La bombolla del lloguer

La dimensi¨® del fenomen ¨¦s tan gran, que durant l¡¯any que tanquem ha protagonitzat portades de diaris i ha provocat la creaci¨® d¡¯un Sindicat de Llogaters, que ja compta amb 1.200 afiliats. Les pujades del preu del lloguer ja van comen?ar l¡¯any passat, per¨° han tocat sostre aquest 2017 que s¡¯acaba. Les ¨²ltimes xifres oficials, de la Secretaria d¡¯Habitatge de la Generalitat, parlen d¡¯un augment de l¡¯11,6% si comparem el segon trimestre d¡¯enguany amb el del 2016.

Si retrocedim al 2014, quan els lloguers van tocar fons, el salt ¨¦s del 28%. Ara mateix, el lloguer mitj¨¤ a Barcelona ¨¦s de 864 euros al mes, molt per damunt del pic del 2008 (quan va arribar a 813 euros). Uns preus que van per barris: superen els mil euros en districtes com les Corts o Sarri¨¤-Sant Gervasi, o s¨®n de poc m¨¦s de 600 euros a Nou Barris, que aplega els barris amb rendes m¨¦s baixes.

Al Sindicat de Llogaters parlen d¡¯una onada de ¡°desnonaments invisibles¡±: gent que marxa del pis on viu perqu¨¨ no pot afrontar els augments que demanen els propietaris. Amb tot, no tenen dades que indiquin de quants ve?ns estem parlant. Ni de quants canvien de barri i quants han de marxar de Barcelona buscant preus m¨¦s baixos a la perif¨¨ria.

Les causes de la bombolla s¨®n m¨²ltiples i es retroalimenten. Per una banda hi ha m¨¦s demanda que oferta, perqu¨¨ en paral¡¤lel al lloguer tamb¨¦ els preus de compra han pujat durant aquest any, per sobre el 10% a Barcelona, segons el portal immobiliari Idealista. Amb aquest augment, els joves no poden comprar encara que ho vulguin, perqu¨¨ els minsos salaris i la precarietat laboral fan impensable que els bancs els concedeixin un pr¨¦stec, i estan abocats al lloguer. Per altra banda, hi ha la pressi¨® del turisme, que fins i tot un informe de l¡¯Ajuntament reconeix que desvia pisos cap als visitants, perqu¨¨ els propietaris n¡¯obtenen m¨¦s rendibilitat.

A m¨¦s a m¨¦s, Barcelona atreu des de fa uns anys professionals estrangers de grans multinacionals que tenen un gran poder adquisitiu i, indirectament, tamb¨¦ fan apujar els preus. I encara hi ha una altra causa: el venciment de contractes a tres o cinc anys despr¨¦s de l¡¯¨²ltima reforma de la Llei d¡¯arrendaments urbans (LAU). Contractes que, quan acaben, els propietaris aprofiten per apujar els lloguers. Precisament una de les grans reivindicacions del Sindicat de Llogaters i d¡¯altres organitzacions com la PAH o l¡¯Observatori DESC ¨¦s que el termini dels contractes es torni a allargar.

Mentre el sindicat s¡¯organitza amb la idea d¡¯esdevenir un interlocutor per a les administracions ¡ªhi ha pa?sos amb centenars de milers d¡¯afiliats que fins i tot negocien preus¡ª, aqu¨ª amb prou feines la Generalitat ha creat un ¨ªndex de preus, que a m¨¦s no comporta cap obligaci¨® per als propietaris. Amb tot, les administracions s¡¯han posat les piles per fer cr¨¦ixer el parc p¨²blic de lloguer. Per¨° venim de tan avall ¡ªno arribem al 2% de lloguers p¨²blics¡ª que els efectes trigaran a notar-se. A Barcelona el govern d¡¯Ada Colau ha aprovat un ambici¨®s pla d¡¯habitatge que pret¨¦n ampliar el parc p¨²blic construint pisos, negociant amb bancs i grans tenidors perqu¨¨ els en cedeixin, esgotant l¡¯edificabilitat de solars on no s¡¯han constru?t totes les plantes permeses¡­ i fins i tot creant un operador publicoprivat metropolit¨¤ que construeixi i gestioni pisos de lloguer.