La despesa familiar en educaci¨® creix un 25% durant la crisi

Les retallades que es van aplicar al sistema educatiu durant la crisi econ¨°mica han passat factura a les butxaques de les fam¨ªlies catalanes. Un estudi de la Fundaci¨® Jaume Bofill constata que, mentre el pressupost del Departament d'Ensenyament queia al voltant d'un 21,7% ¡ªentre el 2009 i el 2014, la partida p¨²blica es va reduir en 1.173 milions d'euros¡ª, la despesa familiar en educaci¨® va cr¨¦ixer un 25,3%. ?s a dir, les llars catalanes es van gastar 557,84 euros de mitjana el 2016, 112,50 euros m¨¦s que el 2008.

Els investigadors de la Fundaci¨® Bofill sostenen que aquest efecte que es va generar durant la crisi de reducci¨® de la despesa p¨²blica i augment de la despesa privada en educaci¨® es deu, en part, ¡°a l'increment del copagament d'alguns serveis educatius, en bona mesura per suplir l'aplicaci¨® de retallades de finan?ament p¨²blic que rebien abans de la crisi econ¨°mica¡±. ¡°Quan un territori retalla la inversi¨® en educaci¨® i diu que, tot i aix¨ª, s¨®n eficients, aix¨° no ¨¦s m¨¤gia. Els que gasten m¨¦s s¨®n les fam¨ªlies i aix¨° amaga una desigualtat educativa brutal¡±, reflexiona Ismael Palac¨ªn, director de la Fundaci¨® Jaume Bofill.

Els experts que van participar en l'estudi (Anuari 2016 sobre l'estat de l'educaci¨® a Catalunya) van utilitzar l'Enquesta de Pressupostos Familiars de l'Institut Nacional d'Estad¨ªstica (INE) per calcular, en termes estad¨ªstics, la despesa mitjana de les fam¨ªlies en educaci¨®. Aix¨ª, segons l'informe, les llars catalanes van destinar el 2015 557,84 euros per a ensenyament i 1.069 euros per estudiant. Aix¨° suposa 168,6 euros m¨¦s en ensenyament i 323 euros m¨¦s per estudiant que les fam¨ªlies espanyoles. No obstant aix¨°, matisa Palac¨ªn, ¡°aquestes dades serveixen per veure la tend¨¨ncia, per¨° infravaloren molt l'esfor? de les fam¨ªlies¡±. L'expert explica, a tall d'exemple, que les activitats extraescolars i el menjador d'una escola p¨²blica mitjana suposen un desemborsament familiar anual d'uns 400 euros.

D¨¨ficit de beques

L'informe alerta tamb¨¦ que ¡°continuen existint d¨¨ficits estructurals en les pol¨ªtiques de beques¡±, com les ajudes per al menjador escolar i, tot i que la Generalitat va augmentar el pressupost (de 32,7 a 69 milions) que hi destinava, encara pateixen algunes mancances. ¡°Que calgui pagar en tota la xarxa p¨²blica ¨¦s una anomalia. Hi ha fam¨ªlies que no poden abonar una quota de 400 euros en una escola i decideixen no optar a aquest centre i aix¨° provoca segregaci¨®. L'escola p¨²blica ha de ser gratu?ta i aquestes s¨®n formes de privatitzaci¨® que cal combatre¡±, sost¨¦ Palac¨ªn.

L'Anuari posa de manifest tamb¨¦ que els resultats acad¨¨mics no s'han vist afectats per la crisi i aix¨° es deu, en bona mesura, a la ¡°resposta resilient dels professors¡±, el sector m¨¦s castigat per les retallades, segons l'informe. A m¨¦s, apunta, el sistema d'immersi¨® ling¨¹¨ªstica ¡°fa que la llengua no sigui un factor d'inequitat¡±.

Els experts adverteixen, no obstant aix¨°, que, malgrat que no hi ha cap indicador que reflecteixi un empitjorament dels resultats acad¨¨mics, no cal abaixar la gu¨¤rdia. ¡°?s massa aviat per percebre algun efecte significatiu de la crisi sobre els resultats¡±, avisen.

L'informe advoca per aprofitar l'etapa de recuperaci¨® econ¨°mica per ¡°reconsiderar els elements que bloquegen la millora de la qualitat i de l'equitat del sistema¡±. Per comen?ar, els investigadors exigeixen 1.500 milions d'euros m¨¦s per situar la despesa p¨²blica en ensenyament al mateix nivell que a Espanya (el 4,4% del PIB). En aquest sentit, Palac¨ªn insisteix en la necessitat de ¡°garantir una educaci¨® de primera inf¨¤ncia de m¨¤xima qualitat prioritzant els nens en risc d'exclusi¨®¡±. Entre el 2011 i el 2015 es va reduir en 13.000 nens la demanda d'alumnes en guarderies a causa de la baixada de la natalitat i del cost d'aquests centres. Les subvencions a les escoles bressol van ser les primeres partides que van rebre les tisorades durant la crisi.