L¡¯embranzida de les ¡®low cost¡¯ assetja les l¨ªnies a¨¨ries tradicionals al Prat

No hi ha treva al mercat aeri. El tr¨¤nsit aeri de l¡¯aeroport del Prat no para de cr¨¦ixer per¨° les companyies no relaxen les seves ofensives comercials per no donar avantatge a la compet¨¨ncia. L¡¯¨¨xit del model low cost ha sacsejat el patr¨® de negoci, i les l¨ªnies a¨¨ries tradicionals exploren estrat¨¨gies per no cedir davant l¡¯embranzida del baix cost.

El ritme no para a l¡¯aeroport del Prat. El 2016 va tancar amb xifres r¨¨cord de tr¨¤nsit de passatgers i continua encadenant mesos de creixement. Aquest any, malgrat l¡¯efecte de les vagues de l¡¯estiu i la psicosi dels atemptats terroristes, tornar¨¤ a millorar els registres. Amb m¨¦s de 40 milions de passatgers acumulats a finals d¡¯octubre, la instal¡¤laci¨® barcelonina registra un 7% m¨¦s de moviment que l¡¯any passat per les mateixes dates. El past¨ªs del negoci s¡¯ha fet m¨¦s gran per¨° les companyies a¨¨ries s¡¯afanyen a no deixar escapar ni les engrunes. En aquest context, el rebregat model de negoci implantat per les companyies low cost al Prat ha posat en un comprom¨ªs les l¨ªnies a¨¨ries tradicionals. L¡¯¨²ltim cas ¨¦s la irrupci¨® de Joon, la filial econ¨°mica de la veterana Air France. A Barcelona, la companyia francesa ha canviat a Joon per operar els seus vols a costos m¨¦s redu?ts.

L¡¯empresa fuig del terme low cost i prefereix fer-se publicitat amb conceptes com ¡°jove¡± i ¡°¨¤gil¡± i afalagar els mil¡¤lennistes. Joon presumeix d¡¯oferir un refrigeri gratu?t a bord per¨° en el preu del bitllet no s¡¯inclou la facturaci¨® d¡¯equipatges. Cal pagar-la a part. Aquesta f¨®rmula, la de cobrar extres, l¡¯ha explotat Ryanair. La companyia irlandesa, malgrat haver de cancel¡¤lar m¨¦s de 200 vols amb sortida o arribada a Barcelona per desajustos en la seva operativa, es va mantenir a l¡¯octubre com la segona companyia amb un volum m¨¦s gran de passatgers transportats. Nom¨¦s la va superar Vueling. La low cost del grup IAG ¨¦s un altre exemple del to assequible que s¡¯ha donat a algunes rutes. A Barcelona, la marca Iberia ja nom¨¦s s¡¯usa per operar el pont aeri. Vueling ha monopolitzat les connexions nacionals i europees, aix¨ª com els escassos vols amb ?frica i l¡¯Orient Mitj¨¤. Per enlla?ar amb Am¨¨rica, el grup IAG tracta de fer el mateix amb Level. Precisament, la irrupci¨® de Level, i les seves llamineres tarifes, ha estat asfixiant per Aerol¨ªneas Argentinas, que ha hagut de cancel¡¤lar la seva activitat a Barcelona al¡¤ludint ¡°raons comercials lligades a l¡¯estrat¨¨gia de rendibilitat i optimitzaci¨® de recursos¡±. La bona marxa d¡¯altres low cost com Norwegian o Easy Jet, fins i tot l¡¯hongaresa Wizz Air, ha tenallat el desenvolupament de les companyies tradicionals a l¡¯aeroport catal¨¤.

Les que exploten rutes m¨¦s consolidades, ¨¦s el cas de British Airways, Fly Emirates, Turkish Airlines, Korean Air, Avianca, Qatar Airways o Air Europa, mantenen l¡¯ofensiva del baix cost per¨° per exemple Air Canada opera els seus vols a trav¨¦s de la matriu econ¨°mica Air Canada Rouge.

Ajustar on es pugui

Les companyies amb prou feines poden retallar les despeses comunes com el combustible o les taxes aeroportu¨¤ries. Han de pagar a Aena per conceptes relatius a la seguretat o per aterrar i aparcar en la pista. La tarifa varia en funci¨® d¡¯alguns factors: el pes de l¡¯avi¨® o el seu impacte ac¨²stic. En canvi, s¨ª que espremen marges pel que fa al passatger. Apurar l¡¯espai entre butaques per guanyar m¨¦s capacitat o cobrar extres com l¡¯elecci¨® del seient, la facturaci¨® d¡¯equipatge o la venda a bord, els dona un plus de rendibilitat a les companyies. La comoditat es ressent per¨° el negoci funciona.