Urnes buides a les presons catalanes

5.553.983 electors estan cridats aquest dijous a escollir el pr¨°xim president de la Generalitat de Catalunya. Els partits han marcat intensament les difer¨¨ncies entre l'eix independentista i el constitucionalista. Totes les formacions aposten, almenys p¨²blicament, per animar a una alta participaci¨® malgrat que saben que no els beneficia a tots els partits. El col¡¤lectiu que amb total seguretat presentar¨¤ uns ¨ªndexs de participaci¨® escassa ser¨¤ el de les persones que es troben condemnades, o preses de forma preventiva, en la desena de presons catalanes.

Un informe dissenyat per membres de l'Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (UB) sost¨¦ que la participaci¨® entre la poblaci¨® reclusa en els comicis ¡ªen els quals participen nom¨¦s mitjan?ant el vot per correu¡ª ¨¦s sempre excepcional. L'informe exemplifica: "L'any 2011 nom¨¦s 3.600 persones recluses van sol¡¤licitar el vot per correu en les eleccions generals i unes 2.000 en les municipals i auton¨°miques del mateix any. Les dades reflecteixen una participaci¨® ¨ªnfima tenint en compte que el maig del 2011 hi havia prop de 74.000 persones preses [a tot Espanya], cosa que representa un 2,6% i un 1,5% de participaci¨®".

A Catalunya, la compet¨¨ncia dels centres penitenciaris ¨¦s de la Generalitat. Una portaveu del Departament de Just¨ªcia assegura: "La participaci¨® dels interns [de les presons catalanes] en les eleccions no ¨¦s una xifra que ens interessi dins de la nostra feina enfocada a la reinserci¨®. ?s una xifra que desconeixem". Malgrat tot, les xifres de la poblaci¨® reclusa a Catalunya poden donar alguna idea de la futura participaci¨®. A principis de desembre a Catalunya hi havia 8.474 presos, dels quals 4.807 tenen nacionalitat espanyola i ¡ªper tant, poden votar en aquests comicis¡ª i 3.667 tenen nacionalitat estrangera (dels quals 587 s¨®n de pa?sos de la Uni¨® Europea). Als interns se'ls empadrona al centre penitenciari on es troben, de manera que en unes eleccions municipals alguns dels estrangers tamb¨¦ podrien participar en l'elecci¨® de l'alcalde del municipi on estigui situada la pres¨®. Serveis Penitenciaris de la Generalitat tamb¨¦ remarca que alguns presos, "molt pocs", tenen sent¨¨ncies que els restringeix el dret a votar en comicis durant el termini que duri la condemna. "Un mes abans de les cites electorals es col¡¤loquen diversos cartells als taulons informatius dels diferents m¨°duls que anuncien que es faran unes eleccions. Els presos que vulguin participar en els comicis han d'apuntar-se en una llista i llavors la direcci¨® del centre comprova que la seva documentaci¨® est¨¤ en regla per poder participar-hi", assegura la portaveu del departament. Aquest nom¨¦s ¨¦s un dels primers obstacles als quals hauran de fer front els interns.

La visita del carter

El director de la pres¨® reclama llavors la pres¨¨ncia d'un funcionari de correus que va fins a tres ocasions a cada centre. La primera ¨¦s informativa i s'hi presenta amb els impresos d'inscripci¨®. En la segona visita aporta la documentaci¨® ¡ª¨¦s a dir les paperetes electorals de tots els partits que es presenten a la circumscripci¨® electoral¡ª i en una tercera recull els vots dels interns. "Malgrat que en alguna ocasi¨®, partits pol¨ªtics ens han demanat celebrar m¨ªtings a la pres¨® sempre s'ha negat l'autoritzaci¨® perqu¨¨ no totes les formacions ho farien i, per tant, no arribarien tots els missatges. Malgrat tot, els interns se n'informen pels mitjans de comunicaci¨®". En l'actualitat, a la ciutat de Barcelona, a m¨¦s de centres oberts als quals nom¨¦s acudeixen els reclusos a dormir, l'¨²nica pres¨® que es mant¨¦ ¨¦s la de dones (Wad-Ras). A principis de mes, hi havia 269 dones. Malgrat la poca poblaci¨® reclusa, tots els partits pol¨ªtics del Consistori (amb l'excepci¨® de Ciutadans i el PP) es van comprometre el 5 de desembre a impulsar una campanya per facilitar que els reclusos participin en les eleccions.