Un m¨®n feli? al camp de Terez¨ªn

Un delegat de la Creu Vermella visita el camp de concentraci¨® de Terez¨ªn en la recta final de la Segona Guerra Mundial. Aquest inc¨°mode visitant, de la m¨¤ de l'alcalde, un jueu coix orgullos¨ªssim de la vida que porten al camp, i del comandant, un nazi culte i exquisidament respectu¨®s, descobreix un poble entranyable, poblat per gent encantadora, gaireb¨¦ feli?. Habitants (presos condemnats, en realitat!) adoctrinats per mostrar un camp id¨ªl¡¤lic...

Aquesta visita, que realment va tenir lloc, ¨¦s la base de l'obra teatral Himmelweg (Cam¨ª del cel), l'obra del dramaturg madrileny Juan Mayorga que, en versi¨® de Raimon Molins, es representa a la sala Atrium de Barcelona. En principi, no ¨¦s m¨¦s que aix¨°: una m¨¦s de les 34 adaptacions professionals que s'han fet del text de Mayorga (ara tradu?t, tamb¨¦, al xin¨¨s). Per¨° si es pensem que ¨¦s la tercera vegada que aquest muntatge s'instal¡¤la a la sala de la pr¨°pia companyia, amb el mateix ¨¨xit de cr¨ªtica i p¨²blic, descobrim que t¨¦ alguna cosa especial. ¡°A m¨¦s de profundament moral, la versi¨® de Molins ¨¦s paradoxalment bella¡±, sost¨¦ Mayorga, que es declara admirador del director catal¨¤, amb qui est¨¤ ¡°en di¨¤leg permanent¡±.

Una mascarada? Una obra de teatre? Una inf¨¤mia? ?s cre?ble que el delegat internacional s'ho empass¨¦s tot? Era neutral, aquest enviat? Va ser enganyat o es va deixar enganyar? Les preguntes que planteja l'obra conviden a un intens debat que el mateix Mayorga exposa amb rotunditat i riquesa de lectures: ¡°En el fons, es tracta de la capacitat que t¨¦ el poder per invisibilitzar-se, emmascarant les seves accions o desviant d'elles nostra atenci¨®; la dificultat de l'home com¨² per mirar de cara la realitat quan aquesta exigeix d'ell decisions doloroses; la confusi¨® entre el teatre i la vida, en la qual sovint ens descobrim interpretant personatges sense estar segurs si som autors d'aquests personatges o si s¨®n uns altres els que ens han escrit com viure¡±.

Per plasmar aquesta mascarada, Molins, que tamb¨¦ interpreta el comandant del camp, ha optat per marionetes. ¡°Creem personatges sense cap expressi¨®, per¨° que enamoren amb una m¨¤gia po¨¨tica¡±, argumenta el director. Mayorga aix¨ª ho va entendre: ¡°Quan Molins em va parlar d'utilitzar ninots vaig tenir por que algun espectador ho pogu¨¦s entendre com una simbolitzaci¨® ing¨¨nua¡±, comenta l'autor. ¡°Per contra, els ninots, que ha constru?t la pr¨°pia companyia, s¨®n actors fonamentals del muntatge. Els seus manipuladors, que, al seu torn, interpreten els tres protagonistes, aconsegueixen humanitzar-los i mantenir amb ells una relaci¨® ¨ªntima i conflictiva¡±.

Molins ha volgut fugir del t¨°pic a l'hora de reflectir la realitat d'un camp de concentraci¨®. ¡°He fet un patchwork de molts referents sense quedar-me amb cap: La llista de Schindler, L'enfonsament, To be or not to be, El gran dictador... Per¨° si veiem v¨ªdeos de Goebbels, per exemple, descobrim que el que sembla una exageraci¨® no ho ¨¦s en absolut¡±. El seu personatge, diu, ¡°¨¦s un soci¨°pata, unes vegades; un culte director de teatre, unes altres¡±.

Mirar cap a un altre costat

Patricia Mendoza (que dona vida al visitant, convertit en dona) i Guillem Geffaell (l'alcalde jueu) coincideixen amb Molins a destacar que Mayorga ¡°¨¦s un autor hipn¨°tic¡±. ¡°Crea una hipnosi de l'horror, per¨° alhora, po¨¨tica i bella¡±, diu el director, que destaca que l'autor del text sigui, tamb¨¦, matem¨¤tic: ¡°Crea escenes que s¨®n artefactes mec¨¤nics, peces clau d'un engranatge perfecte¡±. Aquest engranatge coincideix amb el segell de la companyia Atrium, que sempre ha apostat m¨¦s per suggerir sensacions que per explicar-les: ¡°?s la nostra paranoia art¨ªstica interna¡±, reconeix Molins. ¡°Fem que el p¨²blic pensi, que demostri la seva intel¡¤lig¨¨ncia. Aix¨° no ¨¦s una telenovel¡¤la¡±.

Himmelweg t¨¦, per descomptat, una lectura actual. ¡°Crec que ¨¦s una obra sobre l'extermini dels jueus europeus, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una obra de la nostra ¨¨poca¡±, diu Mayorga. Autor, director i actors coincideixen que ¡°all¨° de mirar cap a un altre costat est¨¤ molt de moda a l'Europa actual¡±. ¡°Tots sabem que apartar la mirada del dolor ali¨¨ ¨¦s immoral, sobretot si aquest dolor ¨¦s causat per una injust¨ªcia. Una altra cosa ¨¦s que nom¨¦s els moralment m¨¦s forts siguin capa?os de viure conforme a aquesta veritat¡±, sentencia Mayorga.