La revoluci¨® fallida que va trasbalsar el catalanisme

La publicaci¨® de Catalanisme i revoluci¨® burgesa, l¡¯assaig de Jordi Sol¨¦ Tura sobre el l¨ªder de la Lliga Regionalista i president de la Mancomunitat de Catalunya Enric Prat de la Riba, ¡°talment va ser la primera pol¨¨mica p¨²blica dins del catalanisme de tota la postguerra¡±. Aix¨° diu Jordi Amat al seu premiat treball El llarg proc¨¦s (Tusquets). El 1967, l¡¯any de la seva publicaci¨®, una d¨¨cada abans de passar a la hist¨°ria com un dels pares la Constituci¨®, Sol¨¦ Tura anava per lliure: apartat del PSUC i expulsat del professorat de la Universitat de Barcelona pel franquista Garc¨ªa-Valdecasas, Sol¨¦ va publicar un treball que aixecaria una polseguera inaudita perqu¨¨ va gosar fer una revisi¨® cr¨ªtica de la gran icona del catalanisme que era Prat de la Riba per concloure que el seu nacionalisme va ser eminentment conservador i que va fracassar perqu¨¨ les classes populars no s¡¯hi van sentir identificades. ¡°Hi ha el mite que Sol¨¦ ¨¦s el replantador del lerrouxisme a Catalunya, cosa que nom¨¦s fullejant el llibre es veu que ¨¦s falsa¡±, explica Joan Botella, catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica. Botella, el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria Borja de Riquer i l¡¯escriptor Javier Cercas escriuen uns textos d¡¯acompanyament a la reedici¨® de Catalanisme i revoluci¨® burgesaque El Viejo Topo publica coincidint amb els 50 anys de la primera edici¨®.

Aquell 1967, Botella finalitzava el batxillerat i participava per primer cop en una manifestaci¨®, contra la franquista Llei Org¨¤nica de l¡¯Estat; a Riquer li quedava poc per llicenciar-se en Hist¨°ria i treballava a la redacci¨® de l¡¯Enciclop¨¨dia Larousse. Recorda Riquer que va seguir amb passi¨® el xoc ideol¨°gic que va generar Sol¨¦ (Mollet del Vall¨¨s, 1930 - Barcelona, 2009), fundador poc despr¨¦s de Bandera Roja ¡ªescissi¨® del PSUC on tamb¨¦ milit¨¤ Riquer¡ª; a Larousse debatia la situaci¨® amb els historiadors Josep Termes i Josep Fontana, que havien tingut el seu protagonisme en el combat generat per Sol¨¦. Amat recull a El llarg proc¨¦s que la Fundaci¨® Jaume Bofill, del matrimoni Josep Maria Vilaseca i Teresa Roca, va ser un dels ariets m¨¦s contundents contra Sol¨¦. En unes jornades de la fundaci¨® el 1974, Termes va dir, arran de Catalanisme i revoluci¨® burgesa, que ¡°l¡¯an¨¤lisi que els pol¨ªtics marxistes han realitzat sobre el fet nacional havia estat una manipulaci¨® total i absoluta, i t¨¤ctica, dels moviments d¡¯afirmaci¨® nacional¡±.

¡°Hi ha un component de sortir a defensar Prat, una sensaci¨® de falta de respecte. Els catalanistes en el franquisme eren una barqueta en una tempesta, i si apareixia la divisi¨® interna, aquesta podia naufragar¡±, apunta Botella en un debat amb Riquer organitzat per EL PA?S. L¡¯historiador i pol¨ªtic Josep Benet va publicar a Serra d¡¯Or una cr¨ªtica ferotge contra Catalanisme i revoluci¨® burgesa que va ser celebrada per nombroses personalitats del catalanisme, entre elles el fill de Prat, l¡¯escriptor Joan Sales o l¡¯activista Josep Espar Tic¨®, segons Amat. Una de les cr¨ªtiques un¨¤nimes que rep el llibre de Sol¨¦ ¨¦s que no va poder comptar, pel moment en qu¨¨ va ser escrit, amb prou documents que oferissin una visi¨® m¨¦s completa de Prat. Joan B. Culla, en un perfil de Prat del 2001 a EL PA?S, escrivia que Prat va passar per diferents fases de maduresa, i destacava que ¡°ha estat en altres moments objecte de blasmes com a paradigma d¡¯un catalanisme burg¨¨s, dret¨¤, patronal¡±; tamb¨¦ concedia Culla que Prat enfrontava ¡°el catalanisme amb les masses populars republicanes, que el mateix Prat qualificava de ¡®multituds arreplegadisses, d¡¯analfabets de desarrelats, de pertorbadors de Catalunya¡¯¡±.

¡°Qui dona la cara contra Sol¨¦ ¨¦s Benet, per¨° darrere de tot aix¨° hi ha Pujol¡±, afirma Botella. De nou Amat a El llarg proc¨¦s assegura que, amb Sol¨¦ al cap, Pujol va proposar crear l¡¯Editorial Catalana de Par¨ªs ¡°per donar arguments contra la literatura antinacional que a casa nostra es produeix¡±. La fractura va ser tal que va provocar el distanciament de Pujol vers els intel¡¤lectuals de l¡¯esquerra i la dissoluci¨® de l¡¯escola d¡¯estudis superiors EISA, que el futur president de la Generalitat finan?ava per a acad¨¨mics catalanistes com Sol¨¦.

Riquer subratlla que Catalanisme i revoluci¨® burgesa no es pot llegir en clau contempor¨¤nia, per¨° els seus estralls s¨ª que han arribat fins avui. Botella no dubta que ¡°l¡¯antisoleturisme creix i s¡¯explica perqu¨¨ als vuitanta i noranta se¡¯l veia com un possible rival pol¨ªtic¡±. L¡¯antisoleturisme el detecta Botella fins i tot en un llibre del 2005, Els assassins de Franco, de Francesc-Marc ?lvaro: ¡°La caricatura del rival, que ¨¦s el que s¡¯ha fet contra Sol¨¦, com en aquest llibre, ¨¦s una invenci¨® interessada de la figura de Sol¨¦ i dels seus continguts¡±. Riquer afegeix que ¡°als seixanta i ara hi ha hagut interpretacions interessades i esbiaixades tamb¨¦ per part de les esquerres espanyoles, per dir all¨° que el catalanisme ¨¦s un muntatge de la burgesia i que les classes populars mai s¡¯hi han trobat b¨¦. Sol¨¦ no ho va dir ni pensar mai; ell va dir que hi havia un catalanisme burg¨¨s i un altre de popular¡±.

La s¨ªntesi de Catalanisme i revoluci¨® burgesa, segons Botella, ¨¦s que despr¨¦s del desastre de Cuba ¡°hi ha una catalanitat innegable que troba la seva expressi¨® en una burgesia que vol reformar les Espanyes. A la burgesia, segons Sol¨¦, li ha passat l¡¯hora, perqu¨¨ ha patrocinat el cop de Primo de Rivera el 1923 i el de Franco el 1936. Ara ¨¦s l¡¯hora dels nous sectors populars, i la meitat d¡¯ells venen d¡¯Espanya¡±. Els dos catedr¨¤tics concedeixen que Sol¨¦ va predir en certa manera el moment actual de creixement de l¡¯independentisme entre sectors d¡¯origen obrer i immigrant. Riquer, per¨°, afirma que ¡°el que no s¡¯aguanta del llibre ¨¦s l¡¯instrumental historiogr¨¤fic de la revoluci¨® democraticoburgesa [¨¦s a dir, les tesis marxistes], una categoria que en el m¨®n de la historiografia que ja no s¡¯utilitza¡±.

Riquer i Botella veuen que l¡¯independentisme de masses contemporani s¡¯ha nodrit sobretot, com va passar amb la Lliga a principis del segle XX, ¡°de classes mitjanes: la majoria eren metges, advocats, arquitectes, botiguers, sectors benestants, i que despr¨¦s va anar tirant cap a baix¡±. Cap dels dos dubta a dir que els grans capitals han acabat, com aleshores, al costat del poder central. ¡°La difer¨¨ncia¡±, diu Riquer, ¡°¨¦s que ara no hi ha hagut una gran crisi de model d¡¯Estat, sin¨® de model de catalanisme. Espanya era un Estat feble, ara ¨¦s un Estat fort¨ªssim amb una autonomia que t¨¦ la sensaci¨® que ha tocat sostre¡±.?