Confederaci¨® i Estat federal

Se solen confondre els termes confederaci¨® o, pitjor encara, Estat confederal, i Estat federal. Diguem d'entrada que no ¨¦s correcte considerar una confederaci¨® com a Estat at¨¨s que es tracta d'una cosa molt diferent, d'una organitzaci¨® internacional formada per un conjunt d¡¯estats.

El fonament jur¨ªdic d'una confederaci¨® ¨¦s un tractat, ¨¦s a dir, un pacte en el qual els subjectes contractants s¨®n els estats sobirans que, mitjan?ant aquest tractat, no perden la seva condici¨® d¡¯estats. El tractat crea unes institucions pol¨ªtiques amb dues peculiaritats espec¨ªfiques: primera, el seu ¨°rgan superior ¨¦s una assemblea formada per representants dels seus governs que estan subordinats jer¨¤rquicament a aquests governs; segona, les normes de la confederaci¨® obliguen nom¨¦s els estats, que s'encarreguen d'aplicar-les als seus respectius territoris, assumint la responsabilitat del seu incompliment davant la confederaci¨®.

Aix¨ª doncs, la confederaci¨® no es relaciona directament amb els ciutadans, sin¨® nom¨¦s amb els estats membres. En aquests sup¨°sits, els estats deleguen a la confederaci¨® l'exercici de les compet¨¨ncies que consten expressament al tractat, per¨° en continuen sent els titulars en virtut de la seva condici¨® de sobirans. Finalment, la hisenda de la confederaci¨® est¨¤ formada per les aportacions directes de les hisendes respectives dels estats membres i, per tant, la confederaci¨® no recapta directament els impostos dels ciutadans de cadascun dels estats. Per tant, la confederaci¨® no ¨¦s pr¨°piament un Estat, sin¨® una uni¨® d¡¯estats, i com que el tractat ¨¦s la norma jur¨ªdica que regeix les relacions entre aquests estats, la seva naturalesa ¨¦s de car¨¤cter internacional.

L¡¯Estat federal t¨¦ una naturalesa molt diferent, t¨¦ naturalesa d¡¯Estat. En la seva estructura m¨¦s elemental, es tracta d'un Estat format per dos ordres institucionals i jur¨ªdics diferents: d'una banda, els ¨°rgans i el dret de la federaci¨®; de l'altra, els ¨°rgans i el dret dels estats membres. Tot aix¨° comporta, entrant ¨¦s m¨¦s detalls, les caracter¨ªstiques seg¨¹ents.

En primer lloc, l¡¯Estat federal es fonamenta jur¨ªdicament en una Constituci¨®, en una norma emanada del poder constituent, de la voluntat del conjunt de ciutadans que formen el poble d'un Estat. Aquest poder constituent no ¨¦s producte, per tant, d'un pacte entre els estats membres (comunitats aut¨°nomes a Espanya) sin¨® de la suma de les voluntats individuals expressades pels ciutadans. En definitiva, no ¨¦s un tractat sin¨® una llei. En virtut d'aquest fonament, la Constituci¨® ha de garantir la igualtat b¨¤sica de drets entre els ciutadans.

En segon lloc, cadascun dels estats membres es doten tamb¨¦ d'una Constituci¨® pr¨°pia dins dels l¨ªmits tra?ats per la Constituci¨® federal. La relaci¨® entre la federaci¨® (per entendre'ns, l'estat central) i els estats membres no ¨¦s de jerarquia sin¨® de compet¨¨ncia, la qual cosa implica que no hi pot haver entre ells controls pol¨ªtics, sin¨® nom¨¦s controls jur¨ªdics aplicats per ¨°rgans jurisdiccionals, no per ¨°rgans pol¨ªtics.

En tercer lloc, la Constituci¨® federal ha d'establir els principis de distribuci¨® de compet¨¨ncies entre la federaci¨® i els estats membres. Aquest aspecte ¨¦s potser el m¨¦s decisiu de tot Estado federal ja que configura el pes quantitatiu i qualitatiu de les institucions federals i les dels estats membres.

En quart lloc, la federaci¨® i els estats membres exerceixen els seus poders propis b¨¦ exclusivament, b¨¦ en col¡¤laboraci¨® entre ells. En el pla legislatiu, la col¡¤laboraci¨® se sol realitzar en el si d'una segona cambra o senat, representativa dels estats membres. Aquest senat t¨¦ la funci¨® gen¨¨rica d'integrar la voluntat pol¨ªtica dels estats membres en la voluntat de l¡¯Estat federal. En el pla executiu, les administracions p¨²bliques col¡¤laboren i cooperen per aconseguir m¨¦s efic¨¤cia general i, per tant, un millor servei del ciutad¨¤.

D¡¯altra banda, tant els ¨°rgans de la federaci¨® com dels estats membres tenen potestats tribut¨¤ries per fer front a les despeses que comporta l'exercici de les seves compet¨¨ncies respectives, fet que dona lloc a dues menes d'hisendes p¨²bliques, la de la federaci¨® i la de cadascun dels estats membres.

Finalment, afegim que un Estat membre d'una confederaci¨® t¨¦ dret a abandonar-la perqu¨¨ que quan s¡¯acorda el tractat conserva la seva sobirania. En canvi, en un Estat federal aix¨° ¨¦s impossible, l'acord constitucional ¨¦s entre ciutadans, no entre territoris.

Francesc de Carreras ¨¦s professor de Dret Constitucional.