤les mai ha volgut sentir una sola paraula de la mediaci¨®. La Comissi¨® Europea ha fet pinya amb Mariano Rajoy, i tant el Consell Europeu com els Estats membres han donat suport sense fissures al Govern espanyol, nom¨¦s una mica entelat per les cr¨ªtiques a les c¨¤rregues policials de l'1-O. A mesura que quedava clar que el discurs independentista no feia fortuna a Europa van arribar els atacs de Puigdemont. El dia de la seva arribada al seu autoproclamat exili de Brussel¡¤les, a finals de setembre, va llan?ar els primers dards contra la Uni¨®. Des de llavors, el crescendo antieuropeu no s'ha aturat. ¡°Europa gira l'esquena a Catalunya: la UE nom¨¦s ¨¦s valenta quan parla de pa?sos sobre els quals no t¨¦ compet¨¨ncia¡± (entrevista a AP, 28 de setembre). ¡°Senyor Juncker, ¨¦s aquesta UE la que volen construir, la que dona suport a un Govern espanyol que ha fet un cop d'Estat?¡± (Palau de les Belles Arts de Brussel¡¤les, 7 de novembre). ¡°La UE ¨¦s una caricatura del que ¨¦s Europa¡±; els seus dirigents ¡°han corromput els valors fundacionals de la Uni¨®¡± (entrevista a ACN, 12 de novembre).

En la presentaci¨® de la llista del PDeCAT, Junts per Catalunya, aquest dissabte en un hotel prop de Bruges, va fer una cosa semblant a un al¡¤legat antieuropeu: ¡°Europa no pot pretendre seguir donant lli?ons a la Xina, a Turquia o a Sud-am¨¨rica si permet violacions dels drets civils al seu propi territori, a Catalunya¡±. ¡°N'hi ha prou de permetre-l'hi tot al Govern espanyol. Seguir¨¤ validant Juncker la legitimitat del 155 i d'un Govern que ens vol condemnar a 30 anys de pres¨® per fer el que deia el nostre programa electoral el 2015?¡±, es va q¨¹estionar. I ahir va culminar aquesta deriva i va pujar l'¨²ltim esgla¨® en aquesta escalada euroesc¨¨ptica: ¡°La UE ¨¦s insensible a l'atropellament dels drets humans dels drets democr¨¤tics d'un territori nom¨¦s perqu¨¨ la dreta postfranquista espanyola t¨¦ inter¨¨s que aix¨ª sigui. Els catalans ¡°haurien de decidir si volen pert¨¤nyer a aquesta UE¡± i ¡°en quines condicions¡±. ¡°Ja veurem qu¨¨ diu el poble de Catalunya¡±, va apuntar, suggerint un refer¨¨ndum sobre el Catexit.