Fundacions i mecenatges

Fa una pila d¡¯anys, una entitat banc¨¤ria de Catalunya, amb bona caixa, em va nomenar membre d¡¯unes comissions per jutjar el valor o l¡¯oportunitat de projectes d¡¯investigaci¨® o d¡¯ampliaci¨® d¡¯estudis a Alemanya: eren les beques llavors anomenades DAAD, a les quals podia presentar-se qualsevol llicenciat ¡ªara ¡°graduat¡±, que sona a menys: sic transiit gloria uniuersitatis. Hi havia dos tribunals, l¡¯un per a mat¨¨ries tecnicocient¨ªfiques, i l¡¯altre per a mat¨¨ries human¨ªstiques. Amb molt bon criteri, les sol¡¤licituds relatives a la m¨²sica i l¡¯arquitectura es discutien al si de la comissi¨® human¨ªstica, de la qual jo formava part.

En una de les convocat¨°ries va presentar-se una estudiant per investigar deixies de l¡¯escriptura lineal B en un jaciment descobert prop de Cnossos, a Creta. Cap dels membres de la comissi¨® va entendre gaire b¨¦ en qu¨¨ consistia aquesta ¡°escriptura lineal B¡±, per¨° aquella estudiant, que era tot saviesa in nuce, ens ho va explicar amb molt de convenciment, bo i emprant una pissarra que hi havia per sort en aquell lloc: ara s¨¦ que es tracta de l¡¯origen remot de l¡¯alfabet grec, nascut en l¡¯¨¨poca mic¨¨nica i que, almenys, es trobava prou divulgat cap a 1300 aC ¡ªcom sempre en les lleng¨¹es antigues, s¡¯utilitzava sobretot per fer sumes i restes de productes comercials i del seu valor monetari, de vegades per assenyalar gestes reials o sepultures¡ª. La noia va obtenir la beca, i ara surt retratada en revistes cient¨ªfiques de prestigi. Despr¨¦s de Michael Ventris, que va ser el primer descodificador d¡¯aquella escriptura, ¨¦s la persona que en sap m¨¦s del m¨®n.

En una altra ocasi¨® va venir un noi que volia perfeccionar l¡¯art del violoncel en un conservatori d¡¯Alemanya. Persuasiu, va fer un magn¨ªfic discurs sobre la manera com Pau Casals interpretava les suites per a violoncel tot sol de Bach: ens va conv¨¨ncer que tenien una bella tintura schumaniana, que ¨¦s argument de pes. Vam deliberar i ens va semblar que, si no el sent¨ªem tocar, no ens far¨ªem cap idea segura sobre la seva compet¨¨ncia. Eren unes comissions que enyoro, perqu¨¨, parlant-ne, tothom va coincidir a donar dues hores a aquell noi per anar a casa a buscar l¡¯instrument ¡ªcosa no prevista al reglament¡ª, i tornar a presentar-se. Va fer-ho. Llavors va tocar la giga de la Suite n¨²m. 4 (comp¨¤s de 12/8, tonalitat de mi bemoll major), segurament el moviment m¨¦s dif¨ªcil de tota la s¨¨rie bachiana. Vam quedar impressionats. Va rebre la beca. Ara ¨¦s primer violoncel d¡¯una orquestra alemanya.

I em ve al cap un pensament: ¨¦s que a Catalunya no hi haur¨¤ mai ¡ªel CoNCA a penes ho ¨¦s, la Conselleria de Cultura, tampoc¡ª una instituci¨® que es permeti llen?ar literalment els diners ¡ªparlo justament amb la l¨°gica dels capitalistes i els financers¡ª per sufragar algunes de les iniciatives m¨¦s abstractes, o d¡¯utilitat m¨¦s discutida, que un hom pugui afigurar-se? Qu¨¨ s¡¯ha fet d¡¯aquells mecenes fabricants de b¨¤lsams que van donar suport a iniciatives quasi ins¨°lites? On ¨¦s aquella burgesia catalana generosa i il¡¤lustrada? S¡¯ha fos.

Per sort, de tant en tant m¡¯arriba la not¨ªcia d¡¯alguna proesa ins¨°lita: ara s¨¦, per indicaci¨® de col¡¤legues de la UB, de la UAB i de la UPF, entre ells Eudald Carbonell, que ha prestat valuosos serveis al pa¨ªs, que fa cosa de dos anys es cre¨¤ una fundaci¨® de nom PALARQ ¡ªPaleontologia i Arqueologia¡ª, que no s¨¦ qui paga, per¨° paga, per fer buscalles i troballes d¡¯all¨° m¨¦s rec¨°ndit i impensable fora d¡¯Europa, all¨¤ on no solen arribar les ajudes estatals, nacionals o regionals ¡ªsi ¨¦s que n¡¯hi ha¡ª, en els ¨¤mbits d¡¯aquelles dues disciplines. Una bec¨¤ria t¨¦ un ajut per excavar a ?tica ¡ªque surt a la Hist¨°ria de Polibi, arran de la guerra dels mercenaris de Cartago, al segle III¡ª; l¡¯altra se¡¯n va a Eritrea per trobar senyals del bressol de la humanitat; un altre anir¨¤ al S¨¤hara Occidental a veure qu¨¨ hi ha amagat a Sluguilla Lawaj; un quart anir¨¤ al Kurdistan iraqui¨¤ ¡ªm¨¦s independentistes!¡ª per escorcollar Tell Lashkry; el de m¨¦s enll¨¤ far¨¤ cap a les illes Marianes, al Pac¨ªfic, molt a l¡¯abast dels m¨ªssils nord-coreans. Quins noms i llocs fant¨¤stics per fer despr¨¦s un enfilall de contes com els de Xahrazad a les Mil nits i una nit!

I com aquella entitat banc¨¤ria i aquesta cabal¨ªstica PALARQ n¡¯hi ha unes quantes al pa¨ªs: cap no t¨¦ ¨¤nim de lucre, cap no rep beneficis fiscals d¡¯import¨¤ncia, i totes s¨®n pagadores per amor de ci¨¨ncia i munific¨¨ncia. Mentrestant, els poders p¨²blics desterren les humanitats dels plans d¡¯estudis secundaris, les menystenen a la universitat i les ofeguen als ministeris i conselleries de la cosa en-si i per-a-si ¡ªla cultura, en el sentit menys folkl¨°ric del terme¡ª. I em venen ganes de tornar al llibre de Nuccio Ordine sobre La utilitat de l¡¯in¨²til (Acantilado, 2017) i crear i pagar una beca Lupetus, almenys una convocat¨°ria, perqu¨¨ alg¨² circumcidat vagi a la Meca, hi entengui alguna cosa i ens ho expliqui.