F¨¤tima i les disson¨¤ncies cognitives

Podem acceptar i fins i tot ser comprensius amb els pastorets portuguesos que ara fa un segle van patir una severa disson¨¤ncia cognitiva i van creure, en un rapte de fe, que se'ls estava apareixent la Mare de D¨¦u, per¨° no per aix¨° ens passaria pel cap anar de peregrinaci¨® al Santuari de F¨¤tima. ?s m¨¦s, precisament quan s'¨¦s comprensiu amb unes disson¨¤ncies com aquestes, nom¨¦s es pot ser extremadament cr¨ªtic amb els qui (en aquest cas, les autoritats eclesi¨¤stiques del moment, que de ben segur no patien aquestes mateixes disson¨¤ncies) se¡¯n van aprofitar i les van posar al servei dels seus propis interessos.

Crec detectar ¨²ltimament en alguns analistes ori¨¹nds de l'esquerra que van simpatitzar amb el proc¨¦s b¨¦ podr¨ªem dir que fins ahir mateix (no tant perqu¨¨ compartien plenament els seus objectius com perqu¨¨ tendien a interpretar-lo de manera sistem¨¤tica com una reacci¨® a les pol¨ªtiques del PP, i consideraven que tot el que fos plantar cara a la dreta havia de ser aplaudit per principi) un cert gir en el biaix del seu discurs. Vist que la llista de contradiccions i mentides del processisme comen?ava a ser massa onerosa i, en conseq¨¹¨¨ncia, de gaireb¨¦ impossible justificaci¨® (resulta materialment impossible endossar-l¡¯hi tot sempre a Rajoy), semblen haver decidit substituir aquesta ¨²ltima per l'exculpaci¨®. Aix¨ª, comencen a proliferar articles i intervencions que proporcionen explicacions en termes de psicologia de masses a la f¨¨rria actitud, inassequible no nom¨¦s al des¨¤nim, sin¨® tamb¨¦ a la cr¨ªtica i fins i tot en moltes ocasions a la menor consideraci¨® racional, dels votants independentistes.

Per¨°, encara que comprenguem que a molts d'ells, per raons psicol¨°giques insondables, els resulti extremadament dif¨ªcil acceptar les opinions de l'adversari pol¨ªtic, s¨ª que crec que cal reclamar-los alguna cosa infinitament m¨¦s senzilla i ¨¦s que, almenys, es creguin les pr¨°pies. Podria dir-se, en aquest sentit, que per ventura el test m¨¦s efica? per mesurar el grau de fanatitzaci¨® d'alg¨² no sigui tant la intensitat emotiva amb la qual assumeix determinades posicions, com l'escassa capacitat per proporcionar arguments sobre all¨° que declara opinar o, dit d'una altra manera, la nul¡¤la resist¨¨ncia a defensar el contrari del que defensava fa un moment si aix¨° ¨¦s el que se li indica i no comporta el risc de sortir de la pr¨°pia ortod¨°xia.

No pretenc dur a terme una sum¨¤ria valoraci¨® de tot un sector de votants. M'interessa m¨¦s aviat cridar l'atenci¨® sobre la forma concreta en qu¨¨ aquest sector ha gestionat en els ¨²ltims mesos determinades afirmacions. Em limitar¨¦, a continuaci¨®, a dos. En primer lloc, la que la candidata de Ciutadans, In¨¦s Arrimadas, n¡¯era en realitat de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar (afirmaci¨® tamb¨¦, dit sigui de pas, molt del gust de Podem). Als que han defensat tant aquesta tesi els tocaria ara extreure la conseq¨¹¨¨ncia corresponent: el primer partit de Catalunya en vots i escons ¨¦s el que est¨¤ en la mateixa longitud d'ona que l'expresident del Govern espanyol, al seu torn a la dreta de l'actual, Mariano Rajoy. Per¨°, sembla raonable pensar, no havien repetit fins a l'extenuaci¨® els portaveus de l'oficialisme catal¨¤ que el PP era una m¨¤quina de generar independentistes? No caldria dir llavors, aplicant la mateixa l¨°gica discursiva, que l'independentisme ¨¦s una m¨¤quina de generar partidaris d¡¯Aznar? Els independentistes no se n¡¯havien adonat o era exactament aix¨° el que buscaven?

I qu¨¨ es pot dir, en segon lloc, del t¨°pic segons el qual el proc¨¦s no podia ser ent¨¨s a la vella manera, com una mobilitzaci¨® dirigida per una elit o minoria, sin¨® que sorgia de baix a dalt, absolutament al marge de c¨²pules de cap tipus. No obstant aix¨°, la sobtada paralitzaci¨® de mobilitzacions de tot g¨¨nere a partir d'un moment determinat (precisament quan certes c¨²pules van ser detingudes) sembla certificar, clarament, que en realitat aquestes mobilitzacions sempre van funcionar com aquell que diu a toc de pito. O ¨¦s que alg¨² es va a creure que unes multituds que, segons el relat oficial, es van llan?ar, valentes, als carrers l'1 d'octubre passat per votar al refer¨¨ndum fins a sumar m¨¦s de dos milions de persones, desafiant la repressi¨® de la policia espanyola, ara s'han tornat porugues d'un dia per l¡¯altre i no s'atreveixen a manifestar-se? O tamb¨¦: qu¨¨ se n'ha fet dels nombrosos "comit¨¨s de defensa de la rep¨²blica"? Mai van existir o ¨¦s que no van ser convocats a actuar? En fi, hi ha alg¨² aqu¨ª per respondre?

Manuel Cruz ¨¦s catedr¨¤tic de Filosofia Contempor¨¤nia a la Universitat de Barcelona.