Les llistes d¡¯espera quir¨²rgiques creixen amb Puigdemont

L¡¯arribada de Carles Puigdemont al Govern i el canvi de conseller ¡ªva entrar Toni Com¨ªn, antigament del PSC per¨° vinculat ara a l'¨°rbita d¡¯ERC¡ª oferia un caire m¨¦s progressista quant a les pol¨ªtiques socials. Com¨ªn, m¨¦s vehement i pol¨ªtic que el seu antecessor ¡ªBoi Ruiz tenia un perfil t¨¨cnic, mancava de carnet del partit i no li agradava el conflicte pol¨ªtic obert¡ª, va entrar al Govern assegurant que les llistes d'espera s'acabarien amb la independ¨¨ncia. ¡°Necessito 1.000 milions per reduir la llista a una espera m¨ªnima, nul¡¤la. La manera m¨¦s segura de disposar d'aquests 1.000 milions ¨¦s la independ¨¨ncia¡±, va assegurar al Parlament el febrer del 2016.

L'escenari que li havia deixat el seu antecessor, no obstant aix¨°, no era gens engrescador. Amb quir¨°fans a mig gas, plantes tancades i una plantilla que s¡¯aprimava any rere any, les llistes d'espera no van deixar de cr¨¦ixer des que Mas va entrar al Govern. El 2011 es va tocar sostre amb 193.879 persones esperant nom¨¦s per a intervencions quir¨²rgiques. Almenys 125.132 persones m¨¦s esperaven per sotmetre's a una prova diagn¨°stica. Falten en aquest c¨°mput els pacients que esperaven per visitar l'especialista, unes dades que mai van transcendir.

Amb aquest panorama sobre la taula ¡ªel desembre del 2015, just abans d'entrar Com¨ªn al Govern, hi havia 160.804 persones en espera per una operaci¨®, 145.503 per una prova m¨¨dica i 656.924 per visitar l'especialista¡ª, el nou conseller de Salut va haver de desplegar un pla de xoc per contenir les dilatades llistes d'espera. Amb una injecci¨® d'uns 50 milions d'euros, Com¨ªn volia reduir un 50% el temps mitj¨¤ d'espera per a proves diagn¨°stiques i per a primeres visites a l'especialista i rebaixar un 10% la llista d'espera quir¨²rgica en els 18 mesos de legislatura que tenia davant.

No obstant aix¨°, el pla de xoc no ha fet efecte i Com¨ªn no ha aconseguit els objectius que es va proposar, encara que s¨ª que ha redu?t les demores, sobretot en consultes externes i proves diagn¨°stiques. La llista d'espera quir¨²rgica, no obstant aix¨°, no ha deixat de cr¨¦ixer.

Segons les ¨²ltimes dades disponibles del Departament de Salut, l¡¯octubre del 2017, hi ha 119.648 pacients esperant una mitjana de 69 dies per sotmetre's a una prova diagn¨°stica. 467.793 persones m¨¦s esperen 121 dies de mitjana per a una visita a consultes externes i, a m¨¦s, 170.490 pacients ¡ª10.000 m¨¦s que el desembre del 2015¡ª esperen per ser operats. Treballadors i sindicats alerten tamb¨¦ que els catalans han d'esperar fins a tres setmanes, en alguns casos, per visitar el seu metge de cap?alera (Salut va estipular un terme m¨¤xim de 48 hores). ¡°Esperaven abaixar la llista a l'estiu i alliberar llits a l'hivern per¨° s'han trobat que no han pogut dur-ho a terme perqu¨¨ no hi havia gent per operar. Amb aquests contractes precaris que fan, els professionals no volen venir¡±, apunta Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, majoritari en la sanitat catalana.

M¨¢s informaci¨®n

Les llistes d¡¯espera creixen en m¨¦s de 4.000 pacients en un any

Com¨ªn fa fora de la xarxa p¨²blica d¡¯hospitals dues cl¨ªniques privades

Una sanitat asfixiada per la tisora

A m¨¦s de les llistes d'espera, Com¨ªn va dedicar l'inici del seu mandat a rentar la cara d'un departament assetjat per les sospites de privatitzaci¨® i la por de m¨¦s retallades. En aquesta l¨ªnia, el nou conseller va anunciar la ¡°gran desprivatitzaci¨® del sistema sanitari¡± en treure un hospital privat amb afany de lucre de la xarxa p¨²blica. Va prometre, a m¨¦s a m¨¦s, grans plans per reestructurar l'atenci¨® prim¨¤ria i les urg¨¨ncies hospital¨¤ries, saturades habitualment. I va anunciar, tamb¨¦, la creaci¨® d'una estructura d¡¯Estat, la que li faltava, segons ell, perqu¨¨ el Departament de Salut funcion¨¦s com un ministeri: l¡¯Ag¨¨ncia Catalana del Medicament i Productes Sanitaris.

Al final, no obstant aix¨°, bona part dels anuncis de Com¨ªn es van quedar en l'aire, almenys, fins avui. L¡¯Ag¨¨ncia Catalana del Medicament no funciona. Els plans promesos i desplegats sobre el paper en atenci¨® prim¨¤ria o urg¨¨ncies encara no s'han tradu?t en la pr¨¤ctica cl¨ªnica. Tampoc s'ha incorporat al sistema tot el personal perdut¡ªencara que s¨ª que ha millorat la precarietat amb un pla d'estabilitzaci¨® laboral¡ª i, en definitiva, no s'han revertit completament les retallades del govern d¡¯Artur Mas. De fet, Com¨ªn va recon¨¨ixer que amb els pressupostos del 2017 havia aconseguit revertir nom¨¦s un ter? de les retallades.

Durant el seu govern, el nou conseller tamb¨¦ va tenir enfrontaments agres amb el Ministeri de Sanitat. Per exemple, pel que fa al conflicte de la prescripci¨® infermera: segons un Reial decret aplicat el Nadal del 2015, els infermers no podien utilitzar o dispensar alguns f¨¤rmacs que necessiten recepta sense perm¨ªs expr¨¦s d'un metge. Com¨ªn va rec¨®rrer el Reial decret perqu¨¨ deixava als infermers en uns llimbs jur¨ªdics, segons ell, i va engegar una ordenan?a auton¨°mica per esquivar la norma estatal. Abans que entr¨¦s en vigor, no obstant aix¨°, la nova ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, va corregir la norma estatal despr¨¦s d'un acord entre els representants dels infermers i dels metges.

En la seva ¨²ltima compareixen?a abans que el Govern central apliqu¨¦s l'article 155 de la Constituci¨® i destitu¨ªs el Govern, Com¨ªn va advertir que el Ministeri pensava rec¨®rrer tamb¨¦ una altra norma en conflicte, la llei d'universalitzaci¨® sanit¨¤ria, que donava entrada gratu?ta a la sanitat p¨²blica a tots els ciutadans i esquivava aix¨ª el Reial decret 16/2012 del Govern central que va fulminar l'acc¨¦s universal gratu?t al sistema.