Depuraci¨® sentimental

Joan Margarit (Sana¨¹ja, 1938) fa una confessi¨® sorprenent a Un hivern fascinant, el seu nou poemari: ¡°Fa temps que no llegeixo, ni tornar¨¦ a llegir, / els poetes cansats que van deixar d¡¯escriure, / Gil de Biedma o Rimbaud, posem per cas¡±. Per¨° les qualitats i la import¨¤ncia d¡¯un poema no resten invalidades per les decisions preses ulteriorment pel poeta. I ning¨² no t¨¦ l¡¯obligaci¨® de mantenir-se fidel al seu art durant tota la vida, aquesta ¨¦s una opci¨® estrictament volunt¨¤ria. El rebuig als poetes que pleguen, cal entendre¡¯l com una afirmaci¨® pro domo sua: Margarit s¨ª que ha fet una aposta per continuar practicant l¡¯escriptura po¨¨tica sense defallir. Darrere d¡¯aquest prop¨°sit hi ha una dimensi¨® ¨¨tica: el comprom¨ªs de fer de la poesia l¡¯expressi¨® aut¨¨ntica i necess¨¤ria d¡¯una vida. ¡°Per a mi el que ara compta nom¨¦s ¨¦s / all¨° que s¡¯ha buscat fins a la mort¡±. En un altre poema, declara: ¡°Desesperadament, busco que res / del que he estimat es perdi¡±.

En l¡¯ep¨ªleg ¡ªels textos que acompanyen habitualment els llibres de Margarit s¨®n sempre una breu lli?¨® de literatura¡ª compara l¡¯activitat creadora amb la construcci¨® d¡¯un t¨²nel que passa ¡°per sota la muntanya de les vides i els sentiments¡±. El poeta viu alhora en els dos nivells: el de la superf¨ªcie, com la resta de la gent, i el submergit, que recull i reflecteix el que passa a dalt, en l¡¯exist¨¨ncia a la llum del dia. Per aix¨°, la feina del poeta no acaba mai i dura tant com la vida. Ja que ¡°ser poeta ¨¦s una manera de ser o d¡¯estar en el m¨®n¡±, no pas una determinada manera de treballar el llenguatge; aix¨° afirma en les Noves cartes a un jove poeta (2009), assaig breu, important no sols per entendre com veu Margarit el seu ofici, sin¨® tamb¨¦ qu¨¨ representa llegir i escriure poesia avui dia.

UN HIVERN FASCINANT

Joan Margarit
Edicions Proa
104 p¨¤gines
16 / @ 8.99 euros

Deixant a part recopilacions, antologies i versions en castell¨¤, Un hivern fascinant¨¦s el nov¨¨ recull de poemes que publica en aquest segle, testimoni d¡¯un per¨ªode d¡¯intensa dedicaci¨® a la poesia. Un cop m¨¦s, cont¨¦ els ingredients necessaris per arribar a un p¨²blic ampli: introspecci¨®, l¡¯evocaci¨® de moments significatius d¡¯una vida, alguna refer¨¨ncia a l¡¯¨¨poca fosca del franquisme, la complexa relaci¨® amb la cultura espanyola, i judicis morals, en qu¨¨ la compassi¨® passa al davant de l¡¯ajustament de comptes. Tamb¨¦, continua fidel a les composicions breus que combinen lliurement decas¨ªl¡¤labs i alexandrins, un m¨ªnim de formalitzaci¨® que assimila el poema a la llengua parlada.

L¡¯aposta de Margarit sempre ha estat per una poesia que s¡¯ent¨¦n, que arriba, que no necessita un intermediari que la desxifri per al lector. Per aix¨°, m¨¦s enll¨¤ de les an¨¨cdotes concretes ¡ªcom ara el redescobriment en un museu d¡¯un quadre de Gauguin que de jove havia tingut penjat a la paret de l¡¯habitaci¨® en forma de p¨°ster, o la incomoditat de veure com s¡¯ha posat de moda portar pantalons esquin?ats¡ª i del m¨¦s o menys gran inter¨¨s que puguin tenir com a fita biogr¨¤fica, la poesia de Margarit ¨¦s el resultat d¡¯una cerca constant de veritat i de bellesa ¡ªels dos components fonamentals i inseparables de la poesia, com remarca sempre¡ª a partir de la llengua de cada dia. No es tracta solament d¡¯un proc¨¦s de depuraci¨® ret¨°rica per fer versos amb un llenguatge menys sotm¨¨s als convencionalismes literaris, sin¨® tamb¨¦ de depuraci¨® sentimental, a fi i efecte de poder-se enfrontar a la crua realitat tot superant les il¡¤lusions i els autoenganys que acompanyen la vida dels homes: ¡°Me n¡¯anir¨¦ estimant. No tinc res m¨¦s. / S¨®c aquesta mirada rere els vidres¡±