Encara un llibre important per al catalanisme

El llibre que el lector t¨¦ a les mans va ser un esdeveniment en la vida cultural catalana dels anys seixanta: d¡¯una banda, fou un ¨¨xit de vendes i de cr¨ªtica, va ser escollit com a millor llibre de l¡¯any en una elecci¨® organitzada per la Central del Llibre Catal¨¤, i un jurat integrat per Joan Fuster, Josep M. Castellet, Joaquim Molas i Joan Triad¨², a m¨¦s d¡¯un jove Joan Llu¨ªs Marfany, li va atorgar el premi d¡¯assaig de la revista Serra d¡¯Or; d¡¯altra banda, per¨°, va ser un llibre molt controvertit, que va desfermar una pol¨¨mica pol¨ªtico-intel¡¤lectual in¨¨dita a la Catalunya de postguerra.

El juny del 1967, quan aquest llibre es va publicar, Jordi Sol¨¦ Tura tenia trenta-set anys, tot just havia presentat la seva tesi doctoral, de la qual sorgeixen aquestes p¨¤gines, havia tradu?t entre altres autors Antonio Gramsci i havia estat expulsat del PSUC, el partit dels comunistes catalans on militava des de feia m¨¦s d¡¯una d¨¨cada (i on va reingressar a mitjans dels setanta). Brillant estudiant de dret, nom¨¦s d¡¯acabar la carrera havia exercit com a professor de dret pol¨ªtic a la Universitat de Barcelona, fins que, assetjat per la policia franquista, va haver d¡¯exiliar-se. Aix¨° va passar el 1960, i fins el 1965, l¡¯any del seu retorn a Catalunya, va viure a Bucarest i a Par¨ªs: a la capital romanesa treballava com a locutor de l¡¯emissi¨® en catal¨¤ de Radio Pirenaica, l¡¯emissora del PCE; i a la capital francesa, amb Fernando Claud¨ªn i Jorge Sempr¨²n, com a cap de redacci¨® de Realidad, la revista del PCE. Aquest era, a mitjans dels seixanta i a grans trets, el futur pare de la Constituci¨® de 1978. Dit aix¨°, tenia sentit la polseguera que va aixecar el llibre? Estava justificada?

Val a dir d¡¯entrada que la polseguera va ser molt considerable. A Com una p¨¤tria, la seva biografia de Josep Benet, Jordi Amat evoca una discussi¨® que va tenir lloc, poc despr¨¦s de l¡¯aparici¨® de Catalanisme i revoluci¨® burgesa, entre el mateix Sol¨¦ Tura i el seu editor Josep Maria Castellet, d¡¯una banda, i, de l¡¯altra, Jordi Pujol i Josep Benet; la discussi¨® va ser molt dura: Pujol, que en aquells anys germinals del pujolisme intentava convertir Banca Catalana en una mena de Generalitat in nuce (o potser in pectore), i Benet, llavors un intel¡¤lectual molt proper al banquer i molt influent en l¡¯oposici¨® antifranquista, van retreure a Sol¨¦ Tura, diu Amat, que el seu llibre ¡°dividia els catalans i aix¨° feia el joc a la dictadura¡±. Poc despr¨¦s, Benet va publicar a Serra d¡¯Or una llarga ressenya en la qual no solament titllava Sol¨¦ Tura d¡¯incompetent ¡ªli recriminava la seva ¡°manca de coneixements¡± i ¡°de criteri i prud¨¨ncia cient¨ªfica¡±, i acusava el seu llibre de tenir ¡°innombrables falles¡±¡ª; tamb¨¦ afirmava que la seva interpretaci¨® sobre ¡°coses fonamentals del pa¨ªs¡± era ¡°destructora o confusion¨¤ria¡±. En definitiva: com va escriure Benet en una carta dirigida a Enric Prat de la Riba i Dachs, fill del primer president de la Mancomunitat ¡ªentorn del pensament del qual gira de fet tot el llibre¡ª, l¡¯assaig de Sol¨¦ Tura era ¡°una obra desgraciada¡±. La cr¨ªtica de Benet, escrita en un cert to de mestretites, era fonamentalment injusta ¡ªconfonia amb deliberaci¨® un assaig de pensament pol¨ªtic amb un tractat d¡¯erudici¨® hist¨°rica, i al cap i a la fi les objeccions concretes que li feia eren sobretot bibliogr¨¤fiques, metodol¨°giques i filol¨°giques, no de fons¡ª; la seva extrema duresa, per¨°, reflectia un estat d¡¯¨¤nim que es va estendre a tort i a dret: el nacionalisme catal¨¤ de l¡¯¨¨poca va rebutjar amb viol¨¨ncia inusitada el llibre, i cinquanta anys m¨¦s tard hom pot tenir la impressi¨® que molts dels que van abominar d¡¯ell, sense excloure el mateix Benet, el van llegir de manera molt parcial o molt superficial, o simplement no el van llegir, perqu¨¨ abans de fer-ho ja l¡¯havien convertit en l¡¯abocador de totes les seves pors, sobretot la por al retorn del gran espantall: el lerrouxisme.

Tenia sentit tot aix¨°? Estaven justificats la irritaci¨® i l¡¯esc¨¤ndol? Jo diria que en part s¨ª i en part no. No tenia cap sentit ni estava justificat que el llibre fos considerat com un atac directe contra la figura m¨¦s insigne del pante¨® nacionalista, Prat de la Riba, precisament en el cinquantenari de la seva mort; no ho era en absolut: era, ben al contrari, un estudi tant meditat com respectu¨®s del pensament de Prat, vist com un intel¡¤lectual ficat en pol¨ªtica i com la cru?lla on d¡¯una manera o una altra conflueixen totes les formes fonamentals del moviment burg¨¨s catal¨¤ anterior a ell, des del ruralisme de Balmes fins al tradicionalisme de Torres i Bages o el regionalisme de Ma?¨¦ i Flaquer, passant per l¡¯historicisme, el romanticisme i els federalismes diversos propugnats per Pi i Margall i Valent¨ª Almirall. Per¨° s¨ª que estaven justificats, en canvi, el nerviosisme i el rebuig provocats per la descripci¨® que feia Sol¨¦ Tura de la naturalesa hist¨°rica del catalanisme burg¨¨s que cristal¡¤litza en Prat i que, fet i fet, era l¡¯origen del catalanisme que encarnaven Pujol i Benet, un catalanisme cat¨°lic que havia estat preponderant en les catacumbes de l¡¯oposici¨® a la dictadura durant els anys cinquanta, i que ara, als seixanta, estava deixant de ser-ho (l¡¯¨¨xit d¡¯aquest llibre ¨¦s precisament un s¨ªmptoma d¡¯aquest canvi d¡¯hegemonia). ¡°La hist¨°ria del nacionalisme catal¨¤ ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una revoluci¨® burgesa frustrada¡±, diu la c¨¨lebre primera frase del llibre; i la segona: ¡°El seu frac¨¤s ¨¦s una de les causes fonamentals del nostre endarreriment econ¨°mic i pol¨ªtic¡±. Aquestes dues afirmacions no s¨®n un ganxo propagand¨ªstic per a lectors distrets; o, si ho s¨®n, tamb¨¦ s¨®n un resum epigram¨¤tic de la idea forta del llibre. Seguint de prop les lli?ons de Pierre Vilar, molt m¨¦s que les de Vicens Vives, Sol¨¦ Tura argumenta que al llarg del segle XIX la burgesia catalana va ser incapa? de portar a terme la missi¨® hist¨°rica que li corresponia; una missi¨® revolucion¨¤ria:

La revoluci¨® que la burgesia de casa nostra no ha sabut fer, ¨¦s la que, per definici¨®, consisteix en la plena implantaci¨® del capitalisme com a sistema global ¡ªecon¨°mic i pol¨ªtic¡ª, amb la liquidaci¨® conseg¨¹ent de les romanalles feudals o semifeudals, l¡¯adopci¨® de formes pol¨ªtiques que propici?n el lliure joc de les forces econ¨°miques capitalistes i atorguin a la burgesia industrial i financera l¡¯hegemonia pol¨ªtica i ideol¨°gica.

Segons Sol¨¦ Tura, la burgesia catalana vuitcentista, impulsada per la prosperitat econ¨°mica conquerida a Catalunya el segle XVIII, intenta una i una altra vegada, de maneres diverses i amb diverses estrat¨¨gies, la modernitzaci¨® l¡¯estat, convertir l¡¯Espanya olig¨¤rquica, agr¨¤ria, endarrerida i ¡°semifeudal¡± en una Espanya capitalista, burgesa i europea; el resultat d¡¯aquests intents ¨¦s un frac¨¤s repetit, i el resultat d¡¯aquest frac¨¤s ¨¦s, en els anys del tombant de segle, a causa de la crisi provocada el 98 per la p¨¨rdua de les darreres col¨°nies espanyoles d¡¯Am¨¨rica, la conflu¨¨ncia de la burgesia amb el catalanisme i el naixement del nacionalisme. Aquest apareix amb Prat de la Riba, el qual ¨¦s el seu millor definidor intel¡¤lectual i el seu l¨ªder pol¨ªtic, com una forma de regeneracionisme espanyol portada a terme des de Catalunya, un regeneracionisme que pretenia mobilitzar el poble catal¨¤ sencer per intentar, una vegada m¨¦s, la transformaci¨® d¡¯un Estat ineficient, arcaic, olig¨¤rquic i tancat en ell mateix en un estat burg¨¨s, modern, efica? i expansionista. El problema era que el nacionalisme catal¨¤, que havia de portar a terme a tot Espanya aquest programa indispensable de transformaci¨® radical, identificava els interessos de la burgesia amb els de tot Catalunya i estava animat per un esperit d¡¯arrel molt conservadora: es tractava, fonamentalment, d¡¯un nacionalisme essencialista, ahist¨°ric, cat¨°lic, antiliberal, imperialista i organicista, amb una visi¨® social paternalista i corporativista, profundament reaccion¨¤ria i jer¨¤rquica. Aquesta ¨¦s, segons Sol¨¦ Tura, la contradicci¨® nuclear del nacionalisme federalista i antiseparatista de Prat, la qual provocar¨¤ el darrer frac¨¤s de la burgesia catalana:

La profunda contradicci¨® entre un afany general de progr¨¦s, de modernitzaci¨®, de regeneraci¨® de la vida pol¨ªtica espanyola, de transformaci¨® burgesa de l¡¯Estat, i una filosofia de base extremament conservadora i antiliberal que comparteix molts dels fonaments ideol¨°gics de l¡¯adversari.

L¡¯adversari era, ¨¦s clar, l¡¯oligarquia espanyola, amb la qual la burgesia catalana, per¨°, s¡¯acabaria aliant cada vegada que els seus interessos entressin en perill per la pressi¨® del moviment obrer ¡ªja fos el 1909, el 1917 o el 1936¡ª, una i una altra vegada derrotada per la contradicci¨® essencial que la lligava de peus i mans i la incapacitava per dur a terme el gran canvi que necessitava el pa¨ªs.

Aquest ¨¦s el nucli de Catalanisme i revoluci¨® burgesa. Dit aix¨°, ¨¦s evident que no ¨¦s un llibre que es propos¨¦s la destrucci¨® del catalanisme, com tan sovint es va dir en el seu moment, sin¨® un llibre que demanava la seva renovaci¨®, la creaci¨® d¡¯un catalanisme nou capa? de fer els canvis que el vell havia estat incapa? de fer, a Catalunya i a tot Espanya. Des d¡¯aquest punt de vista, i des d¡¯altres, el llibre era un llibre pol¨ªticament provocador, volgudament pol¨¨mic, gaireb¨¦ un assaig de combat que lligava amb les idees del PSUC sobre el catalanisme, per¨° en cap cas era un pamflet comunista farcit de marxisme de garraf¨®, cosa que tamb¨¦ es va dir sovint. Igualment ¨¦s un llibre, com el mateix Sol¨¦ Tura va recon¨¨ixer amb el temps, no exempt d¡¯errors, d¡¯un exc¨¦s deliberat d¡¯esquematisme i fins i tot de simplificacions, per¨° de cap manera ¨¦s un llibre simplista.

De fet, ¨¦s exactament el contrari. Al comen?ament he dit que, en el moment de la seva publicaci¨®, Catalanisme i revoluci¨® burgesa va desfermar a Catalunya un gran debat pol¨ªtic-intel¡¤lectual; afegeixo ara que aquella discussi¨® era absolutament necess¨¤ria, i que va ser molt saludable. No ¨¦s l¡¯¨²nic m¨¨rit d¡¯aquest llibre. No soc historiador, nom¨¦s un simple aficionat a la hist¨°ria, i no conec a fons la bibliografia sobre el catalanisme pol¨ªtic, per¨°, encara que moltes de les coses que aqu¨ª es diuen hagin estat matisades o corregides per estudis posteriors, em costa de creure que aquestes p¨¤gines, tan plenes d¡¯idees punyents, d¡¯an¨¤lisis suggeridores i d¡¯est¨ªmuls de tota mena, escrites amb una passi¨® palpable a cada ratlla, no hagin fecundat la nostra historiografia de les darreres d¨¨cades. Sigui com sigui, el que ¨¦s indubtable ¨¦s que, cinquanta anys despr¨¦s de ser publicat, aquest segueix sent un llibre de lectura subjugant, que no solament parla del passat sin¨® tamb¨¦ del present, o que parla d¡¯un passat sense el qual el present est¨¤ mutilat; tampoc hi ha dubte que ara mateix, quan necessitem m¨¦s que mai un nou catalanisme, aquest ¨¦s encara un llibre important.