La import¨¤ncia dels que no van votar

En el darrer sondeig del CIS, un 13% del total dels 3.000 catalans enquestats afirmen que no van anar a votar a les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques del 27 de setembre del 2015. La seva opini¨® ¨¦s summament rellevant ja que vuit de cada deu d¡¯aquests abstencionistes afirmen que aniran a votar amb tota seguretat o molt probablement el proper 21 de desembre. La dada ¨¦s important ja que, recordem, les passades eleccions presentades com a plebiscit¨¤ries van assolir un nivell de participaci¨® r¨¨cord en relaci¨® amb qualsevol de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades amb anterioritat. En efecte, si llavors van votar el 75% dels catalans amb dret a vot, les previsions situen aquest percentatge el 21D bastant per sobre del 80%. Recordem que estem en una campanya que se segueix amb gran expectaci¨® i que compte, a m¨¦s, amb una cobertura in¨¨dita en els mitjans de tota Espanya.

L¡¯enquesta del CIS permet con¨¨ixer les opinions i possibles conductes d¡¯aquest destacat grup d¡¯abstencionistes. Veuen l¡¯actual situaci¨® econ¨°mica i pol¨ªtica de Catalunya notablement pitjor que com la veuen el conjunt d¡¯enquestats. Qualifiquen l¡¯independentisme de ¡°problema¡± de manera bastant m¨¦s intensa que la resta i s¨®n, aix¨ª mateix, considerablement m¨¦s cr¨ªtics amb la gesti¨® de la Generalitat i de Puigdemont. Si b¨¦ un 40% del conjunt dels enquestats qualifica la gesti¨® de Puigdemont de bona o molt bona, aquest percentatge cau fins al 17% entre els que no van votar el 2015. El 60% d¡¯aquest col¡¤lectiu ja t¨¦ decidit el seu vot, i es decanten majorit¨¤riament pels partits contraris a la independ¨¨ncia. Nom¨¦s el 9% pensen votar opcions com JxCat, ERC o la CUP. En canvi, creuen que el m¨¦s probable ¨¦s que els partidaris de la independ¨¨ncia guanyin les eleccions, la qual cosa sens dubte afavoreix ara la seva implicaci¨®. Quines s¨®n altres caracter¨ªstiques d¡¯aquest col¡¤lectiu? La gran majoria no va n¨¦ixer a Catalunya (dues de cada tres), i en la mateixa proporci¨® tenen com a llengua materna el castell¨¤. D¡¯altra banda, els seus perfils d¡¯edat o nivell d¡¯estudis no s¨®n gaire diferents de la resta dels enquestats. Mentre que en el global un 50% es reconeixen en les expressions ¡°nom¨¦s espanyol¡±, ¡°m¨¦s espanyol que catal¨¤¡± o ¡°tan espanyol com catal¨¤¡±, entre els que no van votar el 2015 el percentatge ¨¦s del 76%. Es defineixen majorit¨¤riament en posicions d¡¯esquerra (un 42%) o de centre (un 30%).

Qu¨¨ ens diu tot aix¨° amb relaci¨® al 21D? El que mostra ¨¦s la sensaci¨® d¡¯amena?a que, amb ra¨® o sense, ha projectat la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia de finals d¡¯octubre sobre una part de l¡¯electorat catal¨¤ que abans no s¡¯havia sentit interessat pel ¡°proc¨¦s¡±. Una sensaci¨® d¡¯amena?a que est¨¤ mobilitzant fins i tot un sector que es va mostrar reticent a participar en les ja intenses eleccions del 27S del 2015. La capacitat d¡¯acci¨® demostrada per part del bloc independentista, ha tret de la passivitat i del silenci un gran nombre de persones que nom¨¦s ara pensen a votar m¨¦s en clau negativa (impedir que guanyin) que en clau constructiva (certa dispersi¨® de projectes alternatius). I ara, com m¨¦s demostren els independentistes la solidesa de les seves posicions (vegeu Brussel¡¤les), m¨¦s poden generar la reacci¨® contr¨¤ria i, per tant, posar m¨¦s en perill la seva vict¨°ria. Percentatges de vot que en altres circumst¨¤ncies (eleccions auton¨°miques ordin¨¤ries) assegurarien un triomf c¨°mode que permetria superar el 50% tant en escons com en vots, poden resultar ara totalment insuficients.

El m¨¦s greu de tot aix¨°, ¨¦s que aquest vot en contra, aquesta mobilitzaci¨® defensiva davant el que es percep com a amena?a, pot acabar legitimant la injustificable din¨¤mica autorit¨¤ria i repressiva d¡¯aquestes ¨²ltimes setmanes. I res fa suposar que el dia 22 estarem millor que ara. Falta capacitat de construcci¨® en positiu. Falta poder sortir d¡¯aquest bucle en el qual all¨° que uns veuen com la soluci¨® de tot, altres ho veuen com una amena?a vital. S¡¯ha volgut ignorar des de fa massa temps que el gran seguiment de les mobilitzacions sobiranistes no implicava autom¨¤ticament unanimitat ni acord t¨¤cit de la resta de la poblaci¨®. El desig d¡¯independ¨¨ncia o de reconeixement de la identitat nacional de Catalunya ¨¦s tan leg¨ªtim com desitjar el manteniment de l¡¯status quo. L¡¯error ¨¦s tractar d¡¯imposar una determinada posici¨® als altres sense entendre que la pluralitat d¡¯opinions i de desitjos no nom¨¦s ¨¦s alguna cosa real i evident, sin¨® que ¨¦s tamb¨¦ alguna cosa que cal defensar i protegir.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.