El Mois¨¨s que va ser tecn¨°crata

El 23-F del 1981, mentre el coronel Antonio Tejero prenia els diputats com a ostatges, Artur Mas feia classe d¡¯angl¨¨s a l¡¯acad¨¨mia Berlitz, al passeig de Gr¨¤cia de Barcelona. Amb 25 anys, el soroll de sabres no li va alterar el pols. Despr¨¦s dels idiomes, va fer una passejada amb la seva n¨°via, Helena Rakosnik ¨Cja vetllant les armes per a les futures noces¨C i despr¨¦s va anar al domicili patern, des d¡¯on, llavors s¨ª, va seguir els esdeveniments. El relat ¨Cfacilitat a aquest diari amb motiu del 30¨¨ aniversari del 23-F per qui llavors era el seu cap de premsa, Joan Maria Piqu¨¦¨C descriu la visi¨® que el jove Artur tenia de la pol¨ªtica. I la veritat ¨¦s que resulta d¡¯un candor similar al de l¡¯observaci¨® del brit¨¤nic Nigel Barley sobre la tribu dels dowayos del Camerun, tot i que a anys llum de l¡¯espurna de l¡¯autor de L¡¯antrop¨°leg innocent.

I ¨¦s que Artur Mas venia d¡¯una fam¨ªlia de la burgesia catalana. Com corresponia a la seva condici¨® i amb 26 anys acabats de fer, el seu pare el va acompanyar a buscar feina al despatx d¡¯un dels seus amics, el llavors conseller de Comer?, Consum i Turisme, Francesc Sanuy. El jove Mas parlava idiomes ¨Cangl¨¨s i franc¨¨s¨C i era un bon treballador de costums espartans, cosa que el va fer ascendir r¨¤pidament. Despr¨¦s d¡¯exercir com a cap del Servei de Fires de la Generalitat, va ser designat director general de Promoci¨® Comercial. D¡¯aquella ¨¨poca de majories absolutes del pujolisme data una de les seves afirmacions m¨¦s famoses: ¡°?bviament, soc un t¨¨cnic, no un pol¨ªtic¡±. Mas era un jove calvinista, un g¨¨nere molt estimat pel seu exotisme a l¡¯entorn de la fam¨ªlia Pujol. A poc a poc es va anar apropant al nacionalisme. Potser en aix¨° hi va tenir alguna cosa a veure el trauma que va patir quan, sent molt jove, va trobar a l¡¯empresa del seu pare, Magomo, unes octavilles que demanaven un augment salarial, per¨° que, al seu parer, destil¡¤laven rancor de classe. El text, engendrat en plena Transici¨®, li va obrir els ulls sobre com era de perniciosa l¡¯esquerra. En contraposici¨®, el nacionalisme es presentava com a ap¨°stol de l¡¯harmonia entre classes.

A finals dels vuitanta es va posar al servei del grup Tipel, liderat per Llu¨ªs Prenafeta, imputat despr¨¦s en el cas Pret¨°ria i home fort de diversos governs de Jordi Pujol. L¡¯efectivitat i el posat elegant del jove Mas van agradar a la dona del president, Marta Ferrusola. Va comen?ar la seva carrera pol¨ªtica seriosa. Primer va ser regidor a l¡¯Ajuntament de Barcelona i, a mitjans dels noranta, conseller de Pol¨ªtica Territorial i despr¨¦s d¡¯Economia. Pujol va veure valors calvinistes en aquell home capa? de retardar les obres de la cuina de casa seva per fer callar rumors de corrupci¨® mentre era conseller de Pol¨ªtica Territorial. Amb el suport de la fam¨ªlia del fundador de CDC, li va guanyar la batalla de la successi¨® al democristi¨¤ Josep Antoni Duran Lleida i va aconseguir la primogenitura de CiU el 2001.

Pujol veia en ell un bon masover, capa? de guardar casa i finca. Tot temporal, ¨¦s clar, fins que algun dels fills del patriarca en reclam¨¦s l¡¯her¨¨ncia, cosa que els tribunals i la hist¨°ria van impedir. Per a la seva funci¨® de regent, Mas es va envoltar d¡¯incondicionals. David Mad¨ª, el seu secretari de Comunicaci¨® i net d¡¯un dels fundadors d¡¯?mnium Cultural, va arribar a manipular enquestes per millorar-li la imatge de l¨ªder. Com Pujol, Artur Mas va perdre en nombre de vots les seves confrontacions electorals amb Pasqual Maragall. Fins al 2010 no va poder accedir a la presid¨¨ncia de la Generalitat. Per¨° Converg¨¨ncia va sobreviure amb bona nota al seu pas per l¡¯oposici¨® (2004-2010), durant el qual Mas va pactar amb el president Zapatero les retallades a l¡¯Estatut i va posar sordina a les ambicions pol¨ªtiques del PSC, amb l¡¯objectiu d¡¯aplanar el seu cam¨ª a la presid¨¨ncia. En el terreny econ¨°mic, CDC va sobreviure a la travessia del desert gr¨¤cies a les comissions del 3% o del 4% que presumptament van obtenir els nacionalistes per obres adjudicades anteriorment. Una part del bot¨ª va ser a trav¨¦s del Palau de la M¨²sica, i, de fet, la sent¨¨ncia del cas es far¨¤ p¨²blica el 15 de gener.

Quan Mas va aconseguir el 2010 la presid¨¨ncia de la Generalitat es va presentar com l¡¯administrador efica? davant dels malgastadors tripartits d¡¯esquerra. Amb els vots del PP, CiU va aprovar el 2012 la seva llei d¡¯estabilitat pressupost¨¤ria, en la qual avan?ava en dos anys ¨Cde fet, per al 2018¨C els objectius que el Govern central s¡¯havia fixat per al 2020. Es van retallar les prestacions de renda d¡¯inserci¨®, es va expulsar milers de persones del sistema i es va mutilar en 1.500 milions d¡¯euros el pressupost de Salut. Tot aix¨° va ser fins a la seva conversi¨® a l¡¯independentisme, quan va voler surfejar el tsunami independentista generat arran de la sent¨¨ncia de l¡¯Estatut. Va prendre la vara de Mois¨¨s ¨Cen aquesta tessitura prof¨¨tica apareixia en un cartell electoral el 2012¨C i va intentar esborrar les empremtes del passat de corrupci¨® i retallades a la cort del fara¨®. Converg¨¨ncia, ja divorciada d¡¯Uni¨®, va amagar el 2015 la seva nova encarnaci¨®, el seu candidat i les seves sigles a Junts pel S¨ª. Per¨° la CUP el va trobar, va barrar el pas de Mas a la presid¨¨ncia i el va enviar a la paperera de la hist¨°ria.

Mas deixa ara la presid¨¨ncia del PDeCAT, un partit desdibuixat per l¡¯empenta cabdillista de Carles Puigdemont, l¡¯home que ell va ungir com a successor. Els temps no li s¨®n favorables. Converg¨¨ncia ha desaparegut, el seu vell tresorer, Daniel Os¨¤car, est¨¤ implicat en el cas Palau, i el fiscal li demana sis anys de pres¨®. Amb el partit convertit en una mena d¡¯assemblea de facultat, el successor de Pujol busca tranquil¡¤litat i intenta fugir del laberint que ell mateix va contribuir a teixir per sobreviure amb l¡¯aposta sobiranista. T¨¦ causes pendents, est¨¤ inhabilitat per dos anys, espera la sent¨¨ncia del cas Palau i creu que ha arribat el moment de fer un descans davant d¡¯aquest proc¨¦s que devora els seus fills. Per¨° Mas encara no ha tirat la tovallola definitivament.