Biaixos cognitius

La polaritzaci¨® extrema a la qual s¡¯ha vist abocada la societat catalana fa que tot el que succeeix giri entorn de la pugna entre dos blocs antag¨°nics articulats al voltant de l¡¯eix identificador. Aquesta polaritzaci¨® extrema ¨¦s una situaci¨® molt favorable al fet que operin els anomenats biaixos cognitius. Es caracteritzen per una alteraci¨® en els mecanismes de processament de la informaci¨® que afecta la percepci¨® de la realitat. Dit d¡¯una altra manera: un biaix cognitiu ¨¦s una interpretaci¨® err¨°nia de la informaci¨® disponible. Va ser Daniel Kahneman, Premi Nobel d¡¯Economia el 2002 i autor de Pensar r¨¢pido, pensar despacio, qui en els anys setanta va aprofundir per primera vegada en les seves conseq¨¹¨¨ncies en observar que, en moltes ocasions, les percepcions i decisions de persones suposadament assenyades s¡¯allunyaven del que seria esperable si apliquessin una l¨°gica racional. Des de llavors, s¡¯han publicat molts treballs sobre com operen els biaixos cognitius, entre els quals hi ha el del prol¨ªfic Michael Shermer, editor de la revista Skeptic.

Per poc que ens parem a observar, veurem com alguns d¡¯aquests biaixos han tingut i tenen un paper important en l¡¯actual conjuntura pol¨ªtica. El principal ¨¦s l¡¯anomenat biaix de confirmaci¨®. Consisteix a tendir a acceptar sense proves el que coincideix amb les nostres creences i posar en q¨¹esti¨® el que les contradiu. Els afins al PP creuran m¨¦s f¨¤cilment que no va haver-hi brutalitat policial l¡¯1-O i que en realitat van ser els separatistes (el l¨¨xic ¨¦s important) els que van exercir viol¨¨ncia contra les forces de seguretat. A l¡¯altre costat, els partidaris de la independ¨¨ncia tendiran a pensar que les c¨¤rregues policials van ser tan brutals com la repressi¨® franquista. L¡¯expectativa que els seguidors creuran abans la seva versi¨® que l¡¯aliena porta a molts l¨ªders a for?ar la interpretaci¨® de la realitat fins a extrems inversemblants.

Una altra important font de distorsi¨® ¨¦s la tend¨¨ncia a aplicar patrons predeterminats. Shame diu que ¨¦s m¨¦s c¨°mode creure que no creure, per aix¨° tendim a aplicar esquemes previs a les noves situacions. A aix¨° cal afegir el biaix d¡¯ancoratge, un prejudici cognitiu pel qual tendim a donar m¨¦s pes a la primera versi¨® que rebem d¡¯alguna cosa. D¡¯aqu¨ª les energies que els spin doctors dels partits dediquen a distribuir argumentaris i consignes davant decada nova conjuntura. Es tracta de crear un marc conceptual propici perqu¨¨ m¨¦s tard qualsevol conducta de l¡¯adversari pugui ser interpretada segons aquest patr¨®. Per exemple, que qualsevol decisi¨® del Govern de Rajoy sigui vista com a fatxa o franquista, i tot el que vingui de l¡¯independentisme, com a antidemocr¨¤tic i fins i tot nazi.

De vegades aquest biaix opera en sentit contrari: veure patrons on no n¡¯hi ha. ?s el que fa plausibles les teories de la conspiraci¨®. Mentre el govern es protegeix i ens adverteix (buscant un biaix de confirmaci¨®) contra possibles atacs de hackers vinculats al sobiranisme, ERC anuncia recomptes paral¡¤lels per abonar la idea que el Govern pot fer trampa en el recompte electoral. Si despr¨¦s els resultats no s¨®n els esperats, ¨¦s molt f¨¤cil caure en la teoria de la conspiraci¨®.

El biaix d¡¯observaci¨® selectiva va poder jugar un paper important a l¡¯hora de fer creure a molts independentistes que ¡°tot Catalunya¡± estava amb ells. ?s el biaix que fa fixar-se m¨¦s en les banderes que hi ha en les balconades, que en les balconades que no tenen cap bandera. O a interpretar el soroll de les casseroles com un estat generalitzat d¡¯opini¨®, simplement perqu¨¨ el silenci dels contraris no se sent.

El biaix d¡¯autojustificaci¨® acompanyat del biaix de retrospectiva ens protegeix dels errors comesos i permet justificar conductes del passat que han resultat fracassades. Vist a posteriori, ha estat f¨¤cil per a molts independentistes concloure que no tenien for?a suficient per imposar una declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia, i ho han assumit d¡¯una forma molt indulgent. Per¨° ¨¦s evident que molts ho van creure perqu¨¨ van caure en el biaix de l¡¯autoengany. I tamb¨¦ en el biaix d¡¯autoservei, pel qual es tendeix a sobrevalorar les dades m¨¦s favorables a la pr¨°pia causa i menysprear els adversos. O el biaix de representaci¨® que tendeix a atribuir significat a fets o dades que en realitat no en tenen.

Podr¨ªem continuar amb altres biaixos igualment distorsionadors. ?s evident que en la crisi del conflicte catal¨¤ hi ha hagut moltes interpretacions err¨°nies de la realitat. Ara, el risc m¨¦s gran ¨¦s que cadascuna de la parts caigui en el superbiaix: el de creure que ¨¦s l¡¯altre, i nom¨¦s ell, el que incorre en tots aquests errors de percepci¨®.