¡®Argumentaris¡¯ Melero
El nou advocat de l'exconsellera empresonada Meritxell Borr¨¤s va obrir amb la 'via Barrufet' al Suprem la llibertat de Forcadell i quatre aforats
L'advocat barcelon¨ª Xavier Melero repassava aquests dies al seu bufet de l'avinguda Diagonal, 433 l'estrat¨¨gia de defensa de la seva nova clienta: Meritxell Borr¨¤s,?exconsellera de Governaci¨®. Despr¨¦s d'entrar a la pres¨®, el 2 de novembre, Borr¨¤s (l'Hospitalet de Llobregat, 1964, dos fills) va decidir canviar d'advocat.
Melero, que s'encarrega amb la seva s¨°cia, l'advocada Judith Gen¨¦s, de la defensa dels membres de la Mesa de la Diputaci¨® Permanent Llu¨ªs Corominas, Llu¨ªs Guin¨® i Ramona Barrufet, proposar¨¤ a Borr¨¤s prestar declaraci¨® com m¨¦s aviat millor davant del magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
Meritxell Borr¨¤s ¨¦s assenyalada per la magistrada Carmen Lamela en el seu informe al Suprem: ¡°S'ha de precisar ¡ªapunta l'informe Lamela?amb data de dimarts 21 de novembre¡ª que el fet que la Intervenci¨® General de la Generalitat de Catalunya hagi certificat que nom¨¦s una petita quantitat d'aquesta partida pressupost¨¤ria s'ha utilitzat oficialment no exclou que s'hagi sufragat el refer¨¨ndum amb diners p¨²blics no destinats a aquestes finalitats, com testifica l'actuaci¨® de la consellera de Governaci¨®, Administracions P¨²bliques i Habitatge, Meritxell Borr¨¤s i Sol¨¦¡±.
L'informe afegeix que Borr¨¤s ¡°va decidir adoptar les mesures encaminades a obtenir els mitjans per poder fer el refer¨¨ndum, i va dictar a aquest efecte l'acord marc per al subministrament d'urnes en les eleccions al Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participaci¨® ciutadana, en el marc de la Llei Org¨¤nica 5/1985, de 19 de juny, del R¨¨gim Electoral General¡±.
L'exconsellera va aprovar l'acord per al subministrament de les urnes del refer¨¨ndum de l'1-O a trav¨¦s d'un concurs que es va declarar desert. La Fiscalia del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) va presentar, arran d'aquest concurs, una querella per prevaricaci¨®, desobedi¨¨ncia i malversaci¨® contra Borr¨¤s i Francesc Esteve, llavors secretari general de la Conselleria de Governaci¨®.
Melero treballa amb l'assaig i el resultat a favor seu de la primera obra: la declaraci¨® dels seus representats el 9 de novembre davant del magistrat Llarena. Els tres ¡ªCorominas, Guin¨® i Barrufet¡ª van prestar el seu acord a fi de contestar a les preguntes dels fiscals i del jutge, un canvi estrat¨¨gic respecte a la pr¨¤ctica habitual, fins llavors, de respondre nom¨¦s al lletrat propi. Aquesta conducta ja l'havia aplicat l'exconseller Santi Vila davant de la magistrada Carmen Lamela a l'Audi¨¨ncia Nacional.
I tots tres van practicar durant diverses jornades el que a hores d'ara ja es pot definir com l'argumentari Melero.?El que aquest gui¨® preveia era admetre ¨²nicament el fet, innegable, com ¨¦s obvi, de la desobedi¨¨ncia a les resolucions del Tribunal Constitucional.
¡°Del relat de fets de la querella acceptem que es pugui desprendre la idea que efectivament hem desobe?t, per convicci¨® pol¨ªtica, les resolucions del TC¡±, s'acceptava en el text al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S. ¡°El que es pretenia era que l'1-O tingu¨¦s m¨¦s valor simb¨°lic que el 9-N del 2014¡±. Melero, precisament, ha estat el lletrat d'Artur Mas en la querella que l'ha acabat inhabilitant al TSJC per dos anys arran de la consulta del 9-N.
Respecte a la declaraci¨® d'independ¨¨ncia, el gui¨® sostenia: ¡°Es va signar una declaraci¨® que es va adjuntar en la part declarativa, per¨° no es va votar, i la voluntat no era fer-la efectiva, perqu¨¨ hem assumit l'aplicaci¨® de l'article 155¡±.
En els assajos previs de la declaraci¨® davant del magistrat Llarena, l'acceptaci¨® del 155 era rellevant tenint en compte que els que declaraven havien estat membres de la Mesa del Parlament. ¡°No simplement ho hem acceptat?de facto, sin¨® que ho hem aplicat i implementat, hem considerat el Parlament dissolt i, per tant, no s'han fet les reunions de la Mesa convocades amb anterioritat a l'aprovaci¨® pel Senat de l'article 155 i s'ha convocat la reuni¨® de la Mesa de Diputaci¨® Permanent la setmana seg¨¹ent¡±.
La Constituci¨® tamb¨¦ estava present al relat. ¡°Acato la Constituci¨® Espanyola i, sense renunciar a les meves conviccions pol¨ªtiques, no emprendr¨¦ accions que es puguin considerar delictives en contra dels mandats de la Constituci¨®¡±.
Va ser la secret¨¤ria quarta de la Mesa, Ramona Barrufet (Juneda, 1959), professora de magisteri, qui va exposar l'argumentari amb m¨¦s respecte al text. Barrufet va declarar despr¨¦s de Forcadell, Corominas, Guin¨® i Anna Sim¨® davant dels fiscals de la sala del Suprem, Jaime Moreno i Javier Zaragoza. No van haver d'insistir, com en els altres casos, en les seves preguntes. Barrufet va ser molt expl¨ªcita.
Abans de passar a l'audi¨¨ncia breu ¨Cque determina les mesures cautelars i reals: pres¨® incondicional o fian?a, i fian?a per responsabilitats civils, respectivament¨C, els fiscals van acordar que demanarien pres¨® incondicional per als quatre primers imputats i nom¨¦s proposarien pres¨® eludible amb fian?a, a discreci¨® del magistrat, per a Barrufet. Els quatre membres restants es van acollir a la via Barrufet, la qual cosa va desembocar en presons amb fian?a per als cinc.
Melero, doncs, vol reeditar el 9-N del 2014 amb l'exconsellera Borr¨¤s, que ha decidit no acceptar la proposta de presentar-se a les eleccions del 21-D que li va fer arribar des Brussel¡¤les Carles Puigdemont. L'exconsellera sembla disposada a assumir el nou argumentari.
Ara ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil: Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya ja no plantegen als seus programes la via unilateral a la independ¨¨ncia i parlen de bilateralitat.
El calendari pressiona Melero. I tamb¨¦ Andreu van den Eynde, que defensa Oriol Junqueras, Ra¨¹l Romeva, Dolors Bassa i Carlos Mund¨®; Jordi Pina, que representa Jordi Turull, Josep Rull, i Jordi S¨¤nchez; Daniel P¨¦rez, de Martell Advocats, defensor de Joaquim Forn, i Marina Roig, a c¨¤rrec de la defensa de Jordi Cuixart.
La nit del 4 de desembre comen?a la campanya electoral, i encara que Borr¨¤s, segons s'ha apuntat, ha decidit per raons personals, no ser candidata, la majoria dels empresonats s¨ª que van a les llistes.
Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, hi ha la cirereta: divendres 4 de desembre es far¨¤ a la cambra especial de primera inst¨¤ncia de Brussel¡¤les la vista clau de l'extradici¨® de Carles Puigdemont i els quatre exconsellers fugits davant del jutge d'instrucci¨® que adoptar¨¤ la decisi¨®.
No sembla que el magistrat Llarena, que va descartar els riscos de destrucci¨® de proves, fugida i reiteraci¨® delictiva per decretar la pres¨® incondicional dels cinc membres de la Mesa de la Diputaci¨® Permanent, perdi l'oportunitat d'enviar un missatge al jutge d'instrucci¨® belga sobre com funciona la just¨ªcia espanyola.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Arxivat A
- Proc¨¦s Independentista Catal¨¢n
- JuntsxCat
- Article 155
- Declaraci¨® Unilateral Independ¨¨ncia
- Llei Refer¨¨ndum Catalunya
- Constituci¨® espanyola
- Independentisme
- Legislaci¨® espanyola
- Legislaci¨® auton¨°mica
- Coalicions electorals
- Refer¨¨ndum 1 d'octubre
- CDC
- Coalicions pol¨ªtiques
- Parlament
- PdeCat
- Generalitat Catalunya
- Refer¨¨ndum
- Autodeterminaci¨®
- Catalunya
- Govern auton¨°mic
- Eleccions
- Partits pol¨ªtics
- Conflictes pol¨ªtics
- Comunitats aut¨°nomes
- Pol¨ªtica auton¨°mica