La crida de la tribu

L'A. era un nen simp¨¤tic, guapo, moreno, amb els cabells sempre curts i uns ulls bonics, negres com la nit. Excepte per la seva bellesa, era un nen m¨¦s, a l'escola i al barri.

Amb els anys, vaig perdre contacte amb l'A. Per¨° un dia vaig anar a dinar a casa els meus pares i me'l vaig creuar pel barri. Ara portava els cabells llargs, se li havia endurit la mirada i, tot i que no anava coix, duia un bast¨®. Em vaig aturar per saludar-lo i parlar amb ell. Se'm va adre?ar amb dues frases seques i de seguida es va allunyar lentament.

Vaig parlar amb dos amics de tota la vida del barri, el J. i el J. Els vaig preguntar si sabien si li havia passat alguna cosa, i em van explicar que l'havien fet patriarca de la seva fam¨ªlia.

Encara que no ho amagava, molt poques vegades l'A. esmentava que era gitano. La meva impressi¨® ¨¦s que no es presentava com a tal perqu¨¨, fins aquell moment, ser gitano no va ser un tret fonamental en la seva interacci¨® amb els paios.

Per¨° l'A. va respondre a la crida de la seva tribu. I a partir d'aquell moment la seva pertinen?a a la tribu, que durant molts anys havia estat irrellevant en les seves relacions socials, va passar a definir-les visiblement: ell era gitano tot el dia, a tota hora i, a m¨¦s, era el patriarca i, com a tal, havia de mostrar certa imatge d'autoritat, per aix¨° duia el bast¨® i interaccionava breument amb els paios.

Vaig recordar aquesta hist¨°ria els dies posteriors a les eleccions del 21 de desembre, quan vaig intercanviar impressions amb amics que, fins fa poc, no havien estat independentistes. I la vaig recordar perqu¨¨ em va semblar que ells, igual que l'A., havien respost a la crida de la tribu.

Eren catalans ¡ªen el sentit que eren d'extracci¨® cultural catalana¡ª, per¨° a l'hora d'expressar-se pol¨ªticament aix¨° no havia estat decisiu per decantar-se per una o altra opci¨® pol¨ªtica. No obstant aix¨°, alguna cosa havia canviat. Els partits independentistes ens havien dit que la superviv¨¨ncia de la tribu catalana estava en perill. En aquest moment, molts van sentir que la tribu els cridava. I d'aquesta manera la pertinen?a tribal va passar a ser definit¨°ria de la seva relaci¨® pol¨ªtica amb el m¨®n: van passar a ser, abans que gent d'esquerres o de dretes, angl¨°fils, franc¨°fils o qualsevol altra cosa, catalans. Ser catal¨¤ es va convertir en el fet pol¨ªtic primordial i el que permetia justificar qualsevol cosa que fessin els partits independentistes perqu¨¨ ¨¦s la teva tribu, h¨°stia, la que diuen que corre perill.

No crec que la tribu catalana estigui en risc de desapar¨¨ixer. Per¨° no ¨¦s f¨¤cil resistir-se a la crida de la tribu: al cap i a la fi s¨®n els teus demanant-te ajuda, cosa a la qual se suma una mena de creen?a col¡¤lectiva que l'enemic ¨¦s a les portes de la ciutat, a m¨¦s d'un bombardeig incessant dels mitjans de la teva tribu. Cal ser o b¨¦ molt fort, psicol¨°gicament i emocionalment parlant, o b¨¦ pert¨¤nyer a parts iguals a les dues tribus culturals que hi ha a Catalunya ¡ªcom ¨¦s el meu cas¡ª per intentar no sucumbir-hi.

En el context actual, la majoria dels catalans ha fet de la pertinen?a a la tribu el seu principal argument pol¨ªtic. I dic la majoria perqu¨¨ si durant anys van ser els partits independentistes els que van abusar descaradament de la crida de la tribu, en aquests ¨²ltims mesos ha estat Ciutadans els que s'han adonat que invocar la pertinen?a a l'altra gran tribu cultural que hi ha a Catalunya era molt rendible.

?s cert que Ciutadans ha estat m¨¦s subtil que els independentistes, ja que ha sabut revestir la crida de la tribu de les virtuts del constitucionalisme contemporani. Per¨° cal ser realment optimista per pensar que bona part dels votants de Ciutadans s'han convertit al constitucionalisme de J¨¹rgen Habermas. Molts catalans que pertanyen a la tribu espanyola, per¨° per als quals aix¨° mai havia estat determinant a l'hora de manifestar-se pol¨ªticament, han passat a ser, primer de tot, espanyols, i no nom¨¦s en termes culturals, sin¨® tamb¨¦ pol¨ªtics.

L'estrat¨¨gia pol¨ªtica de la crida de la tribu no anuncia res de bo en cap context, per¨° anuncia una cosa particularment dolenta en un lloc, com Catalunya, on hi ha dues grans tribus de proporcions gaireb¨¦ iguals. Davant d'aquest regal enverinat de l'atzar, insistir en aquest orgull pol¨ªtic a ser desacomplexadament espanyol o catal¨¤ ens porta, lentament per¨° inexorablement, cap al costat t¨¨tric de la hist¨°ria.

Pau Luque ¨¦s professor de Filosofia del Dret a la UNAM.