Olga Sacharoff torna

Va pintar molt, va viure diverses vides i es va adaptar als vents de la hist¨°ria oblidant-se dels anys. Ni un dels seus quadres, dels m¨¦s de mil que se li atribueixen, est¨¤ datat. Tampoc les cartes. Era una russa de bona fam¨ªlia nascuda a Ge¨°rgia que va morir a Barcelona. Una de tantes traject¨°ries m¨¦s o menys enterrades dels ¡®joves europeus¡¯ de fa un segle. Una de tantes artistes amagades pel c¨¤non cultural que van ampliar la modernitat naixent amb la seva mera exist¨¨ncia i una obra decidida. ?s Olga Sacharoff. Va morir fa cinquanta anys, el 1967, al barri del Putxet. Ara torna amb una exposici¨® al Museu d¡¯Art de Girona que b¨¦ val la visita i si no s¨®n de la ciutat, el viatge.

Casa seva va estar oberta al m¨®n cultural de la postguerra barcelonina i potser ser bona cuinera i amfitriona va jugar en contra seva en el seu final catal¨¤, com si fos una mestressa de casa que a estones pintava. Femenina i subtil, colors de nacre, escrivien els cr¨ªtics sense indagar m¨¦s. Els seus quadres, rars i hipn¨°tics, amb personatges d¡¯ulls buits en paisatges de conte, sempre m¡¯han atret. Buscaves refer¨¨ncies i hi trobaves el seu marit i fins el cunyat. Per¨° ni el primer, pintor i fot¨°graf, ni el segon, boxador avantguardista, van crear tant com ella ni durant tant de temps ni amb tant d¡¯art i pedigr¨ª. Abans d¡¯arribar a ells, la jove russa era una notorietat de la pintura cubista a Par¨ªs el 1912.

Havia arribat a la ciutat provinent de Munic, un altre dels focus de la modernitat. Amb rapidesa consolida un estil personal. La historiadora Elina Norandi ha dedicat anys a estudiar-la i ha preparat aquesta exposici¨®, que ¨¦s un descobriment. Una altra historiadora, la gran Maria Llu?sa Borr¨¤s, ens la va mostrar el 1994 a la Pedrera. Ara, m¨¦s. El pas del temps la millora. Una pintora na?f, es diu. Doncs no, en absolut.

Va arribar a Barcelona, la primera vegada, el 1916. Transcorria la I Guerra Mundial i molts artistes deixaven Par¨ªs i es traslladaven cap al sud, on no hi havia contesa ni trinxeres per¨° s¨ª, en el cas de Barcelona, una activitat fren¨¨tica. Picasso feia temps que triomfava a la cort francesa del nou art i Sacharoff el coneixia. La cr¨ªtica l¡¯havia destacat en les seves exposicions del Sal¨® de Tardor des del 1912. El poeta Apollinaire la va celebrar com una de les protagonistes del cubisme. La historiadora Norandi apunta que segurament va ser ella qui va influir en el seu gran amic Modigliani i no a l¡¯inrev¨¦s. I adverteix sobretot l¡¯humor de la primera Sacharoff, a qui no dubta a considerar una pionera d¡¯aquesta estrat¨¨gia de cr¨ªtica pol¨ªtica i social. Les ambig¨¹itats del matrimoni per a la dona eren i van seguir sent un dels seus punts forts. Un quadre com Una boda, un del seus m¨¦s coneguts, ¨¦s sovint desassossegant per la calma aparent que contradiuen aquestes figures est¨¤tiques d¡¯eloq¨¹ents ulls buits. Na?f, la Sacharoff?

A Girona hi ha Dona amb g¨¤bia. Sense data. Intemporal. Reafirma la idea que no va haver-hi primer una Sacharoff atrevida i avantguardista de jove i despr¨¦s una artista d¡¯estil conservador. Si t¡¯oblides de les dates, queda nom¨¦s el que la pintora expressa. Una dona amb roba de carrer i barret en un interior, al costat d¡¯una g¨¤bia fosca amb dos ocells negres, un dins i un altre fora, mentre un gat de color mel juga a la seva falda. Ulls buits del mateix color negre dels ocells, expressius, desconcertants i tendres. El mateix en els seus autoretrats. Ulls sense rastre de blanc, que ho veuen tot.

Va arribar acompanyada del seu ja marit, el pintor i fot¨°graf Otto Lloyd. Tamb¨¦ van estar per aqu¨ª dues pintores m¨¦s a les quals coneixia, Marie Laurecin i Sonia Delaunay. I tants artistes m¨¦s. Es van quedar a la ciutat fins que es va acabar la guerra i van tornar a Par¨ªs. Fins que la nova guerra els va emp¨¨nyer a tornar a marxar i el 1940 es van tornar a establir a la capital catalana, ara al barri del Putxet. Va continuar pintant, canviant, modelant el que havia apr¨¨s i viscut, adaptant-se a la ciutat de la dura postguerra. Aleshores va pintar animals, flors, dones m¨¦s d¡¯acord amb la seva possible clientela. Va ser llavors quan fins i tot a un cr¨ªtic tan perspica? com Cirici Pellicer no se li va acudir dir m¨¦s que Olga Sacharoff era una pintora subtil i femenina. No era un elogi, nom¨¦s condescend¨¨ncia. Quan d¨¨cades despr¨¦s va ser revisitada la Sacharoff va resultar ser la cunyada del boxador avantguardista conegut com Arthur Cravan. Per sort avui torna a ser ella.

Benvinguda, de nou, Olga Sacharoff.

Merc¨¨ Ibarz, escriptora i professora de la UPF.