Catalunya ha rebut les retallades sanit¨¤ries m¨¦s grans durant el proc¨¦s

La sanitat catalana ha estat un dels sectors m¨¦s perjudicats pels tres avan?aments electorals consecutius que s'han produ?t a Catalunya des del 2012 a causa dels vaivens del proc¨¦s independentista. La inestabilitat pol¨ªtica ha passat factura al sistema sanitari p¨²blic, assotat per les retallades executades pel govern d¡¯Artur Mas i incapa? de tirar endavant canvis estructurals per millorar el sistema a causa de les aturades governamentals. Segons un estudi de l¡¯Associaci¨® Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, Catalunya va ser on m¨¦s es va retallar la despesa social durant la recessi¨®, entre 2009 i 2015.

M¨¢s informaci¨®n

El que el ¡®proc¨¦s¡¯ va silenciar

L¡¯arma llanc¨ªvola de l¡¯obra p¨²blica

La gesti¨® de les estretors en l'¨¤mbit sanitari va disc¨®rrer, durant els dos breus governs d¡¯Artur Mas ¡ªentre 2010 i 2015¡ª, en paral¡¤lel a l'auge del proc¨¦s. La major part de les compet¨¨ncies en mat¨¨ria sanit¨¤ria estan transferides a la Generalitat, aix¨ª que de poc servia com a arma llanc¨ªvola el Govern central m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¡°infrafinan?ament cr¨°nic¡± que denunciava constantment el conseller de Salut de l'¨¨poca, Boi Ruiz, per justificar les retallades i els problemes de finan?ament del sector.

Per¨° el remol¨ª del proc¨¦s independentista, que copava el debat parlamentari dia s¨ª dia tamb¨¦, s¨ª que va servir de cortina de fum per tapar els intents de privatitzaci¨® de serveis p¨²blics i les grans retallades que va engegar Artur Mas en el seu primer govern per alleujar el d¨¨ficit p¨²blic. Mentre l'Executiu de Mariano Rajoy feia el mateix a escala estatal, Mas redu?a en m¨¦s de 1.500 milions d'euros el pressupost sanitari ¡ªva passar de 9.875 milions d'euros el 2010 a tocar fons el 2014 amb 8.290 milions¡ª. Segons un estudi de l¡¯Associaci¨® Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials, Catalunya va ser, juntament amb Castella-la Manxa (presidida per Cospedal entre 2011 i 2015), la comunitat aut¨°noma que va retallar m¨¦s la despesa social (sanitat, educaci¨® i serveis socials) entre 2009 i 2015. En total, m¨¦s d'un 26%. L'informe constata una reducci¨® de 5.538 milions d'euros en les partides socials catalanes.

El Departament de Salut va ordenar tancar quir¨°fans a les tardes, reduir horaris de centres d'atenci¨® prim¨¤ria i fins i tot tancar punts d'atenci¨® continuada en alguns municipis. Tamb¨¦ va deixar de cobrir baixes i va tancar plantes hospital¨¤ries senceres per reduir despesa de personal. Durant els anys de govern de Mas, la sanitat catalana va perdre, segons les dades del Departament de Salud, 2.400 sanitaris (va passar de 76.306 el 2011 a 73.899 el 2015) i m¨¦s de 1.100 llits hospitalaris (el 2010 n¡¯hi havia 14.072 i el 2015 sumaven 12.902). Treballadors, sindicats i plataformes socials es van llan?ar al carrer per protestar contra el que es veia a venir: llistes d'espera disparades, col¡¤lapses a urg¨¨ncies per falta de llits a planta on derivar els pacients, treballadors desbordats¡­ Mentrestant, Mas es reunia amb el Govern central per buscar un pacte fiscal.

CiU comen?ava ja a abra?ar el sobiranisme quan la CUP de Reus (Tarragona) va aixecar la manta del que acabaria convertint-se en l¡¯esc¨¤ndol m¨¦s gran de corrupci¨® vinculat a la sanitat catalana: el cas Innova. La investigaci¨® indagava sobre contractes i pagaments il¡¤legals fets des de l¡¯Ajuntament de Reus a alts c¨¤rrecs sanitaris com Carles Mant¨¦, director del Servei Catal¨¤ de Salut entre 2004 i 2006, i Josep Prat, president llavors de l¡¯Institut Catal¨¤ de la Salut (ICS), la gran empresa p¨²blica que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenci¨® prim¨¤ria a Catalunya.

El segon govern de Mas va aprofitar el focus pol¨ªtic per distreure l'atenci¨® i teixir, entretant, una controvertida remodelaci¨® del sistema sanitari. Les particularitats de la xarxa p¨²blica catalana, que est¨¤ formada per prove?dors molt diferents ¡ªdes d'empreses p¨²bliques fins a fundacions i entitats amb ¨¤nim de lucre¡ª, van afavorir que el Govern de llavors maquin¨¦s un pla per esbocinar l¡¯ICS i privatitzar alguns serveis p¨²blics. Un informe encarregat per Salut a la consultora PwC destapat per ELPA?S, revelava que Mas volia privatitzar diversos hospitals. El document recomanava fins i tot ¡°una entrada de capital privat en dues fases per diluir l'impacte pol¨ªtic i social¡± del pla. Artur Mas tamb¨¦ va treure a concurs la gesti¨® de diversos centres d'atenci¨® prim¨¤ria que van acabar adjudicant-se a l'empresa Eulen, sense experi¨¨ncia en l'atenci¨® sanit¨¤ria directa.

No obstant aix¨°, a la Generalitat no li va quedar m¨¦s remei que recular en alguna de les seves decisions despr¨¦s del rebuig dels actors socials i bona part de l'oposici¨® parlament¨¤ria.

El segon govern d¡¯Artur Mas disposava del favor d¡¯ERC, el seu soci de govern, que va donar suport a uns pressupostos que consolidaven les retallades executades el 2011 i fins i tot va salvar Boi Ruiz de la reprovaci¨® al Parlament. Per¨° aquesta alian?a va sucumbir a la pressi¨® social. Sindicats i plataformes d'afectats per les retallades van criticar durament la posici¨® d¡¯ERC, que finalment va optar per retirar el seu suport al govern catal¨¤ en alguns temes com el projecte de Boi Ruiz d'unificar els hospitals de Lleida sota una nova figura jur¨ªdica.

Les retallades sanit¨¤ries van generar, de fet, una mobilitzaci¨® social sense precedents: els treballadors de l'Hospital de Bellvitge, al terme de l¡¯Hospitalet amb Barcelona, van tallar setmanalment la Gran Via, l'art¨¨ria que uneix totes dues ciutats, durant diversos mesos per protestar per les retallades; els pacients es van organitzar i van muntar taules a les portes dels hospitals ¡ªencara avui funcionen¡ª per informar de com reclamar els retards a la llista d'espera; l'estiu del 2014, ve?ns i malalts es van atrinxerar a les plantes d'hospitals com Bellvitge per evitar que es tanquessin durant l'¨¨poca estival.

La pressi¨® social va ser tal que Boi Ruiz va haver de retirar, a m¨¦s, una instrucci¨® que regulava l'activitat privada en alguns centres p¨²blics. Tamb¨¦ va redibuixar i finalment va frenar el VISC+, un pla pel qual es proposava, al principi, vendre a ens p¨²blics i privats dades sanit¨¤ries an¨°nimes amb finalitats cient¨ªfiques.

Mas va haver de tirar enrere tamb¨¦, per imperatiu judicial, un controvertit copagament que va suposar, de facto, un dels primers xocs de compet¨¨ncies amb el Govern central. Es tractava de l'euro per recepta, una mesura dissuasiva que pretenia posar fi a possibles abusos en la compra de medicaments, segons el Govern. Per¨° a m¨¦s del rebuig en bloc del sector sanitari, el Govern central ho va portar al Tribunal Constitucional, que ho va suspendre cautelarment i ho va declarar, poc despr¨¦s, inconstitucional, amb l¡¯al¡¤legaci¨® que les compet¨¨ncies en mat¨¨ria de finan?ament sanitari s¨®n exclusives de l¡¯Estat.