Qu¨¨ ¨¦s Tab¨¤rnia?

Tab¨¤rnia s'ha convertit en un dels termes m¨¦s buscats a les xarxes socials i Google en les ¨²ltimes 24 hores. Per¨° qu¨¨ ¨¦s aquesta Tab¨¤rnia de la qual tant es parla, sobretot a Catalunya despr¨¦s del 21-D? La plataforma Barcelona is not Catalonia, contr¨¤ria al separatisme oficial catal¨¤,?¨¦s la que ha encunyat el terme sobre el qual es discuteix ¨Cde moment nom¨¦s a internet: vegeu?aquesta etiqueta¨C?i consisteix, b¨¤sicament, en la petici¨® d'una nova autonomia, separada de l'actual Catalunya, i formada per una part de Tarragona i Barcelona per "a?llar-les de l'amena?a separatista", segons diuen els seus impulsors.

L'an¨¤lisi dels resultats de les eleccions del 21-D mostra un suport molt superior a l'independentisme a les prov¨ªncies de Girona i Lleida que no pas a les de Barcelona i Tarragona. La difer¨¨ncia ¨¦s de gaireb¨¦ 20 punts percentuals entre Barcelona i Girona. Un argument m¨¦s perqu¨¨ la plataforma Barcelona is not Catalonia insisteixi en la seva proposta de crear una nova comunitat aut¨°noma, Tab¨¤rnia, que agrupi Barcelona i Tarragona, separant-se aix¨ª de ¡°l'amena?a separatista" i de la ¡°Catalunya rural i pobra¡±, que representarien Girona i Lleida. Els seus arguments s¨®n id¨¨ntics als que utilitzen els independentistes per impulsar la independ¨¨ncia de Catalunya.

La plataforma, activa des del juny d'aquest any, ha aprofitat el resultat de les eleccions per incidir en la seva proposta. ¡°El terme Tab¨¤rnia ¨¦s un neologisme per anomenar els territoris costaners entre Tarragona i Barcelona que comparteixen caracter¨ªstiques i anhels comuns, clarament diferenciats de la resta de la comunitat aut¨°noma¡±, expliquen a la seva p¨¤gina web. La llista d'aquests fets diferencials, asseguren, la componen ¡°una alta densitat de poblaci¨®; una intensa relaci¨® comercial amb la resta d'Espanya; un orgull pel biling¨¹isme; una mentalitat oberta, una renda m¨¦s elevada i una majoria de vots no separatistes¡±.

Per¨° els greuges van m¨¦s enll¨¤ i els defensors de Tab¨¤rnia ¨Calguns membres de l'associaci¨® antiseparatista Societat Civil Catalana se n'han fet ress¨°¨C esgrimeixen raons similars per a l'escissi¨® de Catalunya de les que argumenten els partidaris de la independ¨¨ncia d'Espanya. Per exemple, consideren que hi ha un espoli fiscal a la prov¨ªncia de Barcelona. ¡°Paga a la Generalitat un 32% m¨¦s del que rep¡±, expliquen en un dels gr¨¤fics que la plataforma fa circular. ¡°A Tab¨¤rnia, en lloc de finan?ar aeroports buits a Lleida o a Girona, s'eliminaran els peatges¡±, afegeixen.

La productiva Tab¨¤rnia, continuen els seus promotors, es contraposaria a la Catalunya subsidiada. Els greuges tamb¨¦ s'estenen a la llei electoral, ja que consideren que ¨¦s injusta per a la prov¨ªncia de Barcelona. ¡°Aqu¨ª per aconseguir un diputat es necessiten 46.000 vots. A Lleida, 20.000¡±. Els partits catalans han estat incapa?os de pactar una nova norma electoral i la vigent ¨¦s l'aprovada per les Corts Espanyoles el 1985.

¡°Nosaltres pensem que si es consuma o no el cop d'Estat que pret¨¦n fer Carles Puigdemont, a Tab¨¤rnia no li interessa continuar a Catalunya¡±, sostenen els promotors de la idea al seu web. I tamb¨¦ s'apunten a fer un refer¨¨ndum sobre la seva possible escissi¨®. Proposen com a data l'octubre del 2019, tot i que no especifiquen sota l'empara de quina legalitat.

Segons els resultats oficials del 21-D, les forces independentistes van sumar un 63% dels vots a Girona, davant dels 43% que van obtenir a Barcelona, prov¨ªncia on Ciutadans, el PSC i el PP van obtenir el 46%. A Lleida, Junts per Catalunya, ERC i la CUP van obtenir el 64% dels sufragis. A Tarragona, el 49%. A la futura capital de Tab¨¤rnia, Barcelona, Ciutadans, el PSC i el PP sumen el 43,3% dels vots i les forces independentistes, el 45,4%. Per¨° si el que es mira ¨¦s la comarca del Barcelon¨¨s, els constitucionalistes tenen m¨¦s del 48% i els tres partits independentistes, menys del 41%.