Hipercor, el dolor insuperable 30 anys despr¨¦s

Impressiona veure com Jordi Morales, que va quedar orfe de pare i mare amb set anys, explica que va haver de contractar un advocat per reclamar com a v¨ªctima per qu¨¨ els tribunals no van considerar que ho fos. Impressiona escoltar el testimoni de N¨²ria Manzanares i Enric Vicente, que van perdre els seus dos fills i la germana d'ella ino han aconseguit que l'administraci¨® els reconegui les seq¨¹eles de l'atemptat i els concedeixi prestacions nom¨¦s per malaltia comuna. O escoltar Xavier Valls, que es va quedar orfe de pare als nou anys, explicar com la seva mare, davant de l'abandonament institucional, va enviar telegrames de condol a Jordi Pujol i Pasqual Maragall com a crit de protesta.

S¨®n alguns dels testimonis de familiars i v¨ªctimes de l'atemptat d'Hipercor de Barcelona del 19 de juny del 1987, en el qual van perdre la vida 21 persones i 46 van resultar ferides, recollits en l'exposici¨® La ferida d¡¯Hipercor. Barcelona 1987,?a la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu de Barcelona, no gaire lluny d'Hipercor. ¡°Una proximitat buscada perqu¨¨ va ser aquest barri el que va patir especialment l'atemptat, ja que aqu¨ª vivien la gran majoria de les v¨ªctimes¡±, explica el periodista Francesc Valls ¨Cexsubdirector de l'edici¨® catalana d'EL PA?S¨C, comissari de la mostra organitzada pel Museu d'Hist¨°ria de Barcelona i que s'integra en els actes del memorial pel 30¨¨ aniversari de l'atemptat.

Una iniciativa que vol evidenciar el que Valls qualifica de ¡°divorci entre el poder i les v¨ªctimes¡± i rescatar la mem¨°ria del que va ser el primer atemptat massiu d'ETA i amb la poblaci¨® civil com a objectiu. Les administracions no van facilitar el contacte entre les v¨ªctimes: ¡°Alguns es van con¨¨ixer 174 dies despr¨¦s de l'atemptat, a la sala d'espera del forense¡±, explica. Alguns ni es van assabentar de la celebraci¨® del judici, el 1989. Va ser a partir de la sent¨¨ncia quan alguns afectats es van comen?ar a coordinar, una mobilitzaci¨® en la qual va tenir un paper important Robert Manrique, un dels ferits que va rec¨®rrer a la guia telef¨°nica per localitzar-los. ¡°Les administracions no hi van ajudar i van ser garrepes a l'hora de recon¨¨ixer els drets de les v¨ªctimes¡±, afegeix Valls.

Nom¨¦s 13 v¨ªctimes i familiars van cobrar la indemnitzaci¨® per la responsabilitat civil subsidi¨¤ria de l'administraci¨® per l'omissi¨® comesa en no haver desallotjat a temps els magatzems, tal com va recon¨¨ixer el 1994 una sent¨¨ncia de l'Audi¨¨ncia Nacional amb un ¨¤udio que recull la mostra. ¡°33 persones que van plantejar la mateixa demanda no la van obtenir amb l'argument que se'ls havia passat el termini¡±, conclou. Aquesta lluita pel reconeixement ¨¦s el que relaten els entrevistats. Milagros Rodr¨ªguez, una treballadora d'Hipercor, que estava embarassada de tres mesos quan va esclatar la bomba, explica que li van dir que no es preocup¨¦s: ¡°Vaig anar al metge l'endem¨¤ i em va dir que tot era normal¡±. Quan va parir, la seva preocupaci¨® era que la nena, J¨¦ssica, estigu¨¦s realment b¨¦: ¡°I al principi ho semblava, per¨° quan ja tenia uns mesos ens vam adonar que no hi sentia¡±. J¨¦ssica L¨®pez, de 30 anys, que va aprendre a parlar i segueix sense sentir-hi, ¨¦s un altre dels testimonis.

¡°?s molt dur que et diguin que no ets una v¨ªctima perqu¨¨ no eres all¨¤. Llavors, ens haur¨ªem d'haver mort tamb¨¦ nosaltres?¡±, expressa Enric Vicente, el pare que va perdre els seus dos fills en l'atemptat i tamb¨¦ la seva cunyada. ¡°?s un acte de just¨ªcia i de reparaci¨® de la ciutat cap a les v¨ªctimes. I tamb¨¦ ¨¦s una decidida voluntat de reconstruir la mem¨°ria p¨²blica de Barcelona¡±, ha afirmat el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, en l'obertura de la mostra, que va reunir unes 200 persones, entre les quals hi havia bastants afectats.

Escalada etarra

Feia vuit mesos que Barcelona havia estat nominada pels Jocs Ol¨ªmpics del 1992 i es va convertir en objectiu etarra. El 1987, abans d'Hipercor, es van produir tres altres atemptats a la ciutat ¨Cdos d'ells amb v¨ªctimes mortals¨C i el perpetrat contra la refineria d'Enpetrol a Tarragona. L'esclat d'un cotxe bomba carregat amb 200 quilos d'amonal a les 16.08, estacionat a l'aparcament subterrani d'Hipercor, i tot el que va desencadenar ¨¦s el relat de l'exposici¨® a trav¨¦s de fotografies, documentaci¨® ¨Cretalls de premsa¨C, ¨¤udios amb fragments de les sent¨¨ncies i audiovisuals que registren el testimoni de set de les v¨ªctimes i familiars de l'atemptat.

L'espai expositiu est¨¤ dividit en diversos ambients separats per cortines amb diferents graus d'opacitat. En alguns es projecten imatges d'aquell dia. Un espai sobri, dissenyat per Marta Gal¨ª i Marta Oristrell: ¡°S'ha volgut crear un ambient d'introspecci¨®, fins i tot de certa inquietud¡±, apunta el comissari. Aquesta ¨¦s la sensaci¨® que es t¨¦ quan s'entra en un espai circular, gaireb¨¦ negre, nom¨¦s il¡¤luminat amb 67 filaments de llum que baixen del sostre ¨Cun per cada v¨ªctima¨C?com a homenatge.

Valls s'ha entrevistat amb familiars i v¨ªctimes i s'ha endinsat en la gran quantitat d'informaci¨®, tant judicial com de premsa, d'arxius i biblioteques de Catalunya i del Pa¨ªs Basc, que va generar l'explosi¨® d'Hipercor. ¡°Resulta molt significatiu resseguir les crisis i els canvis al m¨®n abertzale que va generar l'atemptat a trav¨¦s de les p¨¤gines del diari Egin¡±, comenta. Deu dies abans de l'atemptat, Herri Batasuna va obtenir prop de 40.000 vots en les eleccions europees a Catalunya.

L'exposici¨®, que ¨¦s gratu?ta i es podr¨¤ visitar fins a l'11 de mar?, recull aquella tensi¨® amb articles dur¨ªssims, com el que va inserir la Patronal de Foment del Treball Nacional a la premsa i que va justificar qualsevol m¨¨tode contra el terrorisme. Un tot s'hi val que inclo?a una al¡¤lusi¨® encoberta a la utilitzaci¨® de la guerra bruta dels GAL que va ser respost el mateix dia ¨Cl'1 de juliol del 1987¨C per l'editorial Terrorisme verbal d'EL PA?S, en el qual qualificava l'argumentari de la patronal de ¡°feixistoide¡± i a favor de ¡°t¨¤ctiques de desestabilitzaci¨® de terroristes¡±.

La bomba a Hipercor va ser tota una sacsejada social que va deixar aterroritzada la poblaci¨®, que, tot i aix¨°, va sortir al carrer de manera massiva, prop de mig mili¨® de persones a Barcelona. Un espant que va propiciar una acci¨® espont¨¤nia a la Rambla, on es van escriure missatges a terra, segons s'aprecia en una de les fotografies d'aquells dies. Tr¨¤gica ironia del dest¨ª, la mateixa escena que es va veure aquest estiu despr¨¦s de l'atemptat gihadista. Va ser, a m¨¦s, una acci¨® d'ETA que va esquerdar el fins llavors compacte m¨®n abertzale amb les primeres cr¨ªtiques al que va ser qualificat de ¡°greu error¡±.