Estats a la desesperada/ estats agonitzants

?s possible que all¨° que avui ens sembla dram¨¤tic i transcendent s¡¯acabi esfumant dels llibres d¡¯hist¨°ria. O b¨¦ que una realitat que avui identifiquem amb nitidesa, es transformi i adopti una nova aparen?a en el futur. Per tant, pot resultar esclaridor anticipar com observarem i analitzarem el nostre intens panorama pol¨ªtic actual d¡¯aqu¨ª a, posem per cas, 30 anys. Es tracta d¡¯un exercici impossible de resoldre, per¨° pel simple fet d¡¯intentar-ho ja emergeixen discursos menys esbiaixats i una mica m¨¦s racionals.

Un exercici que consisteix a respirar profundament, evitar el Twitter i les tert¨²lies, centrar-se en categories anal¨ªtiques, oblidar la intensitat de les picabaralles m¨¦s recents i buscar una perspectiva llunyana des d¡¯on es pugui llegir, m¨¦s que relatar, la nostra actual situaci¨® pol¨ªtica. I des d¡¯aquesta perspectiva distant podrem observar, entre moltes altres coses, la manifestaci¨® emp¨ªrica d¡¯all¨° que ja apareixia en molts textos te¨°rics dels anys noranta: la crisi de l¡¯estat naci¨®. Seguint el rastre d¡¯aquesta literatura, d¡¯aqu¨ª a 30 anys potser interpretarem la tensi¨® actual entre Catalunya i Espanya no com un conflicte estatal, sin¨® en termes de la incapacitat del vell Estat espanyol i de la impossibilitat d¡¯un eventual Estat catal¨¤.

Va ser durant els anys noranta quan va comen?ar a proliferar una interessant literatura acad¨¨mica que es referia al buidatge de l¡¯estat, a l¡¯estat com a concepte zombi, al desbordament d¡¯uns estats que es veien superats ¨Cperforats, deien alguns¨C tant per una globalitzaci¨® imparable com per un increment del localisme. Durant el per¨ªode Delors, fins i tot semblava que a la Uni¨® Europea es popularitzava la idea d¡¯una Europa de les regions o de les ciutats. Entre l¡¯auge europeu i la import¨¤ncia de la proximitat, l¡¯estat apareixia tenallat i condemnat a un inevitable declivi. Encara que els arguments eren s¨°lids, la veritat ¨¦s que l¡¯estat ha aconseguit sobreviure. Potser de manera ag¨°nica, defensant-se a la desesperada.

En la nostra dram¨¤tica immediatesa pol¨ªtica estem presenciant la batalla entre un Estat espanyol que intenta mantenir-se i un Estat catal¨¤ que intenta emergir. I tots dos estan fracassant. Entenc que aquesta afirmaci¨® pugui semblar contraintu?tiva i que ser¨¤ oportunament refutada tant per aquells que interpreten el 155 com un retorn a la normalitat com per aquells que, despr¨¦s de la viol¨¨ncia institucional de l¡¯1-O, es mostren conven?uts que res no tornar¨¤ a ser com abans. Tot i aix¨°, utilitzant certa dist¨¤ncia acad¨¨mica, m¡¯atreveixo a discrepar de totes dues opinions. D¡¯una banda, l¡¯Estat espanyol ha utilitzat all¨° que el defineix com a estat (l¡¯imperi de la llei i el monopoli de la viol¨¨ncia leg¨ªtima) per imposar l¡¯ordre, tot i que probablement comprovarem com, al segle XXI, aquestes invocacions a una versi¨® hobbesiana de l¡¯estat ni convencen ni s¨®n efectives. Ho sabem prou b¨¦ els que vivim a Catalunya. Per la seva banda, els independentistes catalans invoquen un dif¨²s dret a decidir per crear un nou estat, per¨° no troben les palanques adequades ni per construir les seves estructures b¨¤siques, ni per aconseguir els imprescindibles reconeixements internacionals, ni tampoc per articular els amplis consensos socials que exigeix un pas d¡¯aquesta magnitud.

L¡¯Estat espanyol es mostra, doncs, com un artefacte pol¨ªtic d¡¯uns altres temps i la meva previsi¨® ¨¦s que, si no fa un canvi de rumb radical, no ser¨¤ capa? de resoldre la crisi actual; mentre que el proclamat per¨° no implementat Estat catal¨¤ es mostra com un Quixot lluitant contra els molins de vent. Tots dos seguiran resistint ag¨°nicament, deixant anar les urpes i generant una notable inestabilitat; per¨° d¡¯aqu¨ª a 30 anys aquestes convulsions potser nom¨¦s seran percebudes com les dificultats d¡¯un estat moribund. Pot ser que els polit¨°legs que defensaven el declivi de l¡¯estat, trobin en Espanya i en Catalunya una de les primeres mostres de la seva obsolesc¨¨ncia.

De moment, tant l¡¯existent Estat espanyol com el proclamat Estat catal¨¤ troben amplis suports populars per seguir plantant cara. No obstant aix¨°, es tracta d¡¯uns suports que depenen de promeses impossibles de complir, d¡¯assegurar una protecci¨® i unes garanties de progr¨¦s i benestar que ja no s¨®n a les seves mans. Potser d¡¯aqu¨ª a 30 anys ja sabrem que els estats no tenen futur, i que van comen?ar a enfonsar-se a Espanya i a Catalunya. Potser els llibres d¡¯hist¨°ria del futur no puguin explicar qui va guanyar la batalla, sin¨® com es va administrar la doble derrota. La derrota d¡¯uns estats que es resisteixen a desapar¨¨ixer, mentre d¡¯altres es mostren incapa?os de n¨¦ixer.

?Quim Brugu¨¦ ¨¦s professor de la Universitat de Barcelona