Votar b¨¦ o no

Campanya electoral estranya, complexa. No hi ha pel¡¤l¨ªcula, novel¡¤la o s¨¨rie que permeti descriure-la, encara no. Cal afrontar-la. Caps de llista i candidats a la pres¨® i a un altre pa¨ªs. Impossible no mirar enrere, des de l¡¯atemptat de l¡¯agost i les seves conseq¨¹¨¨ncies institucionals. I des del setembre fins avui mateix. El rep¨¤s ser¨¤ incomplet per for?a, han passat massa coses. La visita dels monarques i de Rajoy a Barcelona en anys. Els plens del Parlament i les lleis de desconnexi¨®. L¡¯1 d¡¯octubre, les votacions i les c¨¤rregues policials. Dolor i confusi¨®. Reacci¨® descomunal previsible de l¡¯Estat i els seus mitjans. El discurs del rei. El periple de la DUI i de la rep¨²blica. Manifestacions. L¡¯espanyolisme catal¨¤ al carrer. Sentiments a flor de pell, an¨¤lisis pol¨ªtiques en suspens. El govern central obre m¨¦s la caixa dels trons: el 155. Eleccions convocades. Detencions de l¨ªders civils i de pol¨ªtics. Part del govern auton¨°mic se¡¯n va a B¨¨lgica. Judicialitzaci¨® abusiva de la noci¨® de viol¨¨ncia. Acte sacramental de penediment. Legitimitats creuades i enrarides. Si l¡¯independentisme es va saltar la llei, el desplegament del 155 no sembla gaire legal segons diversos juristes. Per qu¨¨ Puigdemont no va convocar eleccions. Ciutadans que respiren tranquils quan aix¨ª semblava i que aix¨ª se senten quan Rajoy les convoca, malgrat tot. Per¨° a dia d¡¯avui no sabria dir si els alleujats s¨®n gaires. Neguit independentista, i nova embranzida despr¨¦s de les decisions judicials i els esdeveniments varis a Brussel¡¤les. Malestar quotidi¨¤. Moltes persones implicades en pol¨ªtica com fa anys que no veia.

M¨¦s dif¨ªcil ¨¦s oblidar-se del que va dir a prop¨°sit de l¡¯article 155 el candidat Albiol, home sempre disposat a evitar les subtileses: si els independentistes guanyen, el 155 continuar¨¤. Que ¨¦s com dir que es faran tantes eleccions com faci falta fins que deixin de guanyar-les. M¡¯ho recorda un bon amic quan proposo mirar les coses amb sentit com¨². No em siguis t¨¨bia, diu amb un somriure. B¨¦, intentar¨¦ anar a fons.

Alg¨² hauria de parlar amb alg¨². Tamb¨¦ des de la perspectiva secessionista i precisament amb aquesta, que encara que sigui indesitjable per a tants no per aix¨° ¨¦s il¡¤leg¨ªtima. No es pot fer res si ning¨² parla amb ning¨². Ni tan sols una ruptura. Ni es pot viure junts sense parlar. La pol¨ªtica ¨¦s justament l¡¯art de viure junts (Simone Weil, Hannah Arendt). A la mateixa casa i entre ve?ns, entre iguals i entre diferents. No ¨¦s equilibrisme, ¨¦s ast¨²cia imprescindible: respectar-se, escoltar-se per poder viure. Ser¨¤ possible?

Les coses s¡¯encavalquen i el seu pas velo? torna, al trot, dia a dia, de l¡¯hora en hora d¡¯aquelles setmanes. ?s el moment d¡¯aclarir-ho. Els esdeveniments han revelat diverses coses. Una, que els resultats del 21-D segurament seran dif¨ªcils de combinar per formar govern i caldr¨¤ imaginaci¨® pol¨ªtica. Una altra, la deriva autorit¨¤ria de l¡¯Estat espanyol que molts veiem. Ha crescut despr¨¦s de la llei mordassa. Parlar de franquisme i de feixisme pot ser ganduleria pol¨ªtica, per¨° no banalitzar-lo no significa que tancar webs (i dic nom¨¦s aix¨°) no sigui una decisi¨® autorit¨¤ria alarmant que quan la pren el govern xin¨¨s ocupa portades, i aqu¨ª no es discuteix. Prohibir els s¨ªmbols d¡¯un color ¨¦s esperp¨¨ntic. La ultradreta est¨¤ crescuda. Tercer aprenentatge: l¡¯independentisme es juga la majoria de vots que ha apr¨¨s que necessita.

El govern central ha enfocat les eleccions per bandejar l¡¯independentisme i aix¨ª utilitza el 155. Cal votar b¨¦, ens diu. B¨¦, qu¨¨ ¨¦s, en aquestes eleccions d¡¯excepci¨®? Una altra veu del PP, la ministra militar Cospedal, ha dit alguna cosa aix¨ª com que les eleccions van ser convocades perqu¨¨ les guanyin els partits que donen suport al 155. Caram. ?s una variant del que va dir Albiol. Si no es vota b¨¦, hi haur¨¤ c¨¤stig?

El PP, que gaireb¨¦ no pinta res a Catalunya, ara la tutela amb el 155. Veurem m¨¦s arbitrarietats aquests dies dels partits en lli?a, em temo. El millor ser¨¤ que el 21-D deixi clar quants s¨®n els votants d¡¯uns i altres.

Ara, atenci¨®: l¡¯enquesta ¨²ltima del CIS informa sobre qui pot guanyar, per¨° tamb¨¦ indica que una majoria (44%) dels catalans s¨®n partidaris d¡¯un Estat que reconegui a les comunitats aut¨°nomes la possibilitat de ser independents. Si la societat sol anar per davant dels canvis legals, aix¨ª sembla ser tamb¨¦ ara, en la forma de l¡¯Estat i en el seu fons social. Contra tot aix¨° estan encaminats la recentralitzaci¨® i els abusos que vivim. Hi ha molt en joc el dia 21.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF