M¨¤rius Torres: de la pedra a la vida

Durant un temps, a l¡¯inici dels setanta, Feliu Formosa havia expressat el desig de dedicar un assaig als quatre grans poetes catalans que havien mort prematurament a la primera meitat del segle XX: Joaquim Folguera (1893-1919), Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924), Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel (1913-1938) i M¨¤rius Torres (1910-1942). Una ll¨¤stima que Formosa no tir¨¦s endavant el projecte, perqu¨¨ hauria donat una visi¨® de conjunt que pos¨¦s en relleu tant els elements diferenciadors dels quatre poetes com els denominadors comuns que compartien.

Folguera, Salvat-Papasseit, Rossell¨®-P¨°rcel i Torres sempre han representat un greu problema per a la historiografia de la l¨ªrica catalana moderna. El fet que morissin en diferents graus de plena joventut ¡ªFolguera, als 26 anys; Salvat-Papasseit, als 30; Rossell¨®-P¨°rcel, als 25, i Torres, als 32¡ª constitueix un seri¨®s obstacle a l¡¯hora d¡¯avaluar la seva producci¨® creativa, perqu¨¨ suscita la pregunta especulativa i inc¨°moda sobre qu¨¨ haurien pogut arribar a fer com a artistes de la paraula si haguessin viscut m¨¦s. Aquest dubte sobre les possibilitats de futur perdudes per sempre acaba projectant una llum negativa sobre l¡¯obra que van deixar, com si d¡¯alguna manera fos insuficient. Tradicionalment, no hi ha hagut un comentari sobre aquests poetes que no acab¨¦s amb un trist to de sospir: ¡°Qu¨¨ haurien estat capa?os d¡¯escriure amb m¨¦s temps?¡±.

La pura veritat ¨¦s que haurien pogut llegar m¨¦s obra, per¨° la que van deixar ¨¦s m¨¦s que suficient. Els quatre s¨®n, tal com estan, figures de primera fila de la poesia catalana del segle XX. Estan de ple dret en totes les grans antologies de repertori, com demostra la darrera en apar¨¨ixer, Paraula encesa (2012), a cura de Pere Ballart i Jordi Juli¨¤, on surten els quatre. ?s m¨¦s, han exercit una influ¨¨ncia decisiva en poetes i generacions posteriors. Pensem, per exemple, en la petja de Salvat-Papasseit sobre la l¨ªrica catalana del segle XX, o la de Rossell¨®-P¨°rcel sobre els poetes mallorquins, o la del mateix Torres sobre l¡¯extraordin¨¤ria pl¨¨iade actual de bards a les terres de Ponent.

D¡¯altra banda, molts altres poetes catalans com ara Joan Maragall, Carles Riba, Gabriel Ferrater, Segimon Serrallonga, Miquel Bau?¨¤, Jordi Dom¨¨nech o Carles Miralles han mort abans d¡¯hora sense que es congri? el n¨²vol negre del dubte sobre la possible insufici¨¨ncia humana, intel¡¤lectual i art¨ªstica de l¡¯obra que van llegar.

Curiosament, aquest fam¨®s sospir sobre la p¨¨rdua de vida i d¡¯obra en els casos de Folguera, Salvat-Papasseit, Rossell¨®-P¨°rcel i Torres contrasta amb la noci¨® rom¨¤ntica molt arrelada a la cultura catalana que la poesia ¨¦s una q¨¹esti¨® sobretot de joves. N¡¯hi ha proves molt eloq¨¹ents. Per exemple, Joan Fuster va emmudir com a poeta perqu¨¨ estava conven?ut que no li esqueia la l¨ªrica sent un home madur. O, per una altra banda, la poesia de la vellesa d¡¯autors de la talla de Josep Carner, Agust¨ª Bartra o Pere Quart sempre queda en un segon terme respecte a l¡¯obra de joventut i maduresa.

En general, la cultura catalana ¨¦s reverencial i penista davant de la p¨¨rdua prematura dels seus artistes. Nom¨¦s cal evocar la n¨°mina de premis que recorden poetes morts abans d¡¯hora. El Joan Salvat-Papasseit, el Carles Riba, el Maria-Merc¨¨ Mar?al, el Joan Duch, el M¨¤rius Torres¡­ Tamb¨¦ s¡¯han perpetuat els seus noms en carrers i instituts. En alguns casos, la desaparici¨® prematura els ha convertit en figures d¡¯un cert culte, com ara Valeri¨¤ Pujol (1952-1992), Joan Barcel¨® (1955- 1980), Andreu Vidal (1959-1998) o Joan Vicent Clar (1962-1980). Per¨° sempre hi ha les excepcions que confirmen les regles. Seria el cas del poeta, narrador i traductor Josep Elias (1941-1982), que espera la resurrecci¨® de la seva magn¨ªfica obra po¨¨tica. L¡¯oblit d¡¯Elias podria ser m¨¦s intencionat perqu¨¨ era una figura capdavantera en el realisme l¨ªric dels anys setanta, com palesen els tres magn¨ªfics poemaris que va deixar: Per a un duc Weimar Bach escriv¨ª m¨²sica, a Weimar (1971), Ideari a la recerca de la fruita tendra (1976) i Davant el fat com si no hi fos (1982). A banda, hi ha els dos poemaris que va escriure en castell¨¤ abans de canviar de llengua.

Amb valedors-patums

A vegades, tamb¨¦, els gestos de rever¨¨ncia i pena no acaben de quallar per altres circumst¨¤ncies. El nom de C¨¨sar Nogu¨¦s (1922-1950) no diu res avui, per¨° l¡¯edici¨® p¨°stuma de la seva Poesia completa(1953) va ser publicada a la sacrosanta col¡¤lecci¨® Llibres de l¡¯Ossa Menor i apadrinada per Joan Triad¨², el cr¨ªtic que tallava el bacall¨¤ en aquella ¨¨poca. Amb tot, per¨°, els poetes morts prematurament per excel¡¤l¨¨ncia s¨®n Folguera, Salvat-Papasseit, Rossell¨®-P¨°rcel i Torres. S¨®n els poetes que encarnen simb¨°licament el poeta desaparegut abans d¡¯hora. Ocupen aquest lloc a la tradici¨® per diverses raons, la primera de les quals ¨¦s l¡¯excel¡¤l¨¨ncia i perdurabilitat de les seves obres. I un altre motiu ¨¦s que van comptar amb valedors de prestigi com Josep Maria L¨®pez-Pic¨® i Josep Vicen? Foix en el cas de Folguera; Tom¨¤s Garc¨¦s, Joan Teixidor, Joan Fuster i Joaquim Molas en el cas de Salvat-Papasseit; Gabriel Alomar, Carles Riba, Salvador Espriu i Josep Palau i Fabre en el cas de Rossell¨®-P¨°rcel, i Joan Sales i Pere Gimferrer en el cas de Torres.

Entre una cosa i una altra, Folguera, Salvat-Papasseit, Rossell¨®-P¨°rcel i Torres han quedat blindats davant dels efectes del pas del temps i dels canvis est¨¨tics de les generacions successives. ?I com ¨¦s que no s¡¯ha aconseguit que aquest efecte es fes extensiu a tots els poetes malaguanyats? La rever¨¨ncia, la pena, el reconeixement cr¨ªtic i social i els esfor?os dels valedors-patums s¡¯han enfocat en una mateixa direcci¨®: la mitificaci¨® dels quatre poetes. Convertir-los en mites els ha preservat de les terribles inclem¨¨ncies del temps literari. La mitificaci¨® ha tingut la seva part positiva: situar-los m¨¦s enll¨¤ del b¨¦ i del mal. Per¨° ha tingut tamb¨¦ la seva part negativa, perqu¨¨ no tenim una imatge clara d¡¯ells que s¡¯ajusti a la realitat i la veritat. S¨®n institucions liter¨¤ries intocables.

Sortosament, en els darrers anys aquesta tend¨¨ncia mitificadora es comen?a a combatre i trencar. A hores d¡¯ara, Folguera, Salvat-Papasseit, Rossell¨®-P¨°rcel i Torres necessiten tres coses per superar la mitificaci¨® congeladora: una bona, exhaustiva i rigorosa edici¨® de la seva producci¨®, una biografia aprofundida i noves lectures que posin la seva obra al dia de les darreres tend¨¨ncies exeg¨¨tiques. Els tres punts cabdals: edici¨®, biografia i nous estudis. I aqu¨ª tenim l¡¯explicaci¨® de les grans difer¨¨ncies entre els respectius destins dels quatre autors.

Folguera t¨¦ la magn¨ªfica edici¨® del centenari, Poesia (La Mirada, 1993), a cura de Llu?sa Juli¨¤, per¨° no t¨¦ ni biografia, ni nous estudis. Salvat-Papasseit t¨¦ la fastuosa edici¨®, a cura de Carme Arenas, Obra completa. Poesia i prosa (Gal¨¤xia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2006). I tamb¨¦ t¨¦ la magn¨ªfica biografia de Ferran Aisa i Remei Morros, Joan Salvat-Papasseit 1894-1924 (Base, 2010), per¨° no disposa de noves lectures de la seva obra, m¨¦s enll¨¤ d¡¯edicions escolars anotades. Rossell¨®-P¨°rcel, encara ara, 80 anys despr¨¦s de la seva mort, no t¨¦ una obra completa digna. Per¨° s¨ª que t¨¦ dos estudiosos-bi¨°grafs de primera magnitud, com s¨®n Xavier Abraham i Roberto Mosquera. Encara falten les lectures actualitzades.

En canvi, Torres ho t¨¦ absolutament tot, gr¨¤cies als esfor?os sostinguts d¡¯un veritable ex¨¨rcit d¡¯institucions, editorials, entusiastes i especialistes. Edici¨®, biografia i noves aproximacions cr¨ªtiques. Per aquest motiu, en els darrers anys, Torres ha rebentat la cotilla mitificadora i ha passat completament del mite a la vida. Ha abandonat el marbre fred i callat del mite per encarnar-se en carn i ossos davant dels seus lectors.

Una bibliografia completa

En el camp de l¡¯edici¨® de l¡¯obra s¡¯ha produ?t una aut¨¨ntica revoluci¨®. Quant a la poesia, la m¨¤xima especialista, Margarida Prats, aprofitant el centenari del naixement del poeta, va lliurar la versi¨® can¨°nica de la seva obra l¨ªrica, Poesies de M¨¤rius Torres (Pag¨¨s Editors, 2010). L¡¯edici¨® de Prats ¨¦s impecable i impagable, fruit de d¨¨cades d¡¯estudi cur¨®s. A Poesies de M¨¤rius Torres finalment podem llegir l¡¯obra del poeta tal com ell va voler que la lleg¨ªssim, sense intervencions, sense manipulacions.

Paral¡¤lelament, l¡¯Aula M¨¤rius Torres de la Universitat de Lleida ha comen?at l¡¯edici¨® en paper dels originals del poeta dipositats a la biblioteca i que fins ara nom¨¦s es podien consultar en xarxa. El 2010 van editar Reculls de poemes 1927-1936 (Pag¨¨s Editors) en edici¨® facs¨ªmil. Es tracta de tres breus reculls, mecanografiats pel mateix autor: Primers poemes, 1927-1929 (17 poemes), M¨²sica de cambra i altres poemes, 1934 (37 poemes) i Per a Merc¨¨ Figueres. Tria de poesies de M¨¤rius Torres, 1936 (28 poemes). El 2017, l¡¯Aula M¨¤rius Torres i Pag¨¨s Editors van tornar a oferir un segon facs¨ªmil, Tries de poemes 1938, que aplega dos quaderns m¨¦s: Totes les poesies 1933-1938, 1938 (76 poemes) i Tria de poesies de M¨¤rius Torres per a Joan Sales, 1938 (32 poemes).

De materials biogr¨¤fics destinats a trencar la imatge m¨ªtica de guix insensible, hem de parlar de dos llibres trencadors i innovadors. En primera inst¨¤ncia, M¨¤rius Torres, del poeta al lector (Pag¨¨s Editors, 2008), de Margarida Prats Ripoll, un llibre profusament il¡¤lustrat que, a trav¨¦s de diferents eines, com ara una s¨ªntesi biogr¨¤fica, una tria de textos autobiogr¨¤fics i uns itineraris literaris, ens fa veure n¨ªtidament l¡¯home, l¡¯¨¦sser hum¨¤ singular que hi ha darrere dels poemes.

Un dels llibres que m¨¦s ha fet per baixar Torres de l¡¯estratosfera del mite ¨¦s Les coses tal com s¨®n (Acontravent, 2011), a cura de Jordi Juli¨¤ i Pere Ballart, extens¨ªssima antologia (500 p¨¤gines) de breus fragments de la correspond¨¨ncia general de Torres articulats en set nuclis tem¨¤tics, on emergeix de manera incontestable l¡¯extraordin¨¤ria personalitat humana, social, intel¡¤lectual i art¨ªstica del poeta.

Un canvi de ¡®look¡¯ del poeta

Torres no era cap accident biol¨°gic, sin¨® que era el fill d¡¯un context familiar que el va nodrir, esperonar i fer. Per aix¨° ¨¦s tan recomanable la lectura complement¨¤ria de la biografia del seu pare, Humbert Torres. Metge, fil¨°sof, pol¨ªtic (Alfazeta, 2009), de Jaume Barrull Pelegr¨ª, i el llibre tard¨¤ del seu germ¨¤, V¨ªctor Torres, Mem¨°ries pol¨ªtiques i familiars (Pag¨¨s Editors, 1994).

El proppassat octubre, durant el 75¨¨ aniversari del trasp¨¤s del poeta, va apar¨¨ixer Cartes a Mahalta (Club Editor), mostra ben significativa de 116 de les 503 cartes que es van creuar M¨¤rius Torres i Merc¨¨ Figueras durant l¡¯estada que van compartir al sanatori de Puig d¡¯Olena entre 1935 i 1942. S¨®n 86 cartes de Torres a Figueras i 30 cartes del model original de la figura de Mahalta al poeta. Cartes a Mahalta fa d¨ªptic amb la nova edici¨® augmentada del ja llegendari volum Cartes a M¨¤rius Torres, de Joan Sales (Club Editor, 2014). Cartes a Mahalta i Cartes a M¨¤rius Torres s¨®n la clau que obre definitivament la intimitat del nostre poeta.

A hores d¡¯ara, entre uns i altres han dotat Torres de la cr¨°nica biogr¨¤fica que li correspon. I no hem de pensar que la biografia del poeta sigui un compartiment estanc. De cap manera. La reconstrucci¨® laboriosa de la vida de Torres ha desbordat el camp del memorialisme i s¡¯ha despla?at lentament cap al terreny dels estudis literaris i textuals. De l¡¯aproximaci¨® biogr¨¤fica ha emergit un Torres molt m¨¦s complex a nivell hum¨¤ i, un cop assumida aquesta nova complexitat de la personalitat del poeta, calia replantejar-se de dalt a baix la seva figura liter¨¤ria. Aix¨ª, ha aparegut el seu comprom¨ªs amb la realitat en lloc de ser un ultramund¨¤, o el seu car¨¤cter, a vegades divertit, en lloc de la constant tristor del sentenciat a morir.

I si, a banda de la concreci¨® de la biografia de Torres, hi ha alguna tend¨¨ncia que caracteritza durant els darrers anys el panorama d¡¯estudis sobre l¡¯autor, ¨¦s la superaci¨® total de la imatge de l¡¯escriptor monocord, dedicat en cos i ¨¤nima a un sol g¨¨nere literari: la poesia l¨ªrica. Ara tenim un perfil literari de Torres molt m¨¦s ric, divers i complet. Ara sabem positivament que, al marge de la poesia l¨ªrica, conreava altres g¨¨neres com el teatre, el conte, la novel¡¤la, el dietari, l¡¯assaig, la vinyeta en prosa, l¡¯articulisme i la traducci¨® en vers. Aquest canvi de look de Torres com a autor ¨¦s possiblement la revoluci¨® m¨¦s ins¨°lita que s¡¯ha produ?t en la recepci¨® de l¡¯obra d¡¯un autor en les darreres d¨¨cades.

Tot el proc¨¦s de rehabilitaci¨® i remodelaci¨® de la imatge liter¨¤ria de Torres va comen?ar amb la publicaci¨® de la seva ¨²nica obra de teatre, Una fantasma com n¡¯hi ha poques: farsa en tres actes (Aula M¨¤rius Torres / Ajuntament de Lleida, 2007), escrita just abans d¡¯ingressar al sanatori de Puig d¡¯Olena el 1935. No ¨¦s pas una pe?a residual i negligible, rescatada del fons del Llegat M¨¤rius Torres, sin¨® una graciosa reflexi¨® sobre la identitat en la societat moderna.

El 2010 van continuar les descobertes amb dos volums pr¨¤cticament iguals que reivindicaven amb contund¨¨ncia l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un Torres gran traductor de poesia: M¨¤rius Torres tradueix (Alfazeta Edicions, 2010), a cura de Miquel ?ngel Aguado i Txema Mart¨ªnez Ingl¨¦s, i Versions de poesia europea (Pag¨¨s Editors, 2010), a cura de Pere Ballart i Jordi Juli¨¤. Els dos llibres se solapen i ens proporcionen moltes dades sobre les lectures formatives de Torres i la seva manera d¡¯abordar l¡¯escriptura po¨¨tica. ?s interessant¨ªssim observar com el nostre poeta va apropiant-se de bards com Shakespeare, Racine o Rilke. Tota una lli?¨®.

Despr¨¦s del dramaturg i el traductor ha arribat el torn de la reivindicaci¨® en tota regla del Torres prosista, gr¨¤cies a l¡¯extens volum de mig miler de p¨¤gines, La prosa de M¨¤rius Torres (GRACMON / Universitat de Barcelona Edicions, 2017), a cura dels estudiosos reincidents Juli¨¤ i Ballart. Evidentment, La prosa de M¨¤rius Torres ¨¦s el germ¨¤ bess¨® de Les coses tal com s¨®n. El llibre recull una mostra dels diferents vessants de l¡¯obra en prosa de Torres: 22 articles, set relats, una novel¡¤la, dos dietaris personals, tres assaigs, sis vinyetes de viatge, paisatges i retrats i una tria generosa de la seva correspond¨¨ncia personal. A partir de l¡¯aparici¨® d¡¯aquest llibre, disposem finalment d¡¯una imatge fidel de l¡¯escriptor Torres, que va conrear els tres g¨¨neres de la literatura cl¨¤ssica: poesia, teatre i prosa. I no hi ha possible retorn al Torres mitificat de via estreta, sempre tocant la mateixa tecla de la poesia!

I no cal dir que un Torres m¨¦s ple i m¨¦s plural ha demanat a crits el corresponent revifament i posada al dia de la lectura cr¨ªtica de la seva obra. I no s¡¯ha fet esperar gaire. La primera entrega s¨®n les actes d¡¯un congr¨¦s universitari especialitzat, I Simposi M¨¤rius Torres (Aula M¨¤rius Torres, Pag¨¨s Editors, 2011), a cura de Joan R. Veny-Mesquida; la segona entrega ¨¦s molt m¨¦s recent: De poeta a poeta. 36 poetes comenten 36 poemes de M¨¤rius Torres (Aula M¨¤rius Torres / Pag¨¨s Editors, 2017), a cura de Josep Camps i Imma Farr¨¦. Amb aquests dos llibres s¡¯ha comen?at el reset total de la recepci¨® cr¨ªtica de Torres.

M¨¤rius Torres i la seva obra han encetat una nova vida p¨°stuma de molta m¨¦s veritat i exig¨¨ncia. T¨¦ una nova biografia, t¨¦ una obra m¨¦s pr¨°diga i m¨¦s completa i t¨¦ nous lectors per assegurar la correcta transmissi¨® del seu llegat en ¨°ptimes condicions. El ressorgiment totalment renovat de M¨¤rius Torres no hauria de ser un cas a?llat. Molts poetes catalans esperen aquest tracte mod¨¨lic que Lleida ha volgut i sabut dispensar al seu poeta.